L'oposició russa es fa una pregunta: com es pot derrotar Putin?
Opositors reunits a Londres demanen a la comunitat internacional que no reconegui les eleccions del 17 de març
Londres"S'ha d'acabar amb la discussió: Aleksandr Litvinenko i Aleksei Navalni han sigut assassinats per Vladímir Putin. A Rússia hi ha una sistemàtica manera de fer callar l'oposició mitjançant l'assassinat. I això és tot el que hem de saber". L'afirmació l'ha feta aquest matí a Londres Marina Litvinenko, la viuda de l'exespia rus enverinat amb poloni-210 a la capital britànica el novembre del 2006. Amb aquests dramàtics antecedents damunt de la taula, Litvineko ha demanat amb absoluta determinació que "no es parli d'eleccions a Rússia". Una petició que també han compartit dues veus russes de l'exili a Londres, Vladímir Aixurkov, i Ksénia Maksimova, tot i les diferències d'estratègia que han mostrat per combatre Putin.
El Kremlin va anunciar per al 17 de març una revàlida sense opositors per a Putin, i Litvinenko diu que no es poden considerar eleccions: "Davant del que li ha passat a Navalni, el que li va passar al meu marit i el que passa amb qualsevol opositor rus que es troba a la presó, la comunitat internacional no ha de reconèixer aquestes eleccions, que no sé ben bé com anomenar; i no ha d'anomenar Putin president electe. En poden dir senyor Putin o Herr Putin", ha dit, en una referència evident a Adolf Hitler. "S'ha de fer el mateix que amb [Aleksandr] Lukaixenko, al qual ningú no reconeix com a president de Bielorússia", ha afegit.
Litvinenko ha comparegut aquest dimecres davant de la premsa internacional en companyia dels esmentats Aixurkov i Maksimova, i de l'especialista britànic en seguretat i crim financer Tom Keatinge.
Aixurkov, a l'exili des del 2014, és director executiu de la Fundació Anticorrupció, el moviment fundat per Navalni per oposar-se al règim del dictador rus, i Maksimova –una exsupermodel establerta al Regne Unit des de finals dels anys noranta– és fundadora de la Societat Democràtica Russa de Londres, que funciona en xarxa amb entitats semblants en diferents ciutats del món. Keatinge, per la seva banda, és director del Centre d'Estudis sobre la Delinqüència Financera i la Seguretat del think tank Royal United Services Institute.
Tot i la coincidència inicial, la intervenció de Maksimova i Aixurkov també ha posat de manifest la dificultat d'establir un sol front comú opositor a Putin, una circumstància que s'afegeix a la pressió existent a l'interior del país contra qualsevol que es manifesti contrari a la línia oficial. El director executiu de la Fundació Anticorrupció –"amic i col·laborador de l'Aleksei durant anys", segons les seves pròpies paraules– ha descartat unir-se als diferents moviments arreu del món impulsats per Maksimova per establir un paraigua unitari per lluitar contra el Kremlin i perquè els governs occidentals tinguin una sola veu amb qui parlar.
Per derrotar Putin no hi ha "una bala de plata", ha admès Aixurkov: "És una qüestió de treball coherent. La nostra premissa sempre ha sigut que el règim de Putin pot semblar estable però cada cop és més fràgil. I el nostre objectiu com a organització política professional és ser la força política més organitzada quan les coses a Rússia comencin a canviar".
Plataforma contra la guerra
Més enllà de diferències d'estratègia política, en el que sí que s'han mostrat d'acord Maksimova i Aixurkov, coincidint també amb Marina Litvinenko, és en la responsabilitat directa de Putin en la mort d'Aleksei Navalni. "La seva mort no va ser natural. Les autoritats russes han fet tripijocs vergonyosos amb el seu cos per intentar eliminar-ne les proves, però creiem que va ser enverinat".
Després del retard durant més d'una setmana en el lliurament del cadàver a la seva mare, finalment els col·laboradors de l'opositor han anunciat aquest matí que Navalni serà enterrat divendres a Moscou, just dues setmanes després que morís a la remota colònia penal de l'Àrtic on complia una condemna de trenta anys de presó. Vladímir Aixurkov ha recordat que la mort de Navalni ha provocat onades de "pena i indignació" a tot el món, i ha destacat que "fins i tot des de la presó havia sabut difondre un missatge de veritat i coratge, i s'havia oposat a la guerra". En aquest sentit, Maksimova ha volgut trencar una llança per la "gran quantitat de russos de la diàspora que s'oposen a la guerra". Al Regne Unit, Maksimova és especialment coneguda per les manifestacions que promou entre la comunitat de l'exili, i que tenen com a finalitat mostrar que hi ha una Rússia contrària a la invasió d'Ucraïna.
Però si bé l'enemic a combatre està clar qui és, Putin, la manera de fer-ho no és tan clara. Ha sigut des de l'estatura moral de víctima del règim, i des de la condició de "no formar part de cap organització política", que Litvinenko ha exposat alguns dels problemes de l'oposició a Putin. "En primer lloc, es tracta d'una qüestió de definició. Jo no soc política i no represento cap grup de l'oposició. Però soc oposició a Putin. Després tenim el grup de Navalni, un grup opositor molt seriós, que té un sistema, i lluita contra aquest règim a dins de Rússia, i tenim la Ksénia, que organitza totes les protestes pacífiques per demostrar que hi ha molts russos que no estem d'acord amb la guerra. Doncs, bé: qui representa tota aquesta gent que no està d'acord amb Putin?".
Una pregunta que ha quedat sense resposta. Però un primer pas per aconseguir una unió que Marina Litvinenko considera imprescindible és aixecar una plataforma contra la guerra, "perquè només una victòria d'Ucraïna al camp de batalla pot ajudar l'oposició russa a guanyar a Rússia". Una victòria ara per ara cada cop més difícil, per la falta de suport militar d'Occident a les tropes de Zelenski, i per la duríssima repressió del Kremlin contra els seus propis ciutadans.