El candidat reformista de l'Iran passa a la segona volta i s'enfrontarà a un ultraconservador

BeirutL'Iran celebrarà la segona volta de les eleccions presidencials el 5 de juliol, després que cap dels candidats hagi aconseguit superar el 50% dels suports. La sorpresa dels comicis ha sigut que un dels dos presidenciables que ha passat a la segona volta és el reformista Masoud Pezenshkian, que ha quedat primer amb un 42,4% dels suports, i que s'enfrontarà a l'ultraconservador Saeed Jalili, que n'ha obtingut un 38,6%.

El país va celebrar aquest divendres eleccions anticipades després de la tràgica mort del president Ebrahim Raisi en un accident d'helicòpter al maig. Aquests comicis presidencials s'emmarquen en un context de tensions regionals per la guerra a Gaza i la imminent invasió del sud del Líban que podria arrossegar l'Iran a un conflicte regional. Però a nivell intern el desafiament més gran al qual s'enfrontava el règim dels aiatol·làs era aconseguir que la participació no caigués per sota del 45%, com ja va passar a les eleccions del 2021, en què hi va haver una participació del 41%, el percentatge més baix de la història de l'Iran. Però no ho han aconseguit i la baixa participació ha marcat un nou rècord històric, amb només un 40%, una xifra que evidencia el desencís generalitzat de la població, colpejat per la crisi econòmica i la retallada de llibertats.

La República Islàmica es troba en un moment crític de la seva història, amb una societat que demana més participació en la política, sumat a una crisi de legitimitat, després de la inesperada mort de Raisi i l'imminent reemplaçament de l'aiatol·là Khamenei.

A causa de la unió entre la religió i l'estat de la República Islàmica, els candidats reformistes tenen poques opcions. Dels sis aspirants a ocupar la presidència, Masoud Pezenshkian era l'únic de tendència progressista, mentre que la resta mantenen una ideologia ultraconservadora, afí a l'aiatol·là Khamenei. L'acceptació de la candidatura de Pezenshkian pel Consell de Guardians responia a una estratègia per fer pujar la participació electoral, ja que l'oposició va amenaçar amb boicotejar les eleccions si no hi havia un candidat reformista.

El reformista Pezenshkian, alineat amb l'expresident moderat Hassan Rouhani, que va aconseguir el pacte nuclear del 2015 amb les potències mundials, s'ha presentat com l'esperança de canvi. Té 69 anys, és cirurgià cardíac i va ser ministre de Sanitat. El 2022 va donar suport a les manifestacions massives després de la mort de Mahsa Amini i ha desafiat els candidats de línia dura amb mítings multitudinaris. Va començar la campanya amb baixes expectatives però ha anat guanyat terreny amb un missatge d'acostament a Occident i crítiques a la imposició del vel a les dones.

El seu contrincant, l'ultraconservador Saed Jalili, és un exnegociador nuclear de l'Iran de 58 anys que ha exercit d'assessor del líder suprem Khamenei. És considerat el candidat del règim clerical i continuista de les polítiques de Raisi. També ho era Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament, que semblava el favorit a l'inici de la campanya però que finalment ha quedat fora de la cursa presidencial.

Desencís generalitzat

Segons les previsions preelectorals, semblava que el desencís de la població podria jugar a favor dels candidats de línia dura i, segons analistes i enquestes d'opinió, el més probable era que Jalili i Ghalibaf passessin a una segona volta. Però no ha sigut així. El sistema creat per preservar els ideals de la Revolució Islàmica ha començat a esquerdar-se, i en les últimes protestes als carrers es demanava un canvi generacional. Alhora, la crisi econòmica, l'enorme inflació i la manca d'oportunitats laborals per als joves els han portat a una profunda desil·lusió. En les poques ocasions en què el país ha estat dirigit per un reformista no hi ha hagut una millora en la gestió econòmica ni veritables reformes estructurals.

“Que el 60% de la població no hagi participat en les eleccions anteriors no s'ha d'interpretar com un suport incondicional a les polítiques governamentals”, explica a l'ARA l'analista iranià Mohammad Taqi Akbarzadeh. “Si no implementen els canvis necessaris, és probable que el poble iranià expressi la seva oposició a través de protestes al carrer i rebel·lions”, afegeix.

En els debats electorals televisats, que han estat seguits per un de cada quatre iranians, els candidats presidencials han promès reactivar una economia debilitada, però els electors veuen poques perspectives d'alleugeriment de la crisi econòmica i del cost de vida si no s'aixequen les sancions i l'Iran surt de l'aïllament internacional.

Impacte de les sancions

El restabliment de les sancions nord-americanes el 2018 va afectar les exportacions de petroli de l'Iran, cosa que va provocar una retallada dels ingressos del govern i el va obligar a prendre mesures impopulars, com apujar els impostos i generar grans dèficits pressupostaris, polítiques que han mantingut la inflació anual prop del 40%.

Durant els tres anys de Raisi al poder s'ha evitat un col·lapse econòmic total del país, gràcies principalment a les exportacions de petroli a la Xina, amb un augment del 70% en la producció de petroli i l'exportació de més d'1,4 milions de barrils diaris, si bé per sota dels nivells anteriors al 2018.

La lluita diària dels iranians per arribar a final de mes és un desafiament constant per als clergues governants de l'Iran, que temen un ressorgiment de les protestes que esclaten periòdicament entre els iranians d'ingressos baixos i mitjans farts de suportar les dificultats.