L’OTAN entrena soldats desactivant bombes oblidades al fons del mar
Aquests exercicis, que es fan des de fa deu anys, són essencials per evitar possibles sabotatges en un hipotètic conflicte amb Rússia
BarcelonaL’OTAN va dur a terme el 2014 els primers exercicis per entrenar els seus soldats al mar Bàltic i, alhora, contribuir a la desactivació de les desenes de milers d’artefactes, munició i artilleria sense explotar que hi ha al fons marí. Aquests exercicis, que des de llavors es fan anualment, han pres cada vegada més rellevància en un context geopolític de tensions bèl·liques creixents a Europa. A les tasques hi acostumen a participar Estònia, Letònia, Lituània i altres països de l’aliança que varien depenent de l’any.
Aquest any els exercicis s’han fet a Liepaja, a l’est de Letònia i, més enllà dels tres països bàltics, també hi han participat els Països Baixos, els Estats Units i Alemanya. Durant els primers dies de les activitats d'entrenament, que es van allargar fins al 2 d’agost, els 50 soldats especialitzats que han participat en els exercicis van poder recuperar més de 100 artefactes sense explotar. En declaracions a l’ARA, l'investigador sènior i director del Centre per la Seguretat i la Recerca Estratègica de l’Acadèmia de Defensa Nacional de Letònia, Tom Rostoks, detalla que "pot haver-hi algunes mines, però la majoria són obusos d'artilleria de 150 mil·límetres que pesen força, uns 100 quilos més o menys".
Rostoks destaca que "en la cerca d’aquests artefactes, els bussejadors practiquen les seves habilitats i treballen juntament amb bussejadors d'altres nacions". Amb les millores tecnològiques, els equips utilitzen també robots controlats remotament, però, "tot i que són molt útils, és indispensable la implicació humana", indica Rostoks, que explica que els exercicis se centren a netejar ports i àrees properes a la costa, on els bussejadors tinguin accés. En els casos en què el material es troba massa a prop de la costa i és massa perillós col·locar-hi les càrregues explosives i dur a terme la detonació controlada, els equips traslladen els artefactes mar endins, tot i que moure els artefactes sigui molt perillós.
Durant la Segona Guerra Mundial, el mar Bàltic va ser l’escenari de nombrosos enfrontaments i milers d’artefactes de munició van acabar al mar, alguns sense detonar. En acabar la guerra, els Estats Units, el Regne Unit, França i l’URSS van informar que havien trobat un total d'unes 300.000 tones de material de guerra, amb compostos químics perillosos, en les diferents zones d’ocupació a Alemanya, tal com detalla en un informe la comissió de protecció del medi marí del Bàltic. Segons especifica el mateix informe, mentre les autoritats alemanyes i angleses van abocar el material a l’estret del Skagerrak, que separa Suècia i Dinamarca, una gran part de les existències trobades a la zona d'ocupació soviètica va ser abocada al mar Bàltic en ser considerat el lloc més segur i de més fàcil accés.
Tot i l'extrema dificultat de saber amb exactitud el nombre total d’artilleries i material de guerra sense explotar, el vicealmirall Gaidis Zeibots, antic comandant en cap de les Forces Armades de Letònia, va assegurar al canal de televisió lituà TV24 que "al mar Bàltic encara comptem entre 40.000 i 50.000 mines sense explotar de la Primera i la Segona Guerra Mundial". L'acumulació d’armament, mines i productes de guerra químic ha fet que el mar Bàltic sigui un dels més contaminats del món, però cap zona està més minada que les aigües prop de Tallinn, a Estònia. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser la porta d'entrada a Sant Petersburg –aleshores anomenada Leningrad– i a la flota bàltica de la Unió Soviètica. L'acumulació d'artefactes també ha convertit el bàltic en un dels mars més perillosos del món. L'any 2005 tres pescadors holandesos van morir després d'enrotllar accidentalment una bomba americana, que després va explotar.
Amb l'inici de la guerra a Ucraïna i l'augment de l'hostilitat entre Rússia i Occident, aquests exercicis són més importants. Rostoks, que també és investigador sènior en seguretat a la regió bàltica, detalla que, en un hipotètic conflicte amb Rússia, "és molt probable que els russos intentin utilitzar els seus propis ulls, operaris i bussejadors amb finalitats de sabotatge". "I els bussejadors tindrien ganes de trobar aquestes mines al mar", sentencia l’investigador. La ubicació dels exercicis d'enguany no és irrellevant, "part de la raó per la qual aquest any tenen lloc a la part occidental de Letònia és perquè, si hi ha un conflicte militar important amb l'OTAN i Rússia, hi haurà molt trànsit naval al mar Bàltic i desplegaments militars cap a la part oriental dels estats bàltics per reforçar la presència de l'OTAN i poder lliurar equipament i munició a les forces aliades", explica Rostoks.