L'elit política xinesa o com enriquir la família

XangaiL'estudi de Hollywood DreamWorks Animations ha anunciat recentment una estratègia audaç per trencar l'hermètica indústria del cinema xinès: un acord per valor de 330 milions de dòlars per comprar un estudi d'animació amb la intenció, algun dia, de rivalitzar amb les ments californianes que van llançar èxits com 'Kung Fu Panda' o 'Els increïbles'.

El que DreamWorks no ha revelat, però, és qui ha estat el seu últim –i el més important– inversor xinès: Jiang Mianheng, el fill de 61 anys de Jiang Zemin, l'exlíder del Partit Comunista i un dels polítics més influents de la Xina durant les dues darreres dècades.

Les inversions de Jiang també han inclòs sinergies amb Microsoft i Nokia o bé la supervisió de fons especials de l'estat per al desenvolupament de vehicles i grans negocis en telecomunicacions i habitatge.

Aquest tipus de contractes i inversions, com la que ha fet Jiang amb DreamWorks, són el pa de cada dia a la Xina. Els analistes diuen que és el mecanisme que utilitza el Partit Comunista per repartir-se el botí. Els familiars dels grans líders poden aprofitar-se, així, d'un dels booms econòmics més importants de la història.

Mentre l'escàndol de Bo Xilai continua reverberant en la consciència de les elits xineses, les autoritats s'afanyen a dibuixar Bo –un dels membres maoistes del politburó xinès caigut per presumpte tràfic d'influències i corrupció– com un personatge oportunista que va abusar del poder mentre la seva família acumulava una fortuna substancial.

Les pràctiques de Bo, però, no són un cas isolat a la Xina. Amb el temps afloren cada vegada més evidències que demostren que els familiars de l'elit política xinesa s'enriqueixen a marxes forçades, sovint gràcies al control d'empreses íntimament relacionades amb l'estat, tant del sector financer com energètic, de seguretat domèstica, telecomunicacions o de l'entreteniment.

Són els anomenats 'princelings' ('princepets' o fills de l'elit política), que moltes vegades també actuen d'intermediaris a una gran quantitat de multinacionals i de magnats adinerats desitjosos de fer negocis a la Xina.

“Sempre que econòmicament hi hagi alguna oferta rendible, els trobaràs al principi de la cua”, explica Minxin Pei, expert sobre lideratge a la Xina i professor de polítiques al Claremont McKenna College de Califòrnia. “Han invertit en capital privat, en empreses nacionals, en recursos naturals... el que sigui”.

Els lligams del primer ministre i el president xinès

Per exemple, Wen Yunsong, el fill del primer ministre Wen Jiabao, lidera una empresa estatal que presumirà de convertir-se aviat en l'operadora de comunicacions de satèl·lit més important de tot l'Àsia. El fill del president Hu Jintao, Hu Haifeng, ha aconseguit controlar una altra empresa estatal que té el monopoli sobre els escànners de seguretat utilitzats als aeroports de la Xina, als ports comercials i a les estacions de metro. I el 2006, Feng Shaodong, el cunyat de Wu Bangguo, el segon líder més important del Partit Comunista, va ajudar Merrill Lynch a guanyar un acord per controlar la llista pública de 22.000 milions de dòlars d'ICBC, el banc estatal gegant xinès, que es va convertir al cap de poc temps en l'oferta inicial pública d'accions més gran del món.

La major part dels ingressos que guanyen les famílies dels grans polítics xinesos són legals. Però és gairebé impossible distingir entre els guanys legítims i els que no ho són, perquè no hi ha informació pública sobre el patrimoni dels alts càrrecs i dels seus familiars. Les lleis sobre conflictes d'interessos són dèbils o inexistents. I els mitjans de comunicació estatals s'encarreguen de vetllar perquè els negocis de l'elit política no surtin a la llum.

Por d'una revolta popular

Aquesta forma de repartir-se la riquesa amenaça directament la legitimitat del Partit Comunista. En la mesura que les empreses estatals estan cada vegada més entrellaçades amb les famílies de la classe política –coneguda amb el sobrenom de "la Noblesa Roja"–, els analistes adverteixen del risc cada vegada més alt d'una reacció en cadena contra una elit cada vegada més corrupta. També assenyalen del risc que les polítiques nacionals estiguin dirigides per antics mandataris, molts dels quals continuen influint a Pequín tot i haver-se retirat, i actuin, així, a favor dels seus propis interessos.

Els alts càrrecs xinesos i els seus familiars rarament discuteixen aquest punt tant delicat públicament. 'The New York Times' ha provat reiterades vegades d'entrevistar aquests polítics i el seu cercle més íntim per a aquest reportatge, molt sovint a través de les seves empreses, però cap d'ells ha acceptat fer declaracions públiques. A més a més, tant DreamWorks com Microsoft també han refusat donar detalls de la seva relació amb Jiang Mianheng.

El pastís econòmic, repartit

Un cable secret del departament d'Estat nord-americà del 2009, difós fa dos anys a través de Wikileaks, va posar de manifest que l'elit política de la Xina s'hauria repartit el pastís econòmic del país. Aleshores, diferents multinacionals van assegurar obertament que mantenir bons lligams amb l'elit política xinesa els donava avantatges per operar en un mercat tant tancat com el d'aquest país.

Un empresa xinesa de de roba d'esport anomenada Xidelong, per exemple, va informar orgullosa a alguns dels seus inversors potencials que un dels seus accionistes era el fill de Wen Jiabao, segons un dels inversors. “Hi ha moltes maneres de fer negocis amb les grans famílies del poder xinès”, va explicar un executiu financer que ha treballat amb fills de grans líders xinesos. “Només cal que els facis part del teu acord, és perfectament legal”.

Poques mesures contra la corrupció

Preocupat per la mala imatge i el creixent descontentament popular sobre la corrupció, el Partit Comunista ha revisat diverses vegades els seus codis ètics i la necessitat de divulgar la informació financera de cadascun dels càrrecs. L'última intervenció en aquest sentit va ser el 2010, quan el partit va demanar als seus funcionaris que informessin del lloc de treball, la ubicació i la riquesa tant de la seva dona com dels seus fills, com també dels seus ingressos. Però les declaracions jurades de tots els càrrecs encara són secretes i el partit ha silenciat qualsevol proposta per fer-les públiques.

És poc probable que el Partit Comunista es mostri més inflexible perquè la Noblesa Roja ja controla tot el teixit productiu de la nació. Durant les dues últimes dècades, política i negocis han anat tant de bracet que ja és impossible separar-los. Els analistes asseguren que el partit ha institucionalitzat un capitalisme basat en les influències dels amics i la família. “No volen que s'obri la caixa de Pandora”, explicava Roderick MacFarquhar, especialista sobre la Xina a la Universitat de Harvard. “Seria un tsunami”.

Els interessos pesen més que les reformes

Els més crítics sostenen que els interessos dels més poderosos creats fins ara són ja prou forts per bloquejar les reformes que podrien beneficiar una majoria de la població. Els canvis en els serveis bancaris o financers, per exemple, podrien afectar els interessos de la família de Zhu Rongki, primer ministre xinès del 1998 al 2003 i un dels arquitectes del sistema econòmic actual al país. El seu fill, Levin Zhu, va fitxar el 1998 per la China International Capital Corporation, un dels bancs d'inversions més grans del país, i n'ha estat el seu director executiu durant l'última dècada.

Els esforços per obrir el sector energètic, per exemple, podrien afectar els interessos de Li Peng, l'ex primer ministre. Li Xiaolin, la seva filla, és la presidenta i directora executiva de China Power International, el vaixell insígnia d'una de les cinc gran empreses energètiques de la Xina. El seu germà, Li Xiaopeng, va ser també el director d'una altra de les empreses energètiques i ara és un alt càrrec polític.

“Aquest és un dels reptes més importants que afronta la Xina”, diu Pei, tot una autoritat sobre el lideratge a la Xina. “Sempre que vulguin implementar reformes, els seus fills poden dir, 'Papa, què passarà amb els meus negocis?'”.