L'ofensiva rebel avança per sorpresa a Síria i desafia el règim d'Al-Assad

BeirutL'ofensiva rebel a Síria, encapçalada pels islamistes extremistes de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), té com a objectiu enderrocar el president Bashar al-Assad, segons ha afirmat el seu líder, Abu Mohammad al-Julani, en una entrevista a la CNN. L'atac ha aconseguit fer-se amb importants territoris al nord del país, incloent-hi la ciutat d'Alep, la segona més gran de Síria, i la ciutat de Hama, una de les més emblemàtiques en la resistència al règim. La guerra s'ha reactivat amb força.

La ràpida caiguda de l'exèrcit sirià al nord del país es deu a la disminució del suport dels seus aliats i a la inestabilitat interna. Durant anys semblava que l'exèrcit de Bashar al-Assad havia guanyat la guerra civil, però una ofensiva rebel sorpresa pot trastocar el mapa polític del país. El règim d'Al-Assad enfronta el desafiament més gran des de l'inici de la guerra, i tot i que la caiguda de Damasc no sembla imminent, està més debilitat i aïllat que mai.

L'exèrcit del president Al-Assad, de fet, ha viscut un col·lapse molt ràpid, principalment a causa de la disminució del suport dels seus aliats tradicionals com Rússia i Hezbollah, ocupats amb altres conflictes, com la guerra a Ucraïna i les pèrdues davant d'Israel. A més a més, la crisi econòmica, la repressió i la fragmentació dins de l'aparell governamental han deteriorat la capacitat de combat de les forces lleials al règim.

En canvi, els rebels, liderats per Hayat Tahrir al-Sham, han aconseguit integrar faccions rivals, desertors de l'exèrcit i combatents estrangers a les seves files, cosa que ha enfortit la seva capacitat operativa.

La caiguda de Hama ha sigut un cop simbòlic i estratègic per al règim. Segons analistes, la ciutat de Homs, situada més al sud, representa ara l'últim bastió abans de Damasc. La pèrdua de Homs no només implicaria la desconnexió entre la capital i la costa, sinó que també tindria conseqüències geopolítiques per a l'Iran, que perdria l'accés al Líban i la seva influència a la regió.

Els rebels, amb un subministrament constant d'armes proporcionades per Turquia i alguns països àrabs, han aconseguit avenços significatius en diverses ciutats clau. L'ús de noves tàctiques, com els atacs amb drons, ha alterat el panorama militar i ha deixat l'exèrcit d'Al-Assad sense gaires opcions efectives per contrarestar els avenços.

Implicació internacional

D'altra banda, la situació a Síria també ha generat reaccions dins de la comunitat internacional. Turquia, que comparteix una extensa frontera amb Síria i acull milions de refugiats sirians, s'ha convertit en un actor clau en el conflicte, i ha donat suport als grups rebels mentre gestiona els efectes de la crisi humanitària al seu territori. En aquest context, el president turc Recep Tayyip Erdogan ha expressat el seu suport a la causa rebel, esperant que l'avenç continuï sense més obstacles.

Pel que fa a l'impacte humanitari, el conflicte es continua cobrant vides. Segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans, més de 700 persones, moltes de les quals civils, han mort des que els rebels van iniciar la seva ofensiva. Les xarxes socials mostren imatges de celebracions entre els opositors al règim, mentre que la comunitat internacional observa amb una preocupació creixent la situació a Síria, que podria desestabilitzar encara més la regió.

La Xina, per exemple, ha advertit els seus ciutadans sobre la creixent inestabilitat a Síria; també ho ha fet Rússia cridant a evacuar els seus ciutadans de Damasc. El conflicte sirià, que va començar com una revolta per la democràcia el 2011, ara s'ha transformat en una lluita pel poder en què els actors internacionals i les dinàmiques internes hi tenen un paper crucial. La incertesa sobre el futur de Síria persisteix en un moment en què el caos bèl·lic sembla que es torna a apoderar de l'horitzó al Pròxim Orient.