Yasmeen El-Hasan: "L'objectiu d'Israel és matar de gana els palestins que no massacra amb les bombes"
Activista palestina a la Unió de Comitès de Treball Agrícola (UAWC)
BarcelonaActivista palestina criada als Estats Units, Yasmeen El-Hasan (1998) és representant de la Unió de Comitès de Treball Agrícola (UAWC en les sigles en anglès), organització amb implantació tant a Cisjordània com a Gaza. Fa uns dies va ser a Barcelona convidada per Mundubat, Grain i la revista Soberanía Alimentaria. Va atendre l'ARA poc després que el Tribunal Penal Internacional (TPI) emetés l'ordre de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per crims de guerra i de lesa humanitat a la Franja.
Com valora la decisió del TPI?
— És un pas important, tot i que hauria d'haver arribat fa molt temps. I cal subratllar que el problema no és Netanyahu. El problema és el colonialisme d'assentaments. Moltes vegades, quan es critica l'ocupació, s'assenyala el govern israelià de dreta i extrema dreta, però un govern colonial d'esquerres continuaria sent un govern colonial. Que el TPI emeti ordres de detenció per als actuals líders del genocidi és important, però no n'hi ha prou.
A banda dels crims de guerra, informes recents parlen del risc de fam a Gaza.
— Ja hi ha fam a Gaza, el llindar es va superar fa molts mesos. El relator especial de l'ONU sobre el dret a l'alimentació, Michael Fakhri, afirma en el seu informe més recent que l'indicador més clar de la fam és quan el primer infant mor de desnutrició, i ja són desenes els infants morts per la desnutrició. A la UAWC advertim des de l'octubre del 2023 sobre l'ús de la gana com a arma de guerra. Des del primer moment Israel té per objectiu assegurar que aquells palestins que no massacra amb les bombes, els matin la gana, la deshidratació i les malalties.
Com es fa això sobre el terreny?
— Amb la interrupció i la destrucció dels sistemes alimentaris. L'informe més recent publicat per la FAO i l'Unicef estima que l'ocupació havia destruït el 70% de les terres agrícoles. Es basa en imatges de satèl·lit fins a l'1 de setembre del 2024, així que podem suposar que el 30% restant ja ha estat ara destruït. S'han atacat hivernacles, camps, infraestructures d'aigua i sanitàries, llocs de producció d'aliments... Quan la gent no pot produir aliments, s'envia ajuda, però Israel bloqueja molts camions plens de menjar que esperen per entrar a la Franja. El poc menjar que arriba a la població es concentra en zones petites i és extraordinàriament car, i quan la gent va a buscar-lo és atacada. El resultat és la fam.
L'ocupació també té efectes sobre el sistema alimentari a Cisjordània.
— L'escalada en el robatori de terres a Cisjordània és dramàtica. Els colons israelians ataquen diàriament les comunitats palestines, especialment les comunitats rurals de l'àrea C [sota control israelià, segons els Acords d'Oslo del 1993]. No és casualitat que sigui l'àrea més fèrtil i que inclou la vall del Jordà, que històricament ha estat la nostra cistella del menjar. Ataquen la terra, i no només tallen arbres o cremen camps sencers, també ataquen i maten persones mentre conreen. Recentment, han començat a enverinar cultius i el sòl, fet que impossibilita que es pugui replantar. I a tot això cal sumar-hi el fet que l'àrea C no està connectada als sistemes d'aigua ni a la xarxa elèctrica, recursos que controla l'ocupació israeliana.
Defensa que la lluita per la sobirania alimentària dels palestins va molt lligada a la lluita per la seva sobirania nacional.
— Exacte. El colonialisme d'assentaments es basa en el robatori de terres, i els sistemes alimentaris estan arrelats a la terra. Si tinguéssim sobirania sobre la nostra terra, sobre els nostres recursos naturals, tindríem seguretat alimentària. I això és impossible sense la nostra sobirania nacional.
Quin és rol de la Unió de Comitès de Treball Agrícola?
