L'informe sobre el genocidi de Ruanda conclou que França en va tenir "responsabilitats aclaparadores"

SabadellEl president de França, Emmanuel Macron, ha rebut aquest divendres l'informe que havia encarregat fa dos anys a un grup d'historiadors per posar llum a un dels episodis més foscos de la Cinquena República: el paper que França va tenir en el genocidi de Ruanda, que entre l'abril i el juny del 1994 va provocar la mort de 800.000 persones (tutsis i hutus moderats) a mans dels sectors hutus més radicals. I la conclusió és que França no en va ser còmplice, però sí que hi va tenir "un conjunt de responsabilitats pesades i aclaparadores".

"França és còmplice del genocidi dels tutsis? Si per això entenem una voluntat d'associar-se a l'empresa genocida, res en els arxius consultats no ho demostra. França, però, es va situar durant molt temps al costat d'un règim que animava les massacres racistes. Es va quedar cega davant la preparació d'un genocidi", diu el document, segons ha avançat el diari francès Le Monde. I continua: "Durant el genocidi, [França] va trigar a trencar amb el govern interí que el duia a terme".

Per elaborar l'informe, de 1.200 pàgines, la comissió presidida per l'historiador Vincent Duclert ha consultat prop de 8.000 documents extrets de diversos arxius (especialment, el de l'aleshores president de la República, François Mitterrand) que fins ara estaven classificats però que ara es faran públics per ordre de Macron. Els investigadors, tanmateix, lamenten que no han pogut accedir a tota la documentació que haurien volgut, a causa de la "manca de cooperació" d'organismes com la mesa de l'Assemblea Nacional o la Legió d'Honor. També avisen que els ha sigut impossible localitzar l'arxiu del fill de Mitterrand, Christophe, que va ser el seu conseller d'Afers Africans fins al 1992, i que la documentació de la cúpula militar de l'època està incompleta.

Protegir la francofonia

Segons l'informe, des de l'esclat de la guerra civil ruandesa, el 1990, fins a la fi del posterior genocidi, el 1994, "les autoritats franceses van demostrar una ceguesa continuada en el seu suport a un règim racista, corrupte i violent, però tot i així dissenyat com un laboratori d'una nova política francesa a l'Àfrica". Ruanda s'havia independitzat de Bèlgica el 1962 i, especialment des de l'arribada al poder de Juvénal Habyarimana, el 1973, havia creat llaços d'amistat amb França. Mitterrand veia el règim de l'hutu Habyarimana com un aliat de la francofonia i, en canvi, considerava els rebels tutsis, que tenien el suport de l'anglòfona Uganda, com una amenaça per a la influència francesa al continent africà.

Els autors de l'informe conclouen que aquest raonament va portar Mitterrand a donar suport al govern ruandès fins a les últimes conseqüències, en ocasions mitjançant "pràctiques irregulars d'administració, cadenes paral·leles de comunicació i fins i tot de comandament, l'elusió de les normes d'intervenció i els procediments legals, actes d'intimidació i l'eliminació de responsables o agents". La comissió també ha trobat proves que, fins i tot un cop ja havia començat el genocidi, el règim hutu va continuar demanant a França que li facilités l'accés a armament. El fet que els arxius estiguin incomplets, però, ha impedit saber si aquestes peticions es van atendre.