L'Iran vol més mà dura contra les dones i nomena un cap policial amb un passat sanguinari

BarcelonaEl fiscal en cap de l'Iran ha ordenat a la policia que tracti "amb contundència" les dones que no porten el vel obligatori en públic, segons s'ha publicat a la premsa local, després de gairebé quatre mesos de protestes a tot el país per reclamar la fi del règim dels aiatol·làs. Moltes dones iranianes, incloses figures conegudes com actrius, cineastes o esportistes, han aparegut en públic sense hijab des de l'esclat de les mobilitzacions que va desencadenar l'assassinat sota custòdia policial de la jove Jina Mahsa Amini, el 16 de setembre. La noia, originària del Kurdistan iranià, que estava de visita a Teheran, havia estat detinguda presumptament per portar el vel de manera inadequada, segons l'estricta llei de la República Islàmica, que exigeix que les dones portin el cap cobert en públic a partir dels 9 anys.

"Treure's el hijab és un dels delictes evidents, i els agents de la llei estan obligats a arrestar els autors de delictes evidents i portar-los davant les autoritats", ha dit el fiscal general adjunt Abulsamad Khorramabadi. I ha revelat que el fiscal general Mohammad Montazeri "recentment ha ordenat a la policia que s'ocupi amb decisió a tot el país del delicte de treure's el hijab". Des de l'inici de les protestes almenys 500 manifestants han mort en la repressió al carrer, quatre han estat penjades a la forca (d'un total d'un centenar que s'exposen a la pena de mort) i més de 20.000 han estat empresonades, segons els recomptes dels activistes i els grups de defensa dels drets humans.

La politòloga iraniana Nazanín Armanian, exiliada a Espanya des del 1983, apunta que "el règim islamista no pot renunciar a l'obligatorietat del vel, de la mateixa manera que els nazis no podien renunciar a l'esvàstica: l'únic que els separa de la dictadura del xa és el vel i si hi renuncien, seria com renunciar a la seva revolució". En una conversa telefònica amb l'ARA recorda que "les dones iranianes porten malament el vel des dels anys 80 perquè mai el van acabar d'acceptar del tot i sota el nom del control de la moral el règim ha militaritzat els carrers, però l'objectiu no és el vel sinó el control de la protesta social". Explica que "el règim de la República Islàmica no pot treure els tancs al carrer perquè això és justament el que va fer la monarquia que va ser derrocada en la revolució [del 1979] i hi ha molta gent que encara pertany a aquella generació; per això en lloc de tancs omplen els carrers de patrulles morals que de tant en tant detenen les dones que no porten el vel "correctament", i així demostren que són ells els que manen". Armanian deixa clar que des de les primeres setmanes les protestes no qüestionen només l'obligatorietat del vel sinó el règim en si mateix.

De fet, fa unes setmanes el mateix fiscal general va insinuar en una roda de premsa la dissolució de la policia de la moral, un comentari que aleshores va omplir titulars. També parlava de relaxar els codis de vestimenta. Per a la politòloga i escriptora això evidencia les tensions dins del règim: "El poder s'ha fracturat i hi ha un sector que tem perdre el control del país i prefereix relaxar temes com el vel. En canvi, el sector dur del règim, encapçalat per Khamenei, tem que si fa un pas enrere tot s'esfondri".

Nou cap de la policia

La setmana passada el líder suprem Ali Khamenei va nomenar un general amb un passat negre com a màxim responsable de la policia. Es tracta d'Ahmad-Reza Radan, sancionat per la Unió Europea i els Estats Units pel seu paper en la brutal repressió de les protestes del 2009 que va esclatar després de la polèmica reelecció de Mahmud Ahmadinejad. Format en la Guàrdia Revolucionària, el cos d'elit del règim iranià, va ser cap de policia adjunt entre el 2008 i el 2014, moment en què se l'acusa d'haver ordenat pallisses, assassinats i detencions arbitràries de manifestants. Quan era cap de la policia de Teheran va ordenar empresonar els homes que portessin pentinats "insòlits" i les dones que portessin botes. També se'l recorda per l'assassinat de presos polítics en una presó de Teheran en les protestes del 2018 per la retirada de les subvencions a la gasolina.

Anahita Nassir, politòloga catalano-iraniana, apunta que Reza Radan és un "ultraconservador i home de confiança de Khamenei i el seu nomenament demostra que el règim només entén la repressió com a sortida". Des de l'inici de les protestes, "no s'ha produït cap relaxació ni ha canviat ni una coma el codi de vestimenta ni de l'actuació de la policia de la moral" i les declaracions que apuntaven el contrari eren "un intent de desviar l'atenció". Denuncia que, malgrat els talls continuats d'internet i la censura que imposen les autoritats, hi ha prou evidències d'una "directriu a la policia perquè disparin a les dones als pits, als ulls i als genitals" i que no hi ha dades perquè "els manifestants ferits no gosen anar a l'hospital per por a ser detinguts i els han d'atendre metges clandestinament a les cases". Nassir alerta que "la força repressiva –siguin la policia de la moral, la Guàrdia Revolucionària o el Bassij (paramilitars voluntaris)– actua contra els manifestants sense cap mirament, amb l'afegit que les dones els poden cridar l'atenció pel tema del mocador".