BarcelonaL'Iran ha anunciat l'execució a la forca d'un segon pres per les protestes contra el règim teocràtic que van esclatar al setembre arran de la mort sota custòdia policial de la jove Mahsa Jina Amini. Segons l'agència oficial Mizan, es tracta de Majireza Rahnavard, un jove acusat d'haver apunyalat dos membres de les forces de seguretat durant una protesta el 17 de novembre a la ciutat de Mashhad. Es tracta del segon manifestant executat en només una setmana, sota l'acusació de "lliurar una guerra contra Déu". Segons la versió que publica Mizan, Rahanavard va ser detingut intentant fugir del país, una versió que presenta contradiccions, ja que va ser arrestat al centre del país, a la ciutat de Semnan. L'agència assegura que l'execució ha sigut pública, però no hi ha hagut cap avís. La família no en sabia res. S'ha produït de matinada i els mitjans oficials n'han difós fotografies i vídeos.
Rahnavarard treballava com a dependent en una botiga de fruita, i fa uns dies va rebre la visita a la presó de la seva mare. "No li van dir res de l'execució i la mare va marxar amb un somriure, pensant que el seu fill seria alliberat aviat. Aquest matí ha trobat el seu cos quan les forces de la República Islàmica l'enterraven en secret", ha denunciat a Twitter el grup d'activistes 1500 Tasvir, un col·lectiu que des de novembre del 2018 denuncia des de l'anonimat la repressió. El grup va néixer arran de la repressió de les protestes contra l'alça de la gasolina, que es van cobrar almenys 1.500 morts, i va intentar posar nom i rostre a totes aquelles víctimes.
És el segon cop que s'aplica la pena capital contra un dels manifestants de l'actual onada, en un país que té el rècord mundial de l'aplicació de la pena de mort. El 8 de desembre va ser executat el primer pres a les protestes, Mohsen Shekari, també de 23 anys, després de tres dies de vaga general. Shekari, que segons va declarar el seu oncle es va presentar davant el tribunal que el va condemnar amb evidents signes de tortura, va ser condemnat per "fer una guerra contra Déu" per haver erigit barricades i haver ferit un membre de la milícia pro règim Basij. L'execució de Shekari va aixecar una onada de condemnes diplomàtiques.
El portal opositor IranWire informa que hi ha un total de 28 manifestants que han estat condemnats a mort des de l'inici de les protestes, fa gairebé tres mesos. El grup de defensa dels drets humans Human Rights Activists in Iran ha identificat 488 morts a la repressió (inclosos 68 menors) de les protestes on han estat detingudes almenys 18.259 persones. Es tracta del principal desafiament al règim dels aiatol·làs en els seus 43 anys d'història.
Al córrer la notícia de l'execució s'han reproduït les crides a respondre amb més mobilització al carrer. Alguns activistes han cridat a sortir "a les places de les principals ciutats", mentre que d'altres han cridat a sortir demà als carrers en silenci i fer concentracions nocturnes per denunciar les execucions.
Amb la repressió indiscriminada al carrer, el règim teocràtic no ha pogut posar fi a les protestes, ni tampoc ho han aconseguit els talls d'internet, la censura ni les xarxes de propaganda. Sembla que la nova estratègia de Teheran passa, doncs, per les forques, per silenciar el crit de "Dona, vida, llibertat", que ara se sent al costat de "Mort al dictador".
Rahnavard va ser detingut el 19 de novembre, acusat el 24 i condemnat a mort el 29, en un procés que, segons les entitats de drets humans, no ha tingut cap garantia. És un altre exemple dels judicis exprés, massa ràpid fins i tot per a un país que l'any passat va executar 314 presoners, la majoria per delictes de drogues, segons Amnistia Internacional. Tampoc és habitual l'execució pública, encara que fos de matinada: en els últims anys, en un intent de millorar la seva imatge internacional, el règim va ordenar executar els reus dins les presons. En les protestes massives del 2009 pel frau electoral en l'elecció del president Mahmud Ahmadinejad, els primers condemnats a mort van ser executats set mesos després de ser detinguts, i després es va saber que els havien arrestat abans de les protestes.
En el cas de les manifestacions del 2019 contra l'increment del preu de la gasolina, hi va haver diversos condemnats a mort, però mai es van anunciar les execucions.
La UE insta a l'Iran a deixar de subministrar armes a Rússia
Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea han instat una altra vegada a l'Iran que no proporcioni més armament a Rússia per evitar "una escalada greu" de la guerra d'Ucraïna i han amenaçat amb més sancions. "La UE adverteix enèrgicament a l'Iran contra qualsevol nova entrega d'armes a Rússia, en particular pel que fa a míssils balístics", diu el comunicat comú del Consell Europeu. A més, els titulars d'afers estrangers dels Vint-i-set han aprovat aquest dilluns noves sancions contra 20 individus i una entitat iranianes per la violació de drets humans en la repressió a les protestes i han afegit sancions a quatre individus i quatre entitats pel suport militar al règim de Vladímir Putin en la guerra d'Ucraïna.
Carlos de las Heras, portaveu d'Amnistia Internacional: "La pena de mort s'utilitza per intimidar els manifestants"
L'Iran és un dels països amb més execucions cada any.
Juntament amb l'Aràbia Saudita i la Xina, l'Iran és un dels països del món que més recorren a la pena de mort. I no només per delictes violents; també hi ha moltes execucions per tràfic de drogues. En el context de les protestes actuals, segons les dades de què disposem, hi ha 28 persones que estan sent jutjades que podrien ser condemnades a mort. A més dels 12 manifestants que ja han estat condemnats a la forca, inclosos els dos executats.
Com s'han fet aquests judicis sumaríssims?
Se'ls ha condemnat per "fer la guerra contra Déu", un crim dins el qual pot entrar de tot. Però les sentències parlen de bloquejar carrers, sembrar la por o atacar policies. Aquestes condemnes atempten contra el dret internacional i judicis tan ràpids no poden ser justos. Els drets dels acusats es vulneren en molts àmbits: no poden escollir els seus advocats, no es respecta la presumpció d'innocència, el dret a guardar silenci (sabem que moltes confessions s'han obtingut sota maltractament o tortura), l'accés a totes les proves o la imparcialitat dels tribunals. Per això reclamem l'anul·lació de totes les condemnes a mort i que les autoritats iranianes deixin de reclamar la pena capital per als que no estan acusats de delictes violents. També que es retirin tots els càrrecs contra la gent que només ha participat en protestes pacífiques.
Què creu que busquen aquestes condemnes?
La pena de mort s'utilitza per sufocar de manera encara més brutal l'aixecament social: l'objectiu és intimidar la gent que participa en les manifestacions i dissuadir la resta de sumar-s'hi.