Els liberals tenen la clau a Europa

Brussel·lesQueden menys de 100 dies per a les eleccions europees, considerades les més importants des del 1979 perquè dibuixaran una nova Unió Europea, sense el Regne Unit i que mesurarà el pes de l’euroescepticisme i el populisme. Amb aquest horitzó, l’Eurocambra va publicar ahir les seves primeres projeccions del futur hemicicle, que dibuixen una cambra més fragmentada que mai i que, en el cas d’Espanya, pronostiquen la irrupció de Vox. L’estudi s’ha elaborat a través de mitjanes d’enquestes estatals que ha agrupat i analitzat l’empresa Kantar. Cal tenir en compte que el nou Parlament tindrà 46 diputats menys a causa de la marxa del Regne Unit si no és que hi ha una pròrroga del Brexit o qualsevol canvi en les negociacions.

Les dades revelen que el Parlament Europeu del 2019 estarà més fragmentat que mai. Tindrà 751 eurodiputats i, com a conseqüència de l’entrada de noves formacions, haurà d’afrontar una situació fins ara inèdita: els dos grans partits tradicionals, populars i socialistes, perden la majoria absoluta. Els populars (PPE) es queden amb un 26% dels vots, tres punts menys que el 2014. Una pèrdua encara més accentuada per al grup socialista, que perdria sis punts, fins al 19% dels vots. Qui guanya 1,5 punts és el grup dels liberals (ALDE), que obté un 11% dels vots i es constitueix d’aquesta manera com la clau que obriria la porta als possibles acords. Els Verds, que també es presenten amb aquest objectiu, queden de moment més lluny d’aconseguir-ho, ja que la intenció de vot projectada els deixa en una situació similar a l’actual.

No hi haurà, doncs, cap dels grans grups tradicionals amb més de 200 escons. I, a més, la projecció no inclou en els grups ja consolidats els partits de nova formació. Hi ha un gran gruix d’eurodiputats (58) que, de moment, queden fora dels blocs de colors amb què actualment està pintada l’Eurocambra. Aquest fet provoca que els liberals de l’ALDE (on hi ha Ciutadans i on hi havia el PDECat abans de ser expulsat) encara tinguin un pes específic més gran del que mostra el pronòstic, perquè En Marxa d’Emmanuel Macron obtindria uns 20 eurodiputats que a hores d’ara queden relegats al grup “Altres partits” però que Macron vol sumar a l’ALDE perquè França no perdi pes a Europa.

Aprofitant la referència francesa, es pot veure també quina és l’altra gran tendència prevista per al futur del govern de la Unió Europea. El partit de Marine Le Pen (Reagrupament National) guanyaria les europees a França amb el 22% dels vots. El mateix passa amb la ultradreta alemanya (AfD), que passaria d’un eurodiputat a 12. L’euroescepticisme de la Lliga de Matteo Salvini també es dispararia amb força fins a ser, de fet, el segon partit amb més eurodiputats de l’Eurocambra, només per darrere del partit d’Angela Merkel, que en té 29. El Moviment 5 Estrelles, que governa en coalició amb Salvini a Itàlia, s’emportaria 22 diputats.

La incògnita del PDECat

Per a Espanya les dades estan basades en enquestes fetes a mitjans o finals del gener per dues empreses que han fet servir els diaris La Razón i Abc i que no estaven fetes pensant en les europees sinó en les eleccions al Congrés dels diputats. En aquest sentit, les projeccions no tenen en compte de quina manera es presentarà ERC (en coalició amb EH Bildu i el BNG) o la fórmula que adoptarà el PDECat.

Segons les dades, els socialistes serien la primera força amb un 25,4% dels vots, mentre que els populars els seguirien de prop, amb un 23,5% dels vots. En les últimes europees el PP havia quedat en primer lloc amb 16 diputats. Ciutadans passaria de dos eurodiputats a 12. ERC es quedaria només amb un dels seients dels dos que té actualment i el PDECat sortiria de l’hemicicle. Podem, Esquerra Unida i Equo obtindrien 9 escons. D’entrada, aquesta primera projecció no dona diputats ni al PNB ni a EH Bildu i dona el 3,7% a “Altres partits”.

L’enquesta estima que Vox s’estrenaria a Europa amb sis diputats, que facilitarien que el bloc de la ultradreta arribés al 33% necessari per construir un grup propi a l’hemicicle. Un portaveu de la formació va confirmar a l’ARA que han entrat en contacte amb el grup ECR (europeus conservadors i reformistes), on hi ha un elevat nombre de diputats britànics que d’entrada desapareixen pel Brexit. Tot i això, de moment no ha transcendit cap acord.

En tot cas, si no és que es reprodueix la fórmula italiana que ha aliat el populisme d’extrema dreta amb el d’esquerra, aquesta projecció fa poc possible la creació d’un grup propi d’euroescèptics en un Parlament Europeu on per primera vegada socialistes i populars no ocupen la meitat de l’hemicicle i on s’hauran de dibuixar nous pactes i aliances per garantir que la legislatura tira endavant.

Eurodiputats no poden entrar a Veneçuela

La Unió Europea manté la missió tècnica que aquesta setmana viatjarà a Caracas per reunir-se amb el chavisme i l’oposició, malgrat que el govern de Nicolás Maduro no va permetre l’entrada a una delegació de cinc eurodiputats del Partit Popular Europeu que hi viatjaven a títol personal i que van demandar represàlies diplomàtiques. L’eurodiputat Esteban González Pons, un dels membres del grup, va explicar, que tornaran a intentar entrar al país dissabte. En aquesta ocasió ho faran amb una invitació de les autoritats colombianes, que, com la UE, van denunciar la mesura. La comitiva popular, convidada per l’Assemblea Nacional -amb majoria opositora i que no compta amb el reconeixement del chavisme-, era la primera delegació internacional que visitava Veneçuela per reunir-se amb l’autoproclamat president interí, Juan Guaidó.