L'oposició a Alemanya exigeix a Scholz una votació de confiança immediata

BerlínAlemanya entra en un període d'incertesa política i econòmica després de la ruptura per picabaralles internes de la coalició del canceller alemany Olaf Scholz, formada per socialdemòcrates, verds i liberals. Scholz, que governarà a partir d'ara en minoria amb els Verds, es converteix en “un ànec coix”, expressió que s'utilitza als Estats Units per referir-se als presidents que estan en els seus últims mesos de mandat i saben que no seran reelegits.

La sortida del govern de tres dels quatre ministres liberals ha portat el canceller a fer canvis al gabinet. Volker Wissing, fins ara ministre de Transports, també s'ocuparà de la cartera de Justícia. Wissing ha sorprès quan ha anunciat que abandona el partit liberal FDP per quedar-se com a ministre de Scholz. El socialdemòcrata Jörg Kukis substituirà el liberal Christian Lindner com a ministre de Finances, després que aquest dimecres fos acomiadat pel canceller. Lindner, líder de l'FDP, havia exigit un canvi de rumb de la política econòmica del govern, unes exigències inassumibles per a la resta dels socis de la coalició. Per la seva banda, els Verds es mantindran a l'executiu i l'ecologista Cem Özdemir compaginarà les carteres d'Agricultura i les d'Educació i Investigació fins a les pròximes eleccions.

“El final de la coalició no és la fi del món. És una crisi política que hem de deixar enrere i així ho farem”, ha assenyalat el president federal Frank-Walter Steinmeier l'endemà de la crisi de govern. Steinmeier ha recordat que la Llei Fonamental (nom que rep la Constitució alemanya) és clara sobre els passos que cal seguir en aquest cas. "La nostra democràcia és forta", ha assegurat el cap d'Estat alemany, que ha dit que està preparat per dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades, cosa que només pot fer després d'una votació de confiança fallida.

El president federal ha advertit als polítics que Alemanya necessita “majories estables i un govern capaç d'actuar”. “Molta gent al nostre país està preocupada per la situació política incerta, al nostre propi país, a Europa, al món, fins i tot després de les eleccions als Estats Units. No és el moment de tàctiques i escaramusses. És el moment de la raó i de la responsabilitat”, ha demanat el cap d'Estat.

L'oposició té pressa

L'oposició ha exigit que Scholz se sotmeti a una votació de confiança “com més aviat millor”, a tot estirar la setmana que ve, i la convocatòria d'eleccions anticipades a mitjans de gener. El canceller té, però, un altre calendari al cap. Scholz ha anunciat que el 15 de gener demanarà un vot de confiança al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany. Si el perd, el president federal pot dissoldre el Parlament en un període de 21 dies. Si fos així, les eleccions anticipades es podrien celebrar a finals de març, sis mesos abans del que estava previst inicialment.

El conservador Friedrich Merz, president de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), creu que no hi ha cap raó per esperar a la primavera del 2025 per a unes noves eleccions. "També hi ha tota una sèrie de compromisos internacionals, conferències i decisions a la Unió Europea que ara requereixen un govern alemany capaç d'actuar", ha advertit Merz.

El líder democratacristià considera que Alemanya no es pot permetre “tenir un govern sense majoria durant diversos mesos i després dur a terme una campanya electoral durant diversos mesos més i després possiblement mantenir negociacions de coalició durant diverses setmanes”.

Scholz va arribar a la cancelleria el desembre del 2021 amb “una coalició de progrés”. Els tres socis van prometre dur a terme les reformes pendents després de 16 anys de govern de la conservadora Angela Merkel. Els tres anys de la denominada coalició semàfor –pels colors dels seus tres partits– han estat marcats per la pandèmia de la covid, la guerra d'Ucraïna, l'auge de l'extrema dreta, la recessió econòmica i les picabaralles internes entre els socis de coalició.

Si aquest diumenge se celebressin eleccions a Alemanya, la CDU-CSU seria el partit més votat amb un 33% de suport, segons un sondeig de Forsa, realitzat abans de la ruptura del tripartit. El Partit Socialdemòcrata (SPD) i el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) surten empatats amb un 16% d'intenció de vot, seguits pels Verds amb un 10%; l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW, ultraesquerra), amb un 6%; i els liberals de l'FDP, amb només un 3% de suports.