Amèrica Llatina
Internacional27/06/2024

L'intent de cop d'estat a Bolívia reflota el president Arce (però alimenta conspiracions)

La població boliviana es divideix entre qui reforça el suport al mandatari i qui l’acusa de muntar un espectacle mediàtic

Buenos AiresDesprés d’una tarda de tensió al centre de La Paz, quan diversos escamots militars van ocupar la plaça Murillo i van entrar de manera violenta a la seu del govern de Bolívia en un intent de cop d'estat que ràpidament es va dissoldre, el president Luis Arce ha estat objecte tant de lloances com de crítiques per part dels seus conciutadans. Mentre que dimecres al vespre, hora local, centenars de persones s’amuntegaven davant del Palau de Govern per aclamar el president i donar-li suport, sectors crítics amb Arce han continuat alimentant, sense proves, la teoria d’un muntatge i xou mediàtic: “Hi ha moltes coses que no quadren”, apunta William Flores, periodista bolivià, en conversa amb l’ARA: “En primer lloc, un cop d’estat no dura dues hores”. L’excomandant de l’exèrcit, Juan José Zúñiga, líder de la sublevació, va dir al ser detingut que el cop havia estat ordenat pel mateix Arce en un intent de millorar la seva imatge pública.

I és que el lideratge d’Arce és qüestionat per una part de la població boliviana, sobretot en relació amb la gestió econòmica del país: Bolívia registra una escassedat important de dòlars, fet que ha perjudicat l’accés d'entrades o béns d’importació, el preu dels quals, a més, ha augmentat. A banda, el mateix Arce ha reconegut que la situació dels hidrocarburs és crítica: Bolívia ha passat de ser un país exportador net d’energia a haver-la d’importar i, amb manca de divises, la compra es complica encara més. “Com és que el president s’enfronta cara a cara amb el militar que suposadament estaria generant un cop?”, es pregunta Flores: “Tothom sap que en una situació així el president és el primer objectiu a capturar i, per tant, és el primer que ha de tenir cura i protecció. En canvi, Arce va sortir com un superheroi per demostrar al poble que no té por”.

Cargando
No hay anuncios

Flores fa referència a una escena que passarà a la posteritat. Arce va encarar el general Zúñiga quan aquest va ocupar amb carros d'assalt i soldats la plaça Murillo de La Paz, el nucli polític del país. El president, obertament enfadat, li va cridar: “¡Cuidado estén haciendo un golpe contra el pueblo boliviano! ¡No te lo voy a permitir! Si usted se respeta como militar, repliegue todas sus fuerzas. ¡Es una orden!” Les imatges de la discussió, que afavoreixen el mandatari, s'han fet virals. Darrere d'Arce també cridava María Nela Prada, la seva mà dreta i ministra de la Presidència, que deia: "Traïdor!" Poc després, la ministra Prada va voler subratllar la valentia del president Arce, que es va encarar directament als militars. "La decisió del president va ser quedar-se i fer front a Zúñiga", va apuntar. A molts els sobta que els militars revoltats no aprofitessin aquest enfrontament per detenir les principals autoritats del país o, directament, matar-les.

Aquest dijous La Paz s'ha despertat amb total normalitat, a excepció d’un reforç de vigilància policial a la plaça Murillo. Flores reconeix que dimecres va haver-hi una estona de “psicosi”, on enmig de la confusió la gent va sortir a comprar béns de primera necessitat per emmagatzemar a casa, però que de seguida tot es va calmar. Tots els aeroports del país van tancar, per decisió de les autoritats civils.

Cargando
No hay anuncios

On sí que hi ha hagut moviment aquest dijous ha estat a la ciutat veïna d’El Alto, districte clau de l’oficialisme. Grups de manifestants han sortit als carrers i han cremat neumàtics i han descarregat camions de sorra, pedres i troncs per tallar les vies de circulació cap a La Paz. A més, diverses organitzacions socials i sindicats s’han declarat en vaga indefinida i mobilització permanent. Altres ciutats del país, com Cochabamba, Santa Cruz de la Sierra, Oruro o Potosí, no s’han fet pràcticament eco de les mobilitzacions.

Eleccions a l'horitzó

El temps dirà si l'intent d'aixecament militar acaba reforçant el poder d'Arce, que, com a mínim i de moment, en surt reflotat. Cal no oblidar que, de teló de fons, plana el conflicte intern sobre el partit oficialista Movimiento al Socialismo (MAS), entre l’actual president Luis Arce i l’expresident Evo Morales. El cop d’estat del 2019 va obligar Evo a l’exili després de tres mandats al poder, i el 2020 el seu successor Arce va guanyar les eleccions, però al tornar Evo a Bolívia la distància entre els dos líders es va anar eixamplant: actualment es disputen la candidatura a les eleccions presidencials del 2025, a les quals suposadament Evo no podria concórrer.

Cargando
No hay anuncios

Les faccions “evistes” del MAS han alimentat la teoria d’un autocop que serviria per victimitzar Arce i perjudicar Evo. “Crec que Evo pot sortir més perjudicat que beneficiat d’aquest episodi –calcula Flores–, i fins i tot se’l pot arribar a acusar d’haver gestat ell mateix l’alçament amb els militars”.