L'ONU acusa França d'haver matat 19 civils en un bombardeig a Mali

BarcelonaUn bombardeig aeri efectuat el 3 de gener per forces franceses a Mali va matar 19 civils, a més dels tres combatents que eren l'objectiu, segons una investigació feta pública aquest dimarts per l'ONU. La missió de l'organització a Mali (Minusma) va confirmar que en el lloc de l'atac s'estava celebrant un casament amb un centenar de civils entre els quals hi havia cinc persones armades que eren presumptes membres d'un grup vinculat a Al-Qaida. Les conclusions de la investigació duta a terme per l'ONU contradiuen la postura de l'exèrcit francès, que havia negat "danys col·laterals" en el bombardeig i que assegurava que hi havien mort uns 30 terroristes.

De fet, el ministeri de Defensa de França ha sortit immediatament a negar-ho en un comunicat en què diu que les conclusions de l'ONU es basen en "falsos testimonis d'eventuals simpatitzants terroristes o dels individus sota influència (o amenaça) de grups jihadistes". Donat que molts dels testimonis que s'hi recopilen no estan identificats, França critica que se'ls doni una credibilitat equivalent a la d'un "mètode de recopilació d'informació rigorós i emmarcat per les exigències de la llei internacional" i, per tant, considera que l'informe no aporta cap prova que pugui contradir la seva versió.

La Minusma, que va decidir investigar els fets després de rebre denúncies, assegura que el grup de persones colpejat per l'atac estava format majoritàriament per civils i diu que els seus investigadors no van poder trobar en la zona proves sobre la possible presència d'armament o motos, com havia assenyalat França. Dels 22 morts en l'atac, 16 civils i tres suposats combatents van morir a l'acte, mentre que tres civils més van morir per les ferides sofertes durant el seu trasllat a un hospital. Les víctimes eren homes d'entre 23 i 71 anys, majoritàriament habitants de la zona, i l'atac va deixar també un mínim de vuit ferits, segons l'informe.

Preocupacions sobre les regles de combat

En un comunicat, la missió de l'ONU va assenyalar que l'atac planteja "preocupacions importants" sobre el respecte a les regles de combat i, especialment, sobre el principi de precaució que obliga a fer tot el possible per verificar que els objectius són efectivament militars. La investigació internacional es va dur a terme entre el 4 de gener i el 20 de febrer i hi van participar, entre d'altres, quinze experts en drets humans i dos efectius de la policia científica. Segons l'ONU, l'equip va observar regles estrictes per recopilar informació i testimonis per tal d'assegurar la credibilitat de les indagacions, que van incloure entrevistes individuals amb almenys 115 persones.

Segons França, però, l'atac efectuat prop de la vila de Bounti (a la regió de Douentza) va ser dut a terme per caces de la seva missió desplegada al Sahel per lluitar contra els grups terroristes. La versió oferta llavors per París assenyalava que una hora abans del bombardeig i després de diversos dies de seguiment, un dron Reaper va detectar una moto amb dos individus que es van unir a uns 40 homes, identificats formalment com a membres del que en el llenguatge militar es diu un grup armat terrorista (GAT). Donat el seu comportament, el material que tenien amb ells i les informacions recopilades fins llavors, els avions de combat que estaven de patrulla van rebre l'ordre d'efectuar un atac selectiu. França té desplegats més de 5.000 militars al Sahel dins de la missió Barkhane, que realitza operacions a Mali, el Txad, Níger, Burkina Faso i Mauritània.