Le Pen assisteix a un homenatge a membres de la Resistència afusellats pels nazis

ParísEn plena ocupació alemanya de França, el 21 de febrer del 1944, vint-i-dos membres de la Resistència d'una xarxa formada per combatents estrangers comunistes, liderada per l'armeni Missak Manouchian, morien afusellats per oficials nazis. L'única dona del grup, la romanesa Olga Bancic, moriria setmanes després decapitada. Aquella unitat d'immigrants compromesos amb la llibertat de França esdevindrien herois al país pel qual van lluitar contra els nazis, sobretot gràcies a un cartell imprès pels alemanys, "l'affiche rouge", distribuït per tot París, en què el règim d'Adolf Hitler denunciava que els estrangers eren un perill per a França. La poesia que els hi va dedicar el poeta Louis Aragon i una cançó que va popularitzar Léo Ferré van fer dels joves comunistes executats un símbol.

Vuitanta anys després, la República ha homenatjat aquest dimecres a la tarda als combatents executats, convertits en màrtirs, entre els quals hi ha l'espanyol Celestino Alonso, amb l'ingrés al Panteó de les restes de Manouchian. La cerimònia, però, ha estat marcada per la polèmica protagonitzada per Marine Le Pen. La líder d'extrema dreta ha decidit participar en l'acte, desafiant tant el president de la República, Emmanuel Macron, que li havia demanat que es quedés a casa, com els familiars dels combatents afusellats, que en una petició escrita havien reclamat a Le Pen que no hi vagi.

"Seria un insult a la memòria dels qui han vessat la seva sang a sobre del territori francès", escriuen els descendents. "No volem participar en una estratègia de desdemonització d'un partit xenòfob i racista. Missak Manouchian i els seus camarades no ho haurien suportat", afegeix la carta adreçada a la líder del Reagrupament Nacional (RN). "Recomanaria als partits d'extrema dreta que no hi fossin presents, atesa la naturalesa de la lluita de Manouchian", deia també Macron diumenge en una entrevista al diari L'Humanité. Tot i això, Le Pen ha assistit a la cerimònia i aquesta s'ha desenvolupat amb normalitat.

Partit de col·laboracionistes nazis

Els 23 combatents comunistes eren tots estrangers –italians, polonesos, romanesos, hongaresos, entre d'altres nacionalitats– i molts d'ells eren jueus. El fundador de l'RN, aleshores conegut com a Front Nacional, va ser Jean-Marie Le Pen, pare de l'actual líder, conegut per les seves idees antisemites. El partit, a més, va ser fundat per estudiants de moviments feixistes i col·laboracionistes nazis.

Le Pen ha decidit trepitjar la voluntat dels familiars dels combatents comunistes pels seus propis interessos polítics. En la seva estratègia de treure's de sobre l'etiqueta d'extrema dreta, el seu partit fa uns mesos que ha decidit participar en els actes institucionals, encara que sigui per defensar coses que topen amb la seva ideologia política o amb la història del partit, com a estratègia de normalització. La líder de l'RN va assistir al novembre a la marxa contra l'antisemitisme que es va fer a París –també malgrat la pluja de crítiques– i ara participa en l'entrada al Panteó d'un heroi que va combatre l'ocupació alemanya.

Eleccions europees a la vista

A les crítiques sobre la seva presència a l'homenatge d'aquesta tarda, ella respon que s'està "instrumentalitzant políticament" un "moment d'unitat de la nació". De la petició de les famílies, que demanaven que no hi assisteixi, no en feia esment. Tampoc al fet que el seu partit es prepara per a les eleccions europees del juny i ja ha començat la seva pròpia campanya.

Al marge de la polèmica política, l'entrada de Missak Manouchian al Panteó és un homenatge a tots els resistents estrangers que van defensar França de l'ocupació alemanya. Al Panteó, a París, hi ha enterrades les personalitats –escriptors, polítics, ciutadans– que han marcat la història del país. Al costat de Manouchian hi haurà una placa amb els altres 22 noms de la unitat i serà enterrat juntament amb la seva dona, Mélinée, també membre de la Resistència.

A punt de ser afusellat, Manouchian li va escriure una carta: "Lamento profundament no haver-te fet feliç, m'hauria agradat tenir un fill amb tu com tu sempre havies volgut. Et demano que quan acabi la guerra et casis i tinguis un fill. Per complir amb la meva última voluntat, casa't amb algú que et pugui fer feliç". Mélinée Manouchian va sobreviure a la guerra, però mai es va casar ni va tenir fills. Ara descansarà al Panteó al costat del seu marit.