— La UAWC va ser fundada l'any 1986 per un grup d'agrònoms voluntaris. Treballem per donar suport als agricultors, pescadors, pastors i a tots els palestins per resistir davant del colonialisme israelià. I treballem per la sobirania alimentària. Això inclou la recuperació i rehabilitació de terres, de sistemes de reg o pous, l'establiment de camins agrícoles, hivernacles, plaques solars... Ara mateix, per necessitat, també fem intervencions d'emergència, especialment a Gaza.
Per tant, ¿encara poden treballar a la Franja?
— Amb una dificultat extraordinària i un immens risc i sacrifici. Les nostres oficines han estat bombardejades i destruïdes. Hem perdut companys, i la resta han estat desplaçats per la força diverses vegades. Però tenim una xarxa comunitària de voluntaris molt forta i des de l'inici del genocidi hem pogut distribuir paquets d'aliments, principalment de verdures, i menjars calents. També hem repartit tendes de campanya, mantes, matalassos, roba i kits mèdics i d'higiene.
La guerra ha coincidit amb la campanya de la collita d'olives, que l'ONU ha qualificat de la més perillosa que s'ha vist mai.
— Ha estat molt desafiant. El genocidi va començar l'any passat just abans de la temporada i la majoria de les olives van quedar sense collir per les restriccions. Aquest any prevèiem una collita molt violenta i perillosa, i així ha estat. Els colons israelians han atacat cada dia. I al principi de la temporada, en un poble al nord, les forces israelianes van disparar per l'esquena i matar a una dona de 59 anys mentre collia olives.
Per què és tan important la collita d'olives per als palestins?
— La collita d'olives és una època molt crítica, si no la més important. I no només perquè milers de famílies palestines depenen d'ella per subsistir, sinó també perquè és fonamental per al nostre patrimoni cultural i la nostra identitat. L'ocupació i els colons ataquen les oliveres perquè en coneixen el significat. Molts d'aquests arbres tenen dècades d'antiguitat i quan parles amb pagesos als quals han enverinat o tallat les oliveres, asseguren que tenen el cor trencat.
Israel va declarar el 2021 la UAWC com a organització terrorista. Per què?
— Israel assegura que tenim vincles financers amb organitzacions terroristes, però hi ha diverses auditories independents que demostren el contrari. La veritable raó és que reforcem la presència palestina a la terra palestina, i això per a ells és un obstacle per a la neteja ètnica. L'ocupació assenyala com a terrorista qualsevol cosa que percep com una amenaça.
Com valora la reacció de la comunitat internacional davant del que passa a Gaza?
— Estem assistint a la mobilització de masses més gran per l'alliberament de Palestina que hem vist mai, amb gent protestant en ciutats d'arreu del món. Però, d'altra banda, hi ha la reacció dels governs. Els Estats Units tenen una participació activa en el genocidi, mentre que molts altres estats expressen una intensa preocupació i condemnen fermament, insten fermament... Agraïm aquests posicionaments, però els infants que pateixen fam no es poden menjar les paraules. Està clar que el que s'ha fet fins ara no funciona.
¿L'única manera d'aturar Israel seria un embargament d'armes?
— L'embargament d'armes és fonamental. I ja no només és un imperatiu moral, sinó també legal. El Tribunal Internacional de Justícia ha declarat que l'ocupació israeliana és il·legal i que ha d'acabar immediatament. I l'Assemblea General de l'ONU va fer el mateix i va aprovar sancions. No imposar un embargament d'armes seria una violació del dret internacional.
Els EUA estan a les portes del segon mandat de Donald Trump. Com afectarà això els palestins?
— Els partits demòcrata i republicà són dues cares de la mateixa moneda. Mani qui mani als Estats Units, continuaran bombardejant Palestina. Però els palestins sempre hem reconstruït. Cada vegada que ens destrueixen. I reconstruirem. No sé quant de temps trigaran a acabar el genocidi i l'ocupació, però acabaran. I tot Palestina serà lliure. Espero ser-hi a prop quan passi.