L’OTAN duplica la frontera amb Rússia: Finlàndia ja és oficialment membre de l’aliança occidental

BarcelonaFinlàndia ja és oficialment membre de l'OTAN. El secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, i el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, han donat la benvinguda formal i han entregat els documents que ho acrediten al ministre d'Exteriors finlandès, Pekka Haavisto, des de la seu de l'aliança a Brussel·les, on ja oneja la bandera finlandesa.

L'OTAN celebra la incorporació del seu membre número 31 enmig del renovat afany expansionista rus i coincidint amb el naixement de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), del qual avui fa 74 anys. El 4 d'abril del 1949, a Washington, representants polítics de dotze països occidentals signaven un tractat amb el qual prometien "unir esforços per a la defensa col·lectiva i per preservar la pau i la seguretat", una reacció, als inicis de la Guerra Freda, contra l'expansió soviètica i el comunisme.

Molts analistes consideren que el pas històric d'avui suposa una nova derrota de la Rússia de Vladímir Putin. En la mateixa línia s'ha pronunciat el secretari general de l'OTAN: "Putin volia una OTAN més petita i amb les portes tancades. El que ha aconseguit, en canvi, és una OTAN més gran i amb les portes fermament obertes", ha subratllat Stoltenberg en una roda de premsa juntament amb el president finlandès, Sauli Niinistö, que ha destacat que es tracta d'un "dia històric", tant per a Finlàndia com per als seus nous aliats. "Rússia va intentar crear-nos por, però no en tenim. El resultat el veiem avui aquí –ha manifestat–. No volem que els altres ens diguin què podem fer i què no podem fer".

La incorporació de Finlàndia suposa duplicar les fronteres compartides entre Rússia i membres de l'OTAN. Només aquest país nòrdic té més de 1.300 quilòmetres que limiten amb territori rus i, a més, té l'exèrcit més gran de la regió, amb unes forces terrestres molt potents. Des de la Segona Guerra Mundial, Rússia era la principal raó per la qual Finlàndia s'havia mantingut apartada de l'Aliança Atlàntica; ara justament és la raó per entrar-hi. Els dirigents finlandesos han conclòs que els beneficis pesen més que els suposats riscos, avalats per un suport aclaparador de l'opinió pública: més del 75% s'hi mostrava a favor el maig de l'any passat, mentre que abans que comencés la guerra a Ucraïna aquest percentatge fregava el 20%.

Resposta de Moscou

Mentrestant, el Kremlin continua llançant amenaces davant de l'ampliació de l'OTAN. "L'entrada de Finlàndia crea riscos d'una expansió significativa del conflicte", ha dit el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú. El portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, ha afegit que Rússia es veurà obligada a prendre "contramesures" per assegurar la seguretat del seu territori, tot i que no n'ha donat cap detall. Aquest dilluns el viceministre d'Exteriors, Aleksandr Gruixko, va assegurar que Rússia incrementaria les capacitats militars a prop de la frontera amb Finlàndia. "Si altres membres de l'OTAN despleguen forces i actius en territori finlandès, prendrem mesures addicionals per garantir de manera fiable la seguretat militar de Rússia", va afegir.

Stoltenberg ha subratllat que no es desplegaran tropes de l'OTAN a Finlàndia sense el seu consentiment, mentre que el ministre de Defensa finlandès, Antti Kaikkonen, ha manifestat que aquesta qüestió encara no s'ha decidit. "Ara es tracta del ple ingrés, i quin rol tindrem en el futur és el següent tema que haurem de debatre", ha dit des de Brussel·les.

Ara mateix hi ha batallons de l'OTAN desplegats al flanc oriental: el 2017 se'n van crear quatre a Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, i l'any passat, després de l'agressió russa a Ucraïna, se'n van desplegar també a Bulgària, Hongria, Romania i Eslovàquia.

Evolució de l'OTAN

Avui l'OTAN creix una mica més, però ¿quina ha estat l'evolució des d'aquella unió de dotze nacions fa 74 anys fins ara? Els membres fundadors van ser els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega i Portugal. Tres anys després s'hi van unir Grècia i Turquia, en el que es va convertir en la primera expansió de l'OTAN. I el 1955 va arribar l'Alemanya Occidental (RFA), un moviment que va desencadenar una resposta a l'altra banda del Teló d'Acer: la Unió Soviètica i set països més de l'Europa de l'Est van crear la seva pròpia aliança militar, el Pacte de Varsòvia.

L'Aliança Atlàntica pràcticament no va patir més canvis durant la resta de la Guerra Freda, amb l'única excepció de l'entrada d'Espanya el 1982, set anys després de la fi de la dictadura franquista.

El 1999 es va produir una fita rellevant, quan tres països que havien format part del Pacte de Varsòvia van unir-se a l'OTAN: la República Txeca, Hongria i Polònia. I ja al tombant del mil·lenni, el 2004, es va oficialitzar l'expansió més gran que hi ha hagut fins ara, quan set estats més van entrar a l'Aliança: Bulgària, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i Lituània. El 2009 hi ingressen Croàcia i Albània; el 2017, Montenegro, i el 2020, Macedònia del Nord.

Pendents del procés suec

La sol·licitud formal de Finlàndia i Suècia va arribar el maig de l'any passat, els dos països empesos per l'agressió de Rússia a Ucraïna. Tot i això, tant Finlàndia com Suècia fa tres dècades que col·laboren amb l'OTAN, des que el 1994 es van unir al programa d'Associació per a la Pau de l'Aliança. Des de llavors, per tant, no es pot afirmar que els dos estats nòrdics siguin neutrals, tot i que sí que es mantenien militarment no-alineats. Fins avui, almenys Finlàndia. El procés de Suècia continua encallat per les reticències de Turquia i d'Hongria.

"El més important no era que Finlàndia i Suècia hi entressin alhora, sinó com més aviat millor", ha afirmat Stoltenberg, que ha explicat que està en contacte constant amb les autoritats turques per intentar desbloquejar el procés. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, assegura que Estocolm no compleix amb els compromisos de lluita contra el terrorisme perquè acull dissidents turcs que Ankara considera terroristes.

"Esperem que molt aviat siguem 32 membres", ha dit el president finlandès, referint-se a Suècia. De fet, el primer que ha fet Finlàndia com a membre de ple dret de l'OTAN ha sigut entregar a Stoltenberg i Blinken l'instrument de ratificació de la sol·licitud del país veí, que encara manté l'esperança de poder participar en la cimera de l'aliança a Vílnius al juliol com a membre de ple dret.