L'ofensiva diplomàtica de la Xina anuncia una batalla per les illes del Pacífic

PequínLa gira del ministre d'Afers Estrangers xinès, Wang Yi, per vuit països del Pacífic aquesta setmana no ha culminat amb la firma del tractat de col·laboració que desitjava, però ha deixat clar que Pequín aspira a tenir un paper preponderant en aquesta regió i que hi ampliarà la col·laboració bilateral.

L'interès de la Xina pel Pacífic inquieta els Estats Units, que han recuperat l'estratègia d'Obama de posar l'Indopacífic com un dels eixos de la seva política exterior, precisament per contenir el gegant asiàtic. Austràlia i Nova Zelanda també veuen amb recel les noves aliances de Pequín amb aquestes illes estat, que fins ara eren els seus aliats tradicionals.

El gegant asiàtic pretén signar una ambiciosa aliança de col·laboració en matèria econòmica, de seguretat i de ciberseguretat, un acord que implicaria 10 països, en realitat una cadena d'illes escampades pel Pacífic: Kiribati, Samoa, les illes Salomó, Tonga, Vanuatu, Fiji, Micronèsia, Niue, les illes Cook i Papua Nova Guinea.

El tractat, redactat de manera ambigua, incloïa assistència xinesa en la formació de la policia d'aquestes illes i els controls de ciberseguretat, a més de la cartografia de zones marítimes sensibles. La Xina també vol crear una zona de lliure comerç i tenir accés als recursos naturals terrestres i marins. Els líders d'aquests deu països s'han donat un temps per arribar a un consens entre ells abans de signar el nou “acord regional”. Alguns tenen por de perdre sobirania en matèria de seguretat nacional davant de la Xina.

Tot i això, el govern xinès intenta seduir-los amb acords bilaterals que inclouen ajuda econòmica per reduir la pobresa, expansió del comerç i lluita contra l'emergència climàtica –que afecta de manera especial aquestes illes–, incloent-hi la protecció de l'ecologia marina. La Xina els ofereix el seu mercat de 1.400 milions de consumidors i ajuts econòmics per participar en el gran projecte de la Nova Ruta de la Seda.

Política i geoestratègia

Però què busca la Xina al Pacífic? Recursos naturals i poder geoestratègic. Aquestes illes al mig de l'oceà, on van tenir lloc algunes de les grans batalles de la Segona Guerra Mundial, permeten controlar l'entrada al Pacífic Sud i les rutes marítimes. En les seves aigües hi ha el 28% mundial de les zones d'exclusió econòmica (ZEE), plenes d'importants recursos marins, molt atractius per al govern de Xi Jinping.

Però el segon motiu és polític. Pequín també busca aïllar Taiwan, ja que tots aquests petits països han trencat els seus lligams diplomàtics amb Taipei. I a més l'aliança amb aquests deu estats li dona més influència a les Nacions Unides, on pot comptar amb els seus vots.

L'augment de l'hegemonia de la Xina a la regió preocupa. A l'abril la decisió de les illes Salomó de signar un acord bilateral de seguretat amb la Xina ja va disparar les alarmes. Pequín pot construir una base militar en aquestes illes, a poc més de 2.000 quilòmetres de la costa australiana. Amb Kiribati també ha arribat a acords de pesca.

L'emergència de la Xina obliga Austràlia i Nova Zelanda a replantejar-se les relacions amb les illes del Pacífic, que sempre ha considerat que estaven sota la seva àrea d'influència i que fins i tot eren qualificades despectivament com el seu “pati del darrere”. Aquests estats insulars, de fet, han titllat de paternalista o neocolonial la falta de compromís concret amb el Pacífic de les dues grans nacions anglosaxones.

Una prova de la seva preocupació és que el nou govern laborista d'Austràlia ha respost al viatge de Wang Yi enviant a les Fiji la seva nova ministra d'Afers Estrangers, Penny Wong, amb el missatge que la regió serà una prioritat per al nou executiu de Canberra, així com la lluita contra la crisi climàtica. 

Amenaçats per l'escalfament

En els últims nou anys, el govern conservador d'Austràlia havia alentit les mesures per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El canvi climàtic, amb l'augment del nivell de les aigües del mar i l'escalfament, compromet el futur de les illes del Pacífic.

Nova Zelanda hi té una relació menys negativa i dedica el 60% del seu ajut exterior a aquesta zona, però la reunió de la primera ministra, Jacinda Ardern, amb el president nord-americà, Joe Biden, aquesta setmana a Washington ja ha posat de manifest la seva inquietud –compartida amb els Estats Units– per una Xina més influent.

Així i tot, el rebuig dels líders del Pacífic a un acord de seguretat amb Pequín mostra la decisió de no voler ser tractats com a peons en un joc geoestratègic entre la potència emergent, la Xina, i els antics colonitzadors.