L'SNP corona un antic líder per capgirar la decadència de l'independentisme escocès

LondresVint anys després d'haver-se vist forçat a dimitir com a líder de l'SNP arran d'un fracàs electoral, John Swinney s'ha convertit aquest dilluns al migdia en el nou cap del Partit Nacional Escocès, al ser l'únic candidat que s'ha presentat per substituir Humza Yousaf, que va renunciar al càrrec la setmana passada. Els independentistes han evitat així una nova disputa entre faccions rivals pel timó d'una nau que fa temps que va a la deriva, i que una cursa pel poder hauria agreujat encara més.

Swinney, de 60 anys, va ser conseller de Finances en el primer govern d'Alex Salmond (2007) i conseller d'Educació i també de Finances amb Nicola Sturgeon, i alhora número 2 del partit durant el regnat de l'exlíder, que va acabar dimitint l'any passat.

Amb la coronació de Swinney es tanca, almenys provisionalment, una crisi provocada fa dues setmanes per la sobtada expulsió del govern Yousaf dels socis minoritaris, el Partit Verd. Amb 7 escons clau per superar la majoria absoluta junt amb els 63 de l'SNP, els Verds s'han compromès inicialment a donar suport a Swinney en el ple d'investidura, que tindrà lloc aquesta setmana a la cambra de Holyrood, amb tota probabilitat, aquest dimarts.

Els ecologistes, però, no tornaran a establir un acord de govern com el que van pactar el 2021 amb Sturgeon. S'inclinen ara per negociar pressupostos i projectes de llei pràcticament dia a dia. Amb tot, el preu que els Verds han demanat a Swinney per la investidura pot incloure la prohibició total de la teràpia de conversió de gènere, el control dels lloguers i polítiques que afavoreixin l'eliminació progressiva de les calderes de combustió de gas a les llars. "El senyor Swinney sap que si vol comptar amb el nostre suport, ha de ser sobre la base de polítiques progressistes que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica i a construir un futur més just i igualitari", ha dit un dels dos líders del partit, Patrick Harvie. Es dona la circumstància que el nou líder independentista va donar suport a les polítiques de conversió de gènere, una de les iniciatives insígnia de Sturgeon, però que també va provocar molta contestació en el si del partit, una divisió que encara persisteix.

Davallada electoral

Des de la primera victòria electoral d'Alex Salmond el 2007, l'SNP ha sigut i encara és el partit hegemònic a Escòcia. A les darreres eleccions, del 2021, va fregar la majoria absoluta, amb dos escons per sota. Però després de 17 anys de poder, el desgast de materials també comença a afectar la formació independentista, que va arribar al cim un any després de la derrota en el referèndum d'independència (2014), en les eleccions a la Cambra dels Comuns del 2015, quan va obtenir 58 dels 58 escons en joc.

L'adeu de Nicola Sturgeon i ara el fracàs de Yousaf posen en qüestió la seva solidesa. Les enquestes són menys favorables per als interessos electorals del partit ara que no fa un any. El 2023 la diferència entre l'SNP i el laborisme escocès se situava de mitjana entre 9 i 10 punts; ara n'hi ha només un. Amb tot, el que no es veu afectat pràcticament és el suport a la independència del país, d'entre el 41% i el 43%, només un punt i mig menys dels resultats del referèndum.

¿Swinney pot frenar la dinàmica a la baixa? L'oposició creu, en termes generals, que ajudarà a estabilitzar el vaixell de l'SNP. Però els reptes que té al davant són molt grans: desprestigi dels serveis públics –sanitat i educació, principalment–, manca d'habitatge i el més greu, i que pot tenir conseqüències molt dures per a la marca independentista, és la investigació sobre les finances del partit que té en el punt de mira el marit de Nicola Sturgeon, Peter Murrell. Fins a l'any passat l'home que les havia controlat en les darreres dues dècades ara està en llibertat sota fiança, acusat de malversació per la policia, arran d'una investigació que es va iniciar el 2021.

I l'elefant a l'habitació, del qual ningú parla, o només retòricament durant els congressos del partit, és la independència. L'SNP no sap com aconseguir un segon referèndum i mai no tirarà pel dret. I a Londres, de moment, ningú no compra la petició ni hi ha cap intenció de repetir el plebiscit del 2014, després que Salmond aconseguís de David Cameron els poders per fer-ne un, de legal i vinculant. Al Londres polític, de moment, tothom està pendent de les eleccions generals, que molt probablement tindran lloc el 14 o el 21 de novembre, i que es dona per fer que descavalcaran els tories del poder, en aquest cas al cap de 14 anys i mig.