L'ONU sosté que la Xina pot haver comès crims contra la humanitat amb la minoria uigur

BarcelonaL'alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, ha complert la seva paraula i ha publicat a última hora de dimecres, l'últim dia del seu mandat, un esperat informe sobre la situació dels drets humans dels uigurs, una minoria musulmana d'uns 10 milions de persones concentrada a la província de Xinjiang, a l'oest de la Xina, reprimida durant dècades pel govern xinès.

En el document, fruit d'una llarga investigació independent, l'ONU acusa la Xina de "greus violacions dels drets humans" i sosté que Pequín pot haver comès crims contra la humanitat contra els uigurs i altres minories ètniques musulmanes, ja que ha estat aplicant sistemàticament polítiques que impliquen detencions arbitràries massives i altres abusos greus. Aquesta repressió va comportar "la privació de llibertat a gran escala" d'aquestes minories, com a mínim entre el 2017 i el 2019. En tots els casos, l'ONU assegura haver trobat "evidències creïbles".

L'organisme internacional feia tres anys que treballava en la redacció d'aquest informe, la publicació del qual s'ha fet esperar durant mesos, cosa que ha provocat les crítiques d'altres organitzacions –i dels Estats Units–, que han acusat Bachelet de ser massa indulgent amb el règim xinès. Les pressions, segons va admetre la setmana passada l'exmandatària xilena, han estat ben presents a banda i banda.

Segons Reuters, el govern xinès havia demanat a Bachelet que enterrés el document, a través d'una carta firmada per una quarantena de països més que la instaven a no publicar el document, segons va detallar l'alta comissionada a la roda de premsa en què va fer balanç del seu mandat. "He estat sota una pressió tremenda per publicar-lo i per no publicar-lo, però no deixaré de publicar-lo a causa d'aquesta pressió", va assegurar. Les coaccions de Pequín –que consideren la investigació "una farsa" organitzada pels Estats Units i Occident– han sigut presents fins hores abans de la publicació del treball. Dimecres el govern xinès va apuntar que la investigació pot "danyar" les seves relacions amb l'ONU. Per la seva banda, Washington i altres organismes denunciaven el retard en treure a la llum les conclusions del treball.

Tortures i assimilació forçada

Diversos grups de defensa dels drets humans han acusat Pequín d'abusos sistemàtics contra els uigurs i altres minories musulmanes, inclosos els treballs i l'assimilació forçada en camps de "reeducació", tal com els anomena el govern xinès. El 2018 Human Rights Watch (HRW) va publicar un informe en què denunciava aquest tipus d'instal·lacions i acusava la Xina de detencions arbitràries i tortures, i en els últims anys han anat sortint a la llum nous informes d'ONGs i mitjans de comunicació que documenten les violacions de drets humans contra aquesta minoria ètnica. Els Estats Units han acusat la Xina de genocidi. Per la seva banda, el govern de Xi Jinping ha negat reiteradament totes les acusacions.

Per elaborar l'informe, el personal de les Nacions Unides ha entrevistat un bon nombre de persones que han estat internes en aquests camps i que han descrit tortures: interrogatoris lligats de mans i peus, cops, dones violades, privació de la son i de l'alimentació, i llargs períodes d'aïllament, entre d'altres. Tampoc se'ls permetia parlar la seva llengua (el uigur o el kazakh) i no podien practicar la seva religió, alhora que rebien "educació política" i havien de memoritzar càntics comunistes. "Ens forçaven a cantar cançons patriòtiques contínuament, cada dia, tan fort com fos possible, fins que feia mal, fins que la cara se'ns tornava vermella i se'ns marcaven les venes a la cara", descriu un dels testimonis citat a l'informe.

L'ONU és crítica amb la doctrina antiterrorista amb la qual el govern xinès justifica les accions contra els uigurs. Retreu que la llei és vaga i pot considerar terrorisme la simple "pràctica de les creences religioses islàmiques i/o l'expressió legítima d'opinió", amb la qual cosa hi ha un "risc inherent d'aplicació innecessària, desproporcionada i discriminatòria [de la llei] a les comunitats ètniques i religioses en qüestió".

Després de llargues negociacions per obtenir permís per entrar a la regió de Xinjiang, Bachelet finalment va poder viatjar-hi el mes de maig passat. Va ser una visita polèmica, ja que diverses ONGs internacionals van alertar que la Xina la va utilitzar per blanquejar els abusos a la població uigur i van reprendre l'alta comissionada per haver entrat en el joc de propagada del govern de Pequín.

Bachelet, de 70 anys, abandona el càrrec quatre anys després de convertir-se en l'alta comissionada de l'ONU per als Drets Humans el 2018, i encara no té cap substitut designat. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, haurà de triar entre la desena de candidats que hi ha, entre els quals s'inclouen l'argentí Federico Villegas, el senegalès Adama Dieng i l'austríac Volker Türk.