L'Iran ja prepara la resposta a l'atac d'Israel: "Utilitzarem tots els mitjans"

BarcelonaCalma tensa al Pròxim Orient després de l'atac d'Israel a l'Iran. Després de setmanes d'especulacions sobre l'abast de la resposta a la pluja de míssils iraniana del passat 1 d'octubre, Tel-Aviv va moure fitxa dissabte a la matinada amb un atac limitat i centrat en objectius militars. Tot i haver descartat, a petició expressa dels Estats Units, els blancs petroliers i nuclears, l'exèrcit israelià donava poc després per cobrat el "preu que ha de pagar" la República Islàmica, que al seu torn minimitzava l'ofensiva i, per tant, la possibilitat d'una gran escalada. Teheran, però, també deixava clara la seva obligació de respondre i aquest dilluns ha elevat el to garantint que utilitzarà "tots els mitjans" contra Israel.

"Farem servir tots els mitjans a la nostra disposició per donar una resposta decisiva", ha afirmat el portaveu del ministeri d'Exteriors iranià, Ismail Baghaei, en la seva roda de premsa setmanal, tot i que ha evitat donar pistes sobre quan i com serà. El diplomàtic ha indicat que l'Iran "respondrà en el moment apropiat" de manera proporcional "amb el tipus d'agressió" israeliana de fa dos dies, que segons les autoritats iranianes només hauria provocat "danys limitats" en "alguns radars". Tot i això, el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, el general Hossein Salamí, ha afirmat també aquest dilluns que "les amargues conseqüències seran inimaginables" per a Israel.

Els pròxims dies seran claus per veure si aquestes paraules són només retòrica o no, però diversos analistes consideren que al règim iranià no li interessa un conflicte a gran escala. El ministre Baghaei, de fet, ha dit que el "camp de batalla" i la diplomàcia són "complementaris" i ha explicat que "s'està produint un intercanvi de missatges atesa la tensió a la regió", en una possible referència a converses indirectes amb els Estats Units, segons l'agència Efe. Tot plegat, després de dos dies en què les crides a la contenció s'han multiplicat des de països com Jordània, Turquia, l'Aràbia Saudita o també Egipte, que al mateix temps treballa en la mediació entre Israel i Hamàs.

La mediació del Caire, de fet, ha estat també notícia en les últimes hores. El president d'Egipte, Abdel Fattah al-Sisi, ha fet una proposta d'alto el foc de 48 hores a Gaza, durant les quals Hamàs hauria d'intercanviar quatre ostatges a canvi que Israel alliberi un nombre indeterminat de presos palestins. Una treva semblant, doncs, a l'única que s'ha aconseguit acordar des de l'inici de la guerra entre les dues parts: va entrar en vigor el 24 de novembre i va durar vuit dies, durant els quals ja es van intercanviar ostatges israelians per presoners palestins.

A falta de poc més d'una setmana per les eleccions als Estats Units, el govern nord-americà ha doblat els esforços per aconseguir resultats en les converses per aturar les bombes a Gaza i alliberar els israelians segrestats, aprofitant la finestra d'oportunitat que, a parer de Washington, obre l'assassinat per part d'Israel del líder de Hamàs, Yahya Sinwar, ara fa dues setmanes. Les converses, reactivades els últims dies a Qatar, sembla que podrien donar algun fruit: si divendres era Tel-Aviv qui presentava una proposta de treva, aquest dilluns ha estat un alt càrrec de Hamàs qui s'ha mostrat obert a un acord "sempre que Netanyahu mantingui el seu compromís amb el que ja s'ha acordat", en paraules de Husam Badran, membre del buró polític de Hamàs, recollides per l'agència palestina de notícies Shehab.

Més de 43.000 morts a Gaza

La urgència sobre el terreny és alta, especialment al nord de Gaza. Segons les autoritats palestines, l'ofensiva israeliana per buidar la zona ha deixat prop de mil víctimes mortals en 24 dies de setge. El balanç global després de més d'un any de guerra és de més de 43.000 palestins assassinats –majoritàriament dones i criatures–, fins a 96 dels quals en les últimes 48 hores.

En paral·lel, Israel ha continuat bombardejant aquest dilluns el Líban, amb un nou atac a la històrica ciutat portuària de Tir, a vuitanta quilòmetres de Beirut, que ha impactat en diversos edificis i apartaments. Almenys 7 persones han mort i una vintena han quedat ferides en el balanç provisional, pendent de les tasques de rescat que els equips d'emergència estan fent sota la runa.

Aquest darrer atac arriba el dia en què Espanya i el Líban han cridat conjuntament a un alto el foc permanent i immediat i han condemnat els atacs contra les tropes de l'ONU al Líban (FINUL) i les Forces Armades d'aquest país. El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, que s'ha reunit aquest dilluns a Barcelona amb el seu homòleg libanès, Abdallah Bou Habib, ha expressat el seu compromís amb el manteniment dels soldats espanyols que participen a la FINUL, uns 680 efectius.

La trobada ha estat prèvia a la inauguració del fòrum regional de la Unió per al Mediterrani, des d'on el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha cridat la comunitat internacional a "pressionar" perquè Israel aturi la situació "dramàtica" que es viu al Pròxim Orient: "Hem de fer alguna cosa més que simplement mostrar la nostra preocupació", ha dit.