L'ombra de Putin a Geòrgia i Moldàvia posa en perill la gran ampliació de la UE

BarcelonaLa Unió Europea fa temps que es planteja créixer cap a ex repúbliques soviètiques, com Moldàvia i Geòrgia, i els Balcans Occidentals, sobretot arran de la invasió russa a Ucraïna. El règim de Vladímir Putin, però, no vol donar aquests territoris per perduts i entrebanca el seu acostament al club europeu per mirar de mantenir-los sota la seva àrea d'influència. De fet, es tracta d'una pugna històrica entre el bloc occidental i Moscou que ha accentuat la guerra d'Ucraïna, i s'ha tornat a fer evident en les eleccions georgianes i moldaves d'aquests últims dies.

El cas de Geòrgia és simptomàtic. Segons diverses enquestes de centres d'investigació internacionals, el 80% dels georgians volen adherir-se a la Unió Europea. Tanmateix, els comicis de la setmana passada els va guanyar amb més del 50% dels vots Somni Georgià, que és un partit controlat per un oligarca prorús. Tota l'oposició en bloc, que és europeista, va denunciar "frau electoral" i els observadors internacionals asseguren que hi va veure "irregularitats".

A partir d'aquí, la polèmica està servida. La Unió Europea demana "investigar de pressa" les "presumptes irregularitats", mentre que el principat aliat de Putin dins del bloc europeu, l'hongarès Viktor Orbán, ja ha donat per bons els resultats. En la mateixa línia, el Kremlin ha negat les acusacions d'ingerències i demana que es respecti la victòria del partit georgià prorús.

El referèndum de Moldàvia va aixecar polseguera per motius similars. El sí a la Unió Europea va guanyar pels pèls entre acusacions d'ingerències russes de la mateixa presidenta moldava, Maia Sandu, i de la líder de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. En canvi, el Kremlin no només va negar-ho, sinó que va assegurar que les autoritats moldaves havien manipulat els resultats.

I aquest cap de setmana es preveu que la història es repeteixi. Es fa la segona volta de les presidencials aquest diumenge i s'interpretaran com un plebiscit entre l'actual presidenta, que és europeista, i el cap de l'oposició, Alexandr Stoianoglo, que ja ha dit que si guanya una de les primeres coses que vol fer és entrevistar-se amb Putin.

La por d'un altre cavall de Troia

Tot i que l'adhesió a la UE en aquests països manté un suport popular majoritari, Rússia ja està aconseguint el seu objectiu: complicar el camí cap al club europeu d'aquests països candidats. En el cas de Geòrgia, per exemple, diferents estats membres de la UE han emès un comunicat conjunt en què asseguren que un país no pot aspirar a entrar al bloc comunitari entre acusacions de frau electoral. A més, els dirigents comunitaris ja han discutit en més d'una ocasió sobre si mantenir l'estatus de país candidat a la UE de Geòrgia després que el seu govern aprovés la denominada "llei russa", que s'inspira en la legislació del Kremlin i pretén atemorir l'oposició i els mitjans de comunicació.

De fet, un dels principals temors dels líders europeus a l'hora de valorar la pròxima gran ampliació de la UE és que Geòrgia i Moldàvia, així com els països dels Balcans occidentals, segueixin la mateixa evolució que Hongria i s'acabin convertint un altre cavall de Troia. Orbán tot sol a contracorrent de la resta dels seus homòlegs, especialment pel que fa a la guerra d'Ucraïna, ja és un maldecap per a la UE; però la suma de més dirigents com l'ultradretà hongarès podrien encallar seriosament el funcionament del bloc.

A més, diferents estats membres i Brussel·les plantegen modificar els tractats per preparar-se per una potencial gran ampliació. I una de les mesures que està sobre la taula, és retirar la condició que es necessiti unanimitat per aprovar iniciatives de segons quins camps. D'aquesta manera, volen curar-se en salut i evitar que un sol o pocs països puguin vetar algunes tramitacions, com fa ara sovint Orbán.

Una ampliació geopolítica

La invasió russa d'Ucraïna va fer accelerar els tràmits per a la futurible gran ampliació. Brussel·les sap que, si no s'espavila, corre el perill que aquests països es vagin decantant cada vegada més cap a l'òrbita russa i que, per tant, el règim de Putin guanyi poder i tingui controlat de manera indirecta més territori limítrof amb el club comunitari. Per això, la mateixa Von der Leyen en més d'una ocasió ha qualificat la voluntat de créixer del bloc europeu d'"estratègia geopolítica" i dilluns passat va defensar-ho com l'única manera d'evitar "més guerra i inestabilitat" a les fronteres de la Unió Europea.

Malgrat aquest objectiu, la UE no se la vol jugar i pressiona els països candidats a entrar al club comunitari perquè prenguin un ferm compromís europeista. Va ser molt clar el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que aquest dimecres en una roda de premsa sobre l'ampliació els va recordar que no es pot estar a missa i repicant. Va instar-los a deixar-se d'ambigüitats i, en un context de guerra a Europa, atrevir-se a triar de bàndol definitivament.

Caldrà veure de quin costat acaben caient tots aquests països que, com Moldàvia i Geòrgia, es troben a hores d'ara entre dues aigües. I, en aquest sentit, poden ser claus el desenvolupament de les investigacions de les acusacions de frau electoral dels comicis georgians de la setmana passada i les seves conseqüències, i la segona volta de les presidencials moldaves d'aquest diumenge. "No es pot tenir relació amb Rússia com si res i esperar que el teu país formi part de la UE. És una cosa o l'altra", els ha recordat Borrell.