L'OTAN alerta que la nova ofensiva russa a Ucraïna ja ha començat

BarcelonaEl secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, considera que Moscou ja ha posat en marxa una nova ofensiva a Ucraïna, un moviment sobre el qual fa setmanes que alerten tant Kíiv com els aliats occidentals. "No veiem cap senyal que el president Putin s'estigui preparant per a la pau [...] El que veiem és que Putin i Rússia encara volen controlar Ucraïna", ha dit. "La realitat és que ja estem veient l'inici [d'una nova ofensiva] perquè veiem que el que està fent Rússia és enviar milers i milers de soldats més acceptant una taxa de baixes molt alta", ha afirmat en una roda de premsa des de Brussel·les, on aquest dimarts se celebrarà una reunió de l'aliança militar.

Després de moltes setmanes sense grans avenços, els combats s'intensifiquen a l'est d'Ucraïna. El ministeri de Defensa rus ha assegurat aquest dilluns que les seves tropes han pres el control de la ciutat ucraïnesa de Krasna Hora, ubicada entre Soledar i Bakhmut, a la regió de Donetsk. Segons oficials de l'exèrcit ucraïnès, Bakhmut, un dels objectius principals de Moscou, ha patit aquest dilluns un intens foc d'artilleria. "La ciutat, els afores de la ciutat, tot el perímetre i, essencialment, cap a Bakhmut i Kostiantínivka, estan sota un bombardeig caòtic", ha dit Volodímir Nazarenko, comandant adjunt del batalló ucraïnès de Svoboda.

Davant de la previsió que el conflicte s'agreugi, Stoltenberg ha demanat als aliats accelerar l'entrega de "munició, combustible i components" per salvar vides ucraïneses. Sobre els avions de combat que reclama Ucraïna, ha afirmat que espera que la qüestió es tracti aquest dimarts en la reunió de l'OTAN a Brussel·les, i ha afegit que cal enviar armament que es pugui utilitzar immediatament. D'altra banda, el polític noruec ha tornat a instar els aliats a ampliar i reforçar la capacitat de fabricació d'armament per poder, a llarg termini, continuar subministrant armes a Kíiv com s'ha fet fins ara amb les reserves que tenien els diferents exèrcits.

Marxar de Rússia i Bielorússia

El govern francès també considera que Moscou ja ha començat un nou atac a Ucraïna. El ministeri d'Exteriors de França ha demanat als seus ciutadans que evitin viatjar a Bielorússia, tenint en compte "la nova ofensiva llançada per Rússia a Ucraïna", segons ha publicat l'agència Reuters.

També aquest dilluns, els Estats Units han instat els seus ciutadans a sortir "immediatament" de Rússia, adduint el risc d'arrestos arbitraris i persecució. "Augmenteu la precaució pel risc de detencions il·legals", ha avisat aquest dilluns l'ambaixada estatunidenca a Moscou, que també ha demanat que els nord-americans no viatgin al país.

La missió estatunidenca ha assegurat que els serveis de seguretat russos han arrestat ciutadans nord-americans "amb càrrecs falsos [...], els han negat un tracte just i transparent i els han condemnat en judicis secrets o sense presentar proves creïbles". A més, ha especificat que les autoritats russes "apliquen arbitràriament les lleis locals contra els religiosos dels Estats Units i han obert investigacions penals qüestionables contra ciutadans nord-americans que participen en activitats religioses".

A mitjans de gener, els serveis de seguretat russos van obrir un cas contra un ciutadà estatunidenc a qui acusen d'espionatge. I els últims anys diversos nord-americans han estat detinguts per càrrecs penals a Rússia, com la jugadora de bàsquet Brittney Griner, que va ser condemnada a nou anys de presó per tràfic de drogues i finalment va ser alliberada a canvi de l'alliberament de Víktor Bout, un traficant rus que va passar 14 anys a la presó als Estats Units per tràfic d'armes, blanqueig de capitals i conspiració d'assassinat.