Carrera espacial

Lentilles intel·ligents i un concert de violí des de l'espai: acaba amb èxit la missió Polaris Dawn

Els quatre astronautes civils de Space X han tornat a la Terra sans i estalvis

4 min

BarcelonaLa missió Polaris Dawn de l'empresa d'Elon Musk SpaceX ha acabat aquest diumenge amb un èxit rotund. Els quatre astronautes amateurs que viatjaven a bord de la nau Crew Dragon, els primers a fer un passeig espacial privat, han tornat a la Terra sans i estalvis. La seva càpsula ha tornat a entrar en l'atmosfera i ha caigut suaument, amb quatre paracaigudes, sobre el golf de Mèxic, a prop de Florida. La tornada s'ha completat amb èxit i el personal de SpaceX des de la Terra ha esclatat en aplaudiments, un cop més, després dels cinc dies que ha durat la missió.

El multimilionari Jared Isaacman, que comandava la missió, l'expilot d'aviació Scott Poteet, conegut com a Kidd, i les enginyeres de SpaceX Sarah Gillis i Anna Menon han estat cinc dies en òrbita al voltant de la Terra. En aquest temps, han dut a terme una quarantena d'experiments científics per comprovar les condicions humanes a l'espai, han batut diversos rècords històrics i fins i tot han fet un concert de violí des de l'espai.

El plat fort de la missió va ser el passeig espacial que dijous van fer Isaacman i Gillis per provar els nous vestits espacials confeccionats per l'empresa d'Elon Musk, que encara s'han de perfeccionar. Més que un passeig va ser una sortida, perquè els dos astronautes, els primers civils a fer-ho, van treure el cos de la càpsula només fins als genolls i van estar en contacte directe amb l'espai exterior durant menys de deu minuts cadascun. En aquest breu espai de temps van posar a prova la tecnologia dels nous vestits espacials i, amb alguns exercicis de braços, també la seva resistència.

Tot el procés va durar dues hores, molt menys del que acostuma a durar un passeig espacial a l'Estació Espacial Internacional, i la major part del temps es va dedicar a despressuritzar tota la nau mentre es pressuritzaven els vestits espacials, ja que les Dragon no tenen sala despressuritzadora. Amb aquesta activitat extravehicular (EVA, en les sigles en anglès), Isaacman i Gillis es van convertir en les persones 264 i 265 que fan un passeig espacial i en les primeres que no són astronautes professionals. Ella, però, és ja la persona més jove que ho ha fet, amb 30 anys.

Però, a més d'aquesta sortida, els quatre tripulants de la Polaris Dawn 1 han dut a terme una quarantena d'experiments científics, la majoria dels quals destinats a comprovar els canvis en les condicions físiques humanes en un estat sense gravetat. L'objectiu era recopilar totes les dades possibles per fer més segurs els viatges espacials i preparar així les futures missions a la Lluna i a Mart que Elon Musk té entre cella i cella. Una de les més espectaculars ha estat l'ús d'una lentilla amb tecnologia intel·ligent que ha mesurat la pressió ocular i altres paràmetres en els ulls dels tripulants per analitzar quins són els efectes de la gravetat zero. S'ha comprovat que un percentatge notable dels astronautes que han estat a l'espai han perdut visió, i per això la missió Polaris Dawn volia estudiar què fa exactament la gravetat zero en els líquids i teixits oculars per tractar d'evitar-ho.

L'enginyera d'Space X Sarah Gillis va tocar una cançó d' 'Star Wars' des de la Crew Dragon mentre orbitaven la terra amb el seu violí, i la peça va ser completada amb sis orquestres de sis països diferents.
L'enginyera d'Space X i especialista sanitària Anna Menon, una de les quatre astronautes civils de la missió Polaris Dawn 1, surt de la càpsula feliç en arribar a la Terra després de cinc dies a l'espai.

Un altre dels experiments ha portat els tripulants de la nau a introduir-se una càmera endoscòpica pel nas fins a la gola per comprovar també el comportament dels líquids i les mucoses internes en els conductes respiratoris. Un altre dels aparells que portaven per posar a prova era el que han anomenat una "ambulància en una capsa", un estri capaç de monitorar les constants vitals dels astronautes, fer diagnòstics i enviar les dades a la Terra en temps real a través dels satèl·lits Starlink, propietat també d'Elon Musk.

Però la cirereta del pastís ha estat un concert de violí des de l'espai. L'enginyera Sarah Gillis va interpretar una cançó de John Williams, de l'última part de la saga de Star Wars, des de l'interior de la Dragon mentre orbitava la Terra. A la seva interpretació es van unir orquestres de sis països diferents (els Estats Units, Veneçuela, el Brasil, Haití i Uganda), però la fusió musical no va ser simultània sinó a posteriori amb la gravació de Gillis. El concert no es va anunciar prèviament ni tampoc no es va retransmetre en directe a través dels satèl·lits Starlink, però la gravació final publicada a X –com tots els vídeos de la missió– és igualment espectacular.

En la retransmissió en directe de la tornada s'ha pogut veure fins i tot com sortien un a un els quatre astronautes civils de la càpsula, un cop recuperada per una barca de SpaceX. La primera ha estat Anna Menon, seguida de Sarah Gillis, Kidd Poteet i finalment Isaacman, tots ells molt alegres i amb el seu vestit espacial desinflat. Es posava fi així als cinc dies d'aquesta primera missió Polaris Dawn, a la qual seguiran dues més.

Un altre rècord històric que ha batut aquesta primera missió ha estat el d'orbitar la Terra a més distància que cap altra nau, a 1.400,7 quilòmetres, superant la Gemini 11 de la NASA, que el 1966 va orbitar el nostre planeta a més de 1.300 kilòmetres. A aquesta altitud, la Crew Dragon s'ha posat a prova travessant els anomenats Cinturons de Van Allen, que envolten la Terra i que concentren grans quantitats de partícules carregades d'alta energia, generades pel contacte del camp magnètic terrestre amb el vent solar.

Amb aquest rècord, Gillis i Menon s'han convertit en les dones que més lluny han viatjat de la Terra de la història, a l'espera que la missió Artemis 2 de la NASA posi la primera dona en l'òrbita de la Lluna a finals de l'any que ve (si no pateix retards). Tot plegat, una missió d'èxit per al programa espacial privat d'Elon Musk, que ja ha anunciat que vol enviar humans a Mart d'aquí a només quatre anys, un termini que tots els experts veuen completament inviable.

stats