L'OTAN reforçarà la seva presència al Bàltic per evitar sabotatges russos

BarcelonaLa transmissió d'electricitat entre Finlàndia i Estònia a través d'una de les dues connexions submarines entre els dos països va quedar tallada el dia de Nadal. Ja des del primer moment, les autoritats de tots dos països van apuntar a un possible sabotatge, tot i que la investigació encara està oberta. El mateix dia, quatre cables submarins més, en aquest cas de fibra òptica, van quedar malmesos. Incidents d'aquest tipus són cada cop més comuns al mar Bàltic, cosa que ha fet posar en alerta no només els països afectats, sinó tota la Unió Europea i també l'OTAN.

"Hi ha hagut massa incidents al mar Bàltic, les coincidències s'estan tornant improbables", va afirmar el ministre d'Exteriors d'Estònia, Margus Tsahkna. Aquest divendres el president finlandès, Alexander Stubb, ha insistit en la mateixa línia: "Si es produeixen tres incidents d'aquest tipus en un any, hem de treure la conclusió que no poden ser tots pura coincidència o accidents". El primer incident d'aquest tipus va tenir lloc el setembre del 2022, quan van aparèixer fuites als gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2 al mar Bàltic, que Suècia i Dinamarca van considerar sabotatges.

Stubb ha dit que "encara és massa aviat per treure conclusions" sobre les causes de l'incident, però ha subratllat: "Sabem qui ho va fer". Aquest dijous les autoritats finlandeses van interceptar un vaixell petrolier sospitós d'estar involucrat en la ruptura dels cables, que continua retingut a aigües del país nòrdic. El vaixell, l'Eagle S., està registrat a les Illes Cook, però se sospita que forma part de l'anomenada "flota a l'ombra" de Rússia, és a dir, embarcacions, sovint velles, sense assegurança i amb una propietat opaca, que Moscou utilitza per evitar les restriccions imposades pels països occidentals a les seves exportacions de petroli arran de la guerra a Ucraïna. Aquesta és la primera vegada que un vaixell sospitós de sabotejar la infraestructura submarina és detingut per les autoritats, segons va destacar el primer ministre d'Estònia, Kristen Michal.

Stubb ha anunciat que Finlàndia i Estònia han sol·licitat a l'OTAN que incrementi la seva presència a la regió, especialment al voltant de les infraestructures crítiques. El secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, ha respost a través de X: "L'OTAN reforçarà la seva presència militar al mar Bàltic", ha escrit, tot i que no n'ha donat cap més detall. Per la seva banda, la UE ha proposat noves sancions contra la flota a l'ombra de Rússia. Quan li han preguntat sobre la qüestió, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha llançat pilotes fora: "No puc dir-ne res precís, aquest és un tema de perfil molt reduït que no és una prerrogativa de l'administració presidencial (russa)".

Un vaixell de propietat opaca

El Servei de Duanes de Finlàndia ha retingut el combustible del petrolier, que transportava unes 35.000 tones de gasolina que van ser carregades al port rus d'Ust-Luga amb destinació a Egipte, segons ha publicat el diari finlandès Helsingin Sanomat. La policia ha fet investigacions a bord i ha interrogat la tripulació, formada per uns vint mariners de l'Índia, Geòrgia i altres nacionalitats que no s'han detallat, segons ha explicat a l'agència STT l'inspector Sami Paila, responsable de la investigació policial.

Segons el portal de seguiment de vaixells MarineTraffic, l'Eagle S. va alentir la velocitat significativament mentre passava per sobre del cable quan es va interrompre la transmissió. Segons la Guàrdia Fronterera finlandesa, les àncores del vaixell no estaven al seu lloc, fet que va aixecar sospites entre les autoritats. Els funcionaris van dir que, segons la investigació preliminar, hi ha raons per creure que l'àncora del vaixell va causar els danys als cables submarins.

Segons la publicació britànica Lloyd's List, l'Eagle S. és un vaixell d'uns vint anys d'antiguitat en males condicions, que forma part de la flota a l'ombra de Rússia. Segons aquest mitjà, el petrolier forma part d'una flota de 26 vaixells cisterna vinculada a tres companyies fictícies de l'Índia i Dubai, dues de les quals estan sancionades pel Regne Unit per "donar suport a la maquinària de guerra de Putin".