L'oportunitat inesperada de l'esquerra francesa

ParísNi el carismàtic i polèmic líder de La França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon, ni cap altre dels líders dels partits de l'esquerra francesa aliats en el Nou Front Popular (NFP) s'esperaven guanyar les eleccions legislatives. Tenien l'esperança, però sabien que era una missió gairebé impossible: totes les enquestes auguraven la victòria de l'extrema dreta de Marine Le Pen. El diumenge 7 de juliol a la nit arribava la sorpresa. El NFP –format pels insubmisos, els socialistes, els ecologistes i els comunistes– havia obtingut 182 escons a l'Assemblea Nacional, lluny de la majoria absoluta però més que qualsevol altre bloc. L'esquerra serà la primera força parlamentària, per davant dels macronistes i de Le Pen. "Hem aconseguit un resultat que ens deien que era impossible", afirmava Mélenchon la nit electoral.

El cordó sanitari contra l'extrema dreta que van impulsar conjuntament l'aliança de les esquerres i els macronistes ha contribuït a l'èxit electoral del NFP, però el resultat, si bé no suposa una victòria rotunda, pot suposar un revulsiu i una empenta per a una esquerra francesa que porta anys en una profunda crisi. "És una victòria moral relativa: no hi ha cap dubte que és l'aliança majoritària, però no té cap possibilitat de formar una majoria absoluta", apunta l'investigador i docent expert en moviments socials a França de la Universitat de Lausana Aldo Rubert.

Tot i això, segons el sociòleg, "haver aturat l'extrema dreta ja és una victòria, i haver acabat en primera posició és simbòlicament important". Rupert, a més, destaca que el cordó sanitari ha funcionat sobretot gràcies als votants d'esquerra.

Trencament de l'electorat amb Hollande

Per primera vegada des del 2012, el primer grup a l'Assemblea Nacional és d'esquerres. El 2012 François Hollande acabava de ser elegit president i el Partit Socialista va aconseguir una sòlida majoria absoluta amb gairebé 300 escons. Des d'aleshores, l'esquerra francesa no aixeca el cap. La presidència d'Hollande, a qui s'acusa d'haver governat amb polítiques massa escorades a la dreta, va suposar un trencament amb els votants socialistes i va enfonsar el partit.

Amb els ecologistes també en crisi i amb l'arribada d'Emmanuel Macron ocupant l'espai del centre, l'esquerra havia quedat pràcticament anul·lada, en estat de mort cerebral, només amb l'excepció de La França Insubmisa. Mélenchon va recollir el vot dels progressistes descontents i va intentar capitalitzar el vot de protestes històriques com la dels armilles grogues.

Nou inici

Les eleccions legislatives del 7 de juliol poden ser un nou inici per a l'esquerra i especialment per als socialistes, que comencen a recuperar votants. També per als ecologistes, que semblen reviure de la mà de la seva nova líder, Marine Tondelier. Després del 2012, l'únic partit del bloc de les esquerres que havia aconseguit cert èxit era LFI, considerat a França un partit d'esquerra radical. Però a les eleccions legislatives els socialistes han aconseguit 65 escons, molt pocs menys que els insubmisos (75). "El paper del Nou Front Popular, del seu cor, de la nostra família socialista, és el de refundar un projecte col·lectiu per al nostre país", assegurava la nit electoral el líder socialista, Olivier Faure.

"Els resultats del 7 de juliol podrien ser una oportunitat, perquè un dels grans problemes que té l’esquerra quan està en minoria és que té moltes dificultats per fer-se escoltar. Sempre apareix desunida i se l’escolta poc", sosté Rupert. Tot i això, el sociòleg adverteix que la clau per sortir de la crisi és que l'esquerra aconsegueixi eixamplar la seva base electoral. "Qui hi vegi una mort o un renaixement s’equivoca. Des del 2017 el vot està estancat al voltant del 30%", explica. A la primera volta de les legislatives, el NFP no va arribar al 28% dels vots.

Recuperar votants

El politòleg Philippe Marlière, professor de l'Escola Universitària de Londres, també considera que la clau és eixamplar la base electoral recuperant els votants que van marxar després de la presidència d'Hollande. "Per guanyar, ara li han de prendre aquest electorat a Macron", afirma. Marlière, però, sosté que això no passarà fins que els socialistes –una formació més moderada que LFI– recuperin terreny i dominin les esquerres, com està a punt de passar.

"LFI ha perdut votants a les europees i a les legislatives, mentre que els socialistes han crescut. En molts països europeus, els partits d'esquerra radical estan en crisi, com Podem a Espanya o Syriza a Grècia. A França la dominació de LFI està a punt d'acabar-se", afirma el politòleg.

Unió de l'esquerra

L'enorme fragmentació de l'esquerra i un sistema polític que no és proporcional posen les coses difícils al bloc, sobretot quan no hi ha un partit moderat que lideri l'esquerra o quan els partits no s'alien. "Una de les lliçons que hem tret és que l'esquerra només pot ser competitiva si està unida, si presenta candidats únics com ha fet a les legislatives", destaca Marlière. Un dels problemes, però, és la lluita i les desavinences ideològiques i polítiques entre els partits.

L'anterior coalició electoral, NUPES, amb prou feines va durar uns mesos. Ara caldrà veure si el Nou Front Popular sobreviu a la legislatura. Les dificultats per posar-se d'acord sobre el nom del seu candidat a primer ministre estan tornant a posar en evidència les dificultats dels partits d'esquerres per entendre's.