Els líders del G-20 reconeixen l’autodeterminació de Palestina i busquen un impost als superrics

Rio de JaneiroLa