De guerrillers al Parlament

Bogotà“Per descomptat, mai m’hauria imaginat ser senadora”. Parla l’exguerrillera de les FARC Victoria Sandino, convertida en parlamentària després de tota una vida a la insurgència. Amb l'estrena de la nova legislatura de Colòmbia i en compliment dels Acords de Pau signats pel govern de Juan Manuel Santos, Sandino ocupa un dels deu escons de la Força Alternativa Revolucionària del Comú, el partit hereu de la guerrilla que manté l'acrònim FARC. “Això es tracta d’un procés democràtic, de tolerància i no estigmatització. És la nostra aposta, i independentment de les diferències ideològiques actuarem amb respecte i aspirem a rebre el mateix tracte”, subratlla Sandino amb esperança però també alerta.

En la sessió, Juan Manuel Santos, que el 7 d'agost donarà el relleu a l'uribista Iván Duque, s'ha adreçat per últim cop als parlamentaris demanant al futur president "tenir cura de la pau", ja que amb el nou escenari que s'obre el país s'estalvia noves víctimes i guanya en estabilitat, inversions i turisme.

La presència d’exguerrillers al Congrés crea malestar en bona part de l'hemicicle controlat per la dreta uribista. Tot i que els 10 escons estan garantits per l’Acord de Pau durant dues legislatures, Iván Duque ha expressat la seva disconformitat amb aquest punt. També el seu partit, el conservador Centre Democràtic, que ostenta una nova majoria tant a la Cambra de Representants com al Senat, els dos òrgans del legislatiu colombià. En canvi, Armando Benedetti, senador des del 2006 pel Partit de la Unitat, el del president Santos, té una visió diferent. “Alguns s’estranyen que les FARC estiguin al Congrés, quan és millor que estiguin parlant que disparant bales”, raona.

No hi seran tots

El pas històric que suposa la presència d’exguerrillers al legislatiu s’ha vist enterbolit per la renúncia a última hora del cap de llista al Senat, Iván Márquez, i de l'absència de Jesús Santrich, pres des de l'abril, a qui la denegació de la fiscalia a ser excarcerat li farà perdre l'escó. La justícia dels Estats Units n’ha sol·licitat l’extradició acusant-lo d’haver planejat l’exportació de deu tones de cocaïna al país nord-americà. Les FARC asseguren que és un muntatge. “Sentim que en qualsevol moment poden determinar una extradició a qualsevol dels companys, o que el fiscal es pot prendre atribucions que no li han sigut assignades en un sabotatge ple a l’acord”, lamenta Sandino. Aquests mateixos pensaments són els que han empès Márquez a renunciar a l'acta de senador. La seva absència és un auguri de la tensió que pateix la implementació del procés de pau, signat el 2016.

Tot i així, Sandino es mostra ferma en els seus objectius al Senat: “La nostra prioritat és definitivament implementar els Acords”. També expressa la seva voluntat de fer créixer els vots rebuts a còpia de “feina amb les comunitats i als territoris”. A les passades eleccions legislatives del març, les FARC van aconseguir poc més de 50.000 paperetes, que en condicions normals les haurien deixat fora de l'hemicicle.

La pau, principal objectiu

Malgrat les ensopegades i les desconfiances, el procés de pau es va veure consolidat fa una setmana quan els principals líders de l’exguerrilla van seure per primer cop davant del tribunal previst en la Jurisdicció Especial per la Pau (JEP), l’organisme creat per jutjar els crims del conflicte armat, que va obrir el seu primer cas per investigar els segrestos perpetrats per les FARC. Rodrigo Londoño Timochenko, el comandant de la guerrilla i cara visible del partit, i diversos dels nous parlamentaris, com Carlos Antonio Lozada o Pablo Catatumbo, van ser cridats a declarar-hi. Benedetti, però, es mostra pessimista. Creu que la pau és “el principal repte del Congrés per als pròxims quatre anys”, ja que “està compromesa”.

El Congrés es convertirà en la principal tribuna de l’oposició. Gustavo Petro, el candidat que va perdre les presidencials contra Duque, ocuparà l’escó que li correspon pel seu segon lloc a les presidencials. Petro defensa l’acord sense complexos i és la nova cara de l’esquerra al país. A més, diversos partits, entre els quals hi ha les mateixes FARC, han anunciat la constitució de la “bancada de la pau” per pressionar perquè el procés sigui un èxit. Benedetti preveu quatre anys agitats: “Hi haurà una tensió mai vista”.