L'OTAN desplega milers d'efectius de les Forces de Resposta Ràpida a l'est d'Europa per primer cop

Brussel·lesMoviment inèdit de l'Aliança Transatlàntica (OTAN) davant la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Els aliats han acordat aquest divendres desplegar les Forces de Resposta Ràpida (NRF), una via que s'activa per primera vegada per protegir la seguretat col·lectiva de l'Aliança. Fins ara, només s'havia activat per motius humanitaris, per exemple, a l'Afganistan. Així ho ha anunciat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que ha aclarit que la mesura implica activar part dels 40.000 efectius amb què compta aquest dispositiu. "La decisió del president Putin d'atacar Ucraïna és un terrible error estratègic, pel qual Rússia pagarà un preu sever, tant econòmicament com políticament, durant els pròxims anys", avisa un contundent comunicat dels aliats després d'una cimera extraordinària de líders celebrada aquest divendres.

Les Forces de Resposta Ràpida (NRF) feia dies que estaven en màxima alerta. Es tracta d'una força multinacional "altament preparada i tecnològicament avançada" amb efectius tant terrestres com marítims que l'OTAN pot desplegar ràpidament allà on sigui necessari. Es van millorar justament el 2014, quan Rússia es va annexar Crimea il·legalment a través de la creació de l'anomenada Força de Tasca Conjunta de Molt Alta Disponibilitat (VJTF), considerada una "força de punta de llança" que permet ser desplegada en només cinc dies. Aquest dispositiu està actualment liderat per França, amb un nucli de 3.500 soldats francoalemanys.

El secretari general no ha aclarit el destí concret dels nous desplegaments ni ha posat xifres sobre la taula, però sí que ha explicat que part d'aquests efectius són nord-americans i bona part francoalemanys. L'OTAN no enviarà tropes a Ucraïna, però el que fa amb aquesta mesura és reforçar les fronteres que els seus aliats mantenen amb el país que està sota invasió, a qui dona suport "polític, financer, humanitari i pràctic": "Hi ha molts tipus de suport, hem ajudat amb ciberdefensa, però també amb recursos pràctics", ha explicat Stoltenberg.

"Hem estat llestos per fer més. Fins i tot si això significa pagar un preu", ha etzibat amb contundència l'exprimer ministre noruec, que té clar que l'objectiu de Putin és derrocar el govern de Kíev i desestabilitzar el conjunt d'Europa i de l'Aliança perquè el president rus exigeix garanties que l'OTAN no s'ampliarà més sobretot cap a l'est on països com Ucraïna fa anys que treballen per democratitzar-se i eventualment unir-se a l'Aliança o a la Unió Europea.

Per això, alguns dels aliats que fan frontera amb Ucraïna se senten amenaçats per Rússia, que aquest divendres ha amenaçat amb "greus conseqüències polítiques" a Finlàndia i Suècia si s'uneixen a l'OTAN. I, en resposta, els aliats que consideren aquests dos països "socis" els han convidat a la cimera virtual en símbol de suport. Per a Occident privar un estat del seu dret d'escollir unir-se a l'OTAN és una línia vermella davant la qual no cediran.

"Incrementem la nostra presència no per provocar un conflicte, sinó per prevenir-lo i per complir amb el nostre compromís de protegir qualsevol dels nostres aliats i preservar així la pau", ha explicat Stoltenberg, que sempre recorda que l'objectiu de l'Aliança és defensiu i no ofensiu. "No hi ha espai per al malentès: protegirem cada aliat i cada centímetre del territori de l'OTAN", ha dit.