L'òmicron posa en evidència el fracàs de Covax i revifa el debat de les patents

La plataforma global de donació de vacunes no ha entregat ni el 14% de les dosis compromeses

Un treballador sanitari parla amb una dona que fa cua per a una prova de PCR Covid-19 al laboratori Lancet de Johannesburg
4 min

Brussel·les"Vacunar el món". Aquest és un dels eslògans que la Comissió Europea fa servir cada cop que anuncia una donació de dosis de les vacunes contra el coronavirus per a la plataforma Covax, destinada a fer arribar vials als països amb menys recursos. Però la detecció de la temuda variant òmicron a Sud-àfrica ha posat en evidència la desigualtat en la vacunació. La baixa taxa d'immunització dels països de la regió prova el fracàs de Covax i revifa inevitablement el debat sobre l'accés a les vacunes dels països amb menys recursos. Covax no ha lliurat ni un 14% de totes les dosis que fabricants i països han compromès, segons les últimes xifres de la base de dades que recull l'Unicef.

Mentre els països rics ja han començat a punxar per tercera vegada els seus ciutadans i alguns governs acumulen dosis sobrants a les neveres, els països del continent africà no han pogut vacunar ni el 10% de la seva població. La plataforma, impulsada per l'Aliança per a les Vacunes (Gavi), la Coalició per a la Innovació en la Preparació per a Epidèmies (CEPI), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, es va comprometre a entregar 2.000 milions de vacunes aquest 2021, però el setembre passat va renunciar a complir l'objectiu. Ara Covax no preveu assolir la fita fins al primer trimestre de l'any que ve, i de moment calcula que abans que acabi aquest any podrà entregar-ne entre 1.300 i 1.400 milions. Segons la mateixa font, fins ara s'han lliurat (que no vol dir administrat) 580 milions de dosis, una xifra que és el 41% de les promeses abans que acabi l'any i el 13,3% del total de 4.274 milions de totes les emparaulades.

L'objectiu primer de Covax era distribuir prou dosis gratuïtes o subvencionades per immunitzar el 20% de la població dels 92 països amb menys recursos del món. Del total de 580 milions de vials lliurats, un 33% són donacions i la resta provenen d'aquest mecanisme d'adquisició subvencionada. Les dades de compromisos i entregues de Covax són difícils d'aclarir, varien en funció de la font i la plataforma no les proporciona en brut. A més, governs d'arreu han anat anunciant compromisos amb xifres de diversos zeros de donacions que es barregen sovint amb les xifres de vials promesos a través d'altres esquemes, com ara l'adquisició a preu de cost, a la qual les farmacèutiques i les grans potències es van comprometre a l'inici de la pandèmia.

Alliberar les patents

Si ens hi fixem per països, els Estats Units s'han compromès a proporcionar 1.000 milions de vacunes a Covax, però de moment n'han lliurat només 110 milions. Al seu torn, la Comissió Europea n'ha emparaulat 3.911 milions, però per a finals del 2021 només s'ha compromès a haver-ne entregat 300 milions. Tot plegat posa sobre la taula de nou el debat sobre la desigualtat en l'accés a les vacunes que el director general de l'OMS, Thedros Adhanom Ghebreyesus, entre molts altres experts i organitzacions de la societat civil, no s'ha cansat de denunciar: "No em quedaré callat mentre les empreses i els països que controlen el subministrament global de vacunes creuen que els més pobres s'han de conformar amb les sobres", deia Adhanom a principis de setembre.

"No podem creure que posarem fi a una pandèmia mundial amb donacions, calen altres estratègies que assegurin la producció necessària", reclama Irene Bernal, responsable d'accés a medicaments de l'organització Salud por Derecho. Bernal creu que Covax ha tingut dues debilitats d'entrada, primer un "infrafinançament" de naixement i després que no se l'ha presentat com un "comprador prioritari". "Els països rics hem acaparat dosis perquè surt molt a compte vendre al preu que comprem", diu. A més, Covax ha pitjat l'accelerador els últims mesos de l'any per intentar acostar-se al seu objectiu, cosa que pot provocar problemes logístics, com apunta Bernal, per als països receptors, que han de preparar la infraestructura i també garantir que no se'ls caducaran les dosis que arribin.

Per tot plegat, Bernal recorda que Sud-àfrica i l'Índia ja fa més d'un any que van reclamar alliberar les patents, una iniciativa bloquejada en el si de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) per, entre d'altres, la Unió Europea. Aquesta setmana s'havia de celebrar una reunió ministerial de Comerç, que va ajornar-se justament per l'òmicron, però el vicepresident de la Comissió Europea a càrrec de la cartera comercial, Valdis Dombrovskis, va dir en una entrevista al Financial Times que la UE podria moure's en favor de flexibilitzar d'una manera excepcional i molt selectiva les normes de propietat intel·lectual per afavorir la descentralització de la producció. Les veus que criden en aquesta direcció són cada cop més, una seixantena de països, l'Eurocambra i iniciatives diverses, com ara la de més de dos milions d'infermeres de 28 països d'arreu del món, que han presentat una queixa formal davant les Nacions Unides perquè consideren que els països que bloquegen l'alliberament de les patents estan atemptant contra els drets humans i el seu avís, anterior a l'aparició d'òmicron, és significatiu: "La distribució desigual de les vacunes no és només una gran injustícia per a les persones que viuen en països amb menys recursos, també obre la porta a la possibilitat que apareguin noves variants que posen en risc la ciutadania d'arreu del món".

stats