Israel llança una operació terrestre sobre el sud del Líban

BeirutEl Líban enfronta un escenari cada cop més incert, marcat per l'escalada de violència a la regió. A Beirut, el so de les ambulàncies, explosions i drons ressona al capvespre, minuts després que Israel confirmés el llançament de centenars de míssils balístics per part de l'Iran, en resposta a l'assassinat del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah.

Les forces israelianes han iniciat operacions terrestres al sud del Líban dimarts a la matinada, en un intent de controlar l'avenç de Hezbollah. Tot i això, la manca de testimonis al terreny, pel fet que gran part de la població ha fugit des que la violència assota el país, deixa l'abast d'aquestes maniobres en el terreny especulació. Els pocs residents que quedaven a les àrees frontereres van ser evacuats dilluns per ordre de l'exèrcit israelià, que els va instar a dirigir-se al nord del riu Awali, molt més enllà del riu Litani, declarat zona no militaritzada amb la resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU, després de la guerra entre Israel i Hezbollah de 2006.

En un comunicat les Forces de Pau de l'ONU al sud del Líban (FINUL) han assenyalat que les operacions israelianes han estat esporàdiques i que les seves tropes no s'han assentat en territori libanès. Mentre el món observava l'ofensiva terrestre israeliana, que va involucrar tancs Merkava i esquadrons d'elit, l'aviació israeliana va fer bombardejos amb bombes de fusió, que han destruït diversos edificis als suburbis de Beirut. Les explosions s'han sentit a tota la capital.

Els dubtes sobre la magnitud de la incursió israeliana han persistit al llarg del dia. Mohammed Afif, portaveu de Hezbollah, ha negat que les tropes israelianes haguessin entrat en territori libanès. “Totes les afirmacions sionistes sobre incursions són falses. Encara no hi ha hagut un enfrontament directe al terreny entre Hezbollah i Israel", ha afirmat, advertint que els combatents de la resistència estan preparats per enfrontar-se a les forces enemigues que intentin entrar al país. També ha destacat que l'atac a la base de la Unitat 8200 de l'exèrcit israelià a Tel-Aviv és "només el començament".

Enmig d'aquesta violència creixent, l'èxode de civils a la recerca de refugi continua. Més de 300.000 persones desplaçades han arribat a Beirut només l'última setmana.

“El Líban travessa un dels moments més perillosos de la història. El govern treballa per garantir l'assistència humanitària als desplaçats”, ha declarat el primer ministre interí, Najib Mikati, després d'una reunió amb representants de l'ONU i ambaixadors de països donants. En aquesta trobada, es va acordar una ajuda de més de 400 milions de dòlars per al país.

Tot i el panorama ombrívol, Beirut, una ciutat acostumada a la guerra, intenta mantenir la seva rutina. El trànsit caòtic del carrer Hamra, epicentre comercial de la capital, és un reflex de la resiliència libanesa. Tot i això, l'esperança d'una desescalada s'esvaeix, deixant la població en un estat de pessimisme.

“La situació és molt dolenta, tothom està estressat. Els negocis no funcionen, no hi ha clients. Surts al carrer i veus persones desplaçades que han perdut casa seva. No sé què faré”, lamenta Gabi Haddan, cambrer d'un restaurant al carrer Hamra.

La comunitat xiïta, amenaçada

Enmig de la desesperació, la comunitat xiïta se sent amenaçada. “Ens volen exterminar. Ningú ens ajuda perquè creuen que Hezbollah i el xiisme són el mateix. No estic trist ni furiós per la mort de Hassan Nasrallah; el nostre destí està en mans d'Al·là”, afirma Al-Allah Khasim, un dels molts desplaçats del barri de Dahieh que ara ocupen escoles i hotels a Beirut.

Hussein Abd Salim, estudiant universitari, també expressa la seva frustració. “És el meu primer any a la universitat i estava emocionat. Només vam assistir a classes durant tres dies abans que ho tanquessin tot. No sabem quan tornaran a obrir les universitats; la pressió és enorme”, lamenta mentre s'asseu en una cafeteria davant de la Universitat Americana de Beirut, on els estudiants passen les hores sense classes. Helena Almas, que hi treballa, comparteix el desig de molts d'abandonar el país. “Tothom té por. És clar que m'agradaria marxar, però no tinc diners ni passaport. I si en pogués sortir, potser bombardegen l'aeroport”, assegura.

El Líban, un país fracturat per dècades de conflictes i tensions, sembla acostar-se perillosament a un punt de no tornada. Amb cada explosió i cada nou desplaçat, l'esperança de pau s'esvaeix, deixant una nació a la vora del col·lapse.