L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Carta d'un professor de Boston: La classe té por'

La victòria de Trump ens ha deixat a tots en estat de xoc, i quan dic a tots, vull dir, literalment, a tot el món.

Per això, avui vull compartir amb vostès un missatge que m’ha enviat una amiga nord-americana. Em reenvia el correu que li va enviar ahir a la nit el seu cunyat, que és professor d’un institut de l’àrea metropolitana de Boston. Un institut amb força estudiants negres i immigrants. Nois i noies que han sentit Trump dient que deportarà 11 milions d’indocumentats, que construirà un mur amb Mèxic, que Mèxic només envia violadors i camells, que vol posar fi a la reforma sanitària d’Obama o que el canvi climàtic no existeix. Doncs bé, aquest professor de secundària, diu:

“Avui, els meus alumnes tenen por. Perquè les seves famílies són immigrants recents, perquè veuen els blancs com la gent que vol un país separat. N’hi ha que tenen por –aquesta és bona– precisament perquè són blancs i durant aquesta campanya els han ensenyat com haurien de reaccionar ara davant ‘dels altres’. Tenen por perquè se senten sense esperança. Mira, jo sóc la minoria a la meva aula, cada dia. Intento presentar-me com algú amb qui es pot parlar i confiar, però és difícil, perquè no tinc les respostes. Havia dit als meus alumnes que viuen en una democràcia i –aquí cita una de les frases més cèlebres de la Declaració d’Independència– que Déu els havia donat uns drets inalienables, com ara la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. Que poden protestar pacíficament quan troben que una cosa és injusta, i per això avui comença a la meva escola una protesta pel que veuen com una injustícia. I acaba dient: els meus alumnes són la mostra d’allò que diuen en la promesa de fidelitat quan fan cada matí abans de començar les classes: estan d’acord que són una nació de Déu, però ara no creuen que siguin una sola nació indivisible.”

"No és el nostre president", milers de manifestants contra Trump als Estats UnitsS’entén aquesta situació: Trump ha guanyat fent molta por, i després, dient que ell té les solucions per a totes aquestes coses que fan molta por: emmurallar, deportar, bombardejar, torturar, identificar un enemic, els musulmans o els immigrants indocumentats, i vinga, “a por ellos”.

I com que amb les paraules es pot fer molt de mal, la por que ha portat Trump a la Casa Blanca és ara la força que mou el país.

És tot por? No. No repetiré ara el que vostès ja han sentit moltes vegades aquests dies. I és que Trump ha guanyat perquè molta gent volia un canvi, i òbviament si alguna cosa no representava Hillary Clinton era el canvi. Si milions de treballadors han votat un milionari és perquè la política els ha deixat de ser útil. Són exigents amb la política com l’economia està sent exigent amb les seves vides. Si ells són acomiadiats, ells acomiaden ràpidament els polítics. Si els seus fills no viuran millor que ells, la filla dels Clinton no anirà a veure els pares a la Casa Blanca, un altre cop. La gent volia canvi, i el canvi era Trump.

Certament, fa vuit anys, el canvi era Obama, però ara hem vist que els fonaments del seu canvi eren dèbils, i hem vist que sigui per ell o pel bloqueig del Congrés, els seus vuit anys, que van començar enmig d’una formidable onada d’esperança, com la de Trump però al revés, acabaran sortint per la porta del darrere.

Del milió de lliçons d’aquesta victòria de Trump, finalment, adonem-nos de la velocitat dels esdeveniments al món. De com categories que donàvem per segures han deixat des ser-ho. Que despareixen classes socials, sectors econòmics, negocis que eren profitosos i apareixen partits, líders, moviments socials i nacionals. Tenen capacitat democràtica per canviar el que no els agrada, tenim l’obligació d’aprofitar-ho per a bé.