El líder opositor de Maduro diu que s'exilia a Madrid per evitar "dolor i patiment" a Veneçuela

BarcelonaEl líder de la principal coalició opositora a Veneçuela, Edmundo González Urrutia, ha aterrat aquest diumenge a la tarda a la base aèria de Torrejón de Ardoz, a Madrid. El ministeri d'Exteriors espanyol havia informat a la matinada que el líder opositor s'havia enlairat des de Caracas en un avió de les forces aèries. Ja des de Madrid, aquesta tarda González ha publicar una carta a les xarxes socials on agraeix “profundament” al govern de Sánchez “que m’hagi acollit i que em doni protecció en aquests moments”. També defensa la seva marxa del país sud-americà perquè “canviïn les coses i es pugui obrir una nova etapa a Veneçuela”. L'opositor argumenta la seva marxa per evitar "un conflicte de dolor i patiment".

Tanmateix, la decisió del govern espanyol d’acollir el líder opositor al règim de Nicolás Maduro a Veneçuela, Edmundo González Urrutia, no ha convençut el Partit Popular. El partit d’Alberto Núñez Feijóo exigia un major compromís de l’executiu de Pedro Sánchez amb l’oposició veneçolana, però els conservadors han trobat arguments per justificar que l’acollida de González afavoreix Maduro.

“Està molt més content que ahir”, ha valorat el president del partit aquest dilluns, perquè “ha aconseguit que el líder que ha guanyat les eleccions a Veneçuela estigui fora del país”, ha dit en una entrevista a Antena 3. Són unes declaracions en la mateixa línia al que apuntava el dirigent popular Esteban González Pons, que apuntava que l’oferiment de la protecció suposa, al capdavall, “treure-li de sobre un problema a la dictadura”. És també la postura que defensa l’extrema dreta de Vox.

El govern espanyol, per la seva banda, ha ironitzat amb el que considera un canvi de postura del PP i critica que Feijóo faci “mala política” amb aquesta qüestió. De fet, la portaveu de l’executiu, Pilar Alegría, ha subratllat que l’acollida és en resposta a una “sol·licitud personal” del mateix González. La carta publicada pel mateix González aquesta tarda ho confirma. En la missiva, González afegeix que el govern de Pedro Sánchez ha aportat "els mitjans diplomàtics i materials necessaris" per al seu trasllat, alhora que ha subratllat que s'ha fet perquè ho ha sol·licitat el polític veneçolà.

González Urrutia ha viatjat acompanyat de la seva dona i del secretari d'estat d'Afers Exteriors i Globals espanyol, Diego Martínez Belío, segons ha informat el govern en un comunicat. "A partir d'ara, començaran els tràmits per a la petició de l'asil, la resolució dels quals serà favorable pel compromís d'Espanya amb els drets polítics i la integritat física de tots els veneçolans i veneçolanes, especialment dels líders polítics", afegeix el text.

La vicepresidenta executiva del govern de Nicolás Maduro, Delcy Rodríguez, ha assegurat que el govern chavista li ha concedit un salconduit per marxar de Veneçuela "en nom de la tranquil·litat i la pau política", després que hagi passat "diversos dies" refugiat "voluntàriament" a l'ambaixada d'Espanya a Caracas.

Votació al Congrés per reconèixer González com a president veneçolà

Però González Urrutia ha assegurat que la seva sortida del país "ha estat envoltada d'episodis de pressions, coaccions i amenaces" per intentar evitar-ho, segons ha expressat en un àudio de WhatsApp difós als mitjans per la coalició opositora un cop ja era a la capital espanyola. Demà dimarts, el Congrés espanyol votarà una iniciativa del PP que insta el govern espanyol a reconèixer González Urrutia com el guanyador de les eleccions del juliol i, per tant, el legítim president de Veneçuela.

Feia més d'un mes que no se sabia on era l'opositor, que va encapçalar la Plataforma Unitària Democràtica (PUD) a les eleccions presidencials del 28 de juliol. L'últim cop que se'l va veure en públic va ser el 30 de juliol, en una manifestació a Caracas. També continua amagada des de llavors María Corina Machado, líder de l'antichavisme inhabilitada per la justícia veneçolana.

Aquest diumenge Machado ha assegurat que es quedarà a Veneçuela. "L'Edmundo lluitarà des de fora juntament amb la nostra diàspora, i jo ho seguiré fent aquí", ha dit a X. Ha argumentat que l'opositor ha marxat perquè "la seva vida corria perill".

La concessió de l'asil

Les autoritats espanyoles no han confirmat que hagin donat refugi al polític veneçolà a la seva ambaixada a Caracas els últims dies. En canvi, s'ha fet públic que Edmundo González va allotjar-se a la seu diplomàtica dels Països Baixos, com ha informat la televisió pública Nos, citant el ministre d'Exteriors del país. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha detallat que l'opositor va estar-se a l'ambaixada neerlandesa fins al 5 de setembre, tot i que no ha dit des de quan.

L'anunci de la concessió de l'asil polític a Espanya arriba hores després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la seva intervenció al comitè federal del PSOE, el descrivís com "un heroi a qui Espanya no abandonarà".

La crisi econòmica i política a Veneçuela des que Nicolás Maduro va prendre el poder després de la mort d'Hugo Chávez ha provocat una sortida massiva de persones del país els últims anys. Gairebé 8 milions de veneçolans n'han marxat l'última dècada, segons dades de l'ACNUR. La majoria han optat per països del seu entorn, però centenars de milers també han buscat una vida millor a Espanya. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), corresponents al 2022, a Espanya hi viuen més de 212.000 ciutadans veneçolans de manera legal. L'any passat l'Oficina d'Asil i Refugi del ministeri de l'Interior va rebre 60.534 peticions d'asil de veneçolans, un 37% del total, cosa que la situa com la nacionalitat amb més sol·licituds.

Ordre de detenció

Dilluns passat un tribunal especialitzat en delictes de terrorisme va emetre una ordre de detenció contra González Urrutia, a petició de la Fiscalia de Veneçuela. El govern de Maduro l'acusa d'haver publicat actes electorals falses per sostenir la seva denúncia que es va cometre frau electoral a les eleccions, una acusació que comparteix gran part de la comunitat internacional.

Aquest dissabte, González Urrutia ha mantingut una reunió amb diplomàtics espanyols, segons explica El País, que detalla que l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha tingut un paper clau en les gestions per concedir-li l'asil polític. Segons el mateix diari, tot i que Espanya insisteix que ha sigut l'opositor qui ha demanat l'asil, algunes fonts indiquen que hi han tingut algun paper Delcy i Jorge Rodríguez, que formen part del cercle polític de Maduro.

La mateixa Delcy Rodríguez ha assegurat que els governs de Veneçuela i Espanya van mantenir els "contactes pertinents" per concedir a González Urrutia el salconduit corresponent per poder abandonar la seu diplomàtica i viatjar cap a Madrid. Tot i això, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha negat que hi hagi hagut cap negociació amb el govern de Maduro per fer aquesta operació. Ho ha dit en declaracions als periodistes que acompanyen la delegació de Pedro Sánchez al viatge oficial a la Xina, i també ha insistit que Espanya no reconeixerà "una suposada victòria" de Nicolás Maduro mentre no es publiquin les actes electorals.

Falta de transparència

Les eleccions presidencials a Veneçuela han generat malestar i incomoditat no només entre els opositors al govern chavista, sinó també en la comunitat internacional, que en critica la falta de transparència, ja que les autoritats s'han negat a publicar les actes electorals. L'oposició antichavista assegura que té documents que acrediten que González Urrutia va ser el candidat més votat el 28 de juliol, malgrat que la Junta Electoral va atorgar la victòria a Maduro, que més tard va ratificar el Tribunal Suprem, també part de l'òrbita chavista.

La investigació contra el líder opositor està relacionada justament amb aquests documents a què fa referència l'oposició. Dies després de les eleccions, la Plataforma Unitària Democràtica va publicar una pàgina web en la qual van penjar actes electorals recollides per testimonis i membres de les meses el dia de les eleccions que asseguren que equivalen al 83,5% de les actes totals i que demostren que González Urrutia va guanyar amb un gran marge. L'oposició va organitzar-se en els anomenats comanditos, grups de persones que es van encarregar de recollir les actes electorals durant el recompte, que després es van verificar i inspeccionar, segons va assegurar la plataforma opositora. El govern chavista assegura que són "falses", tot i que en cap moment ha fet públiques les actes oficials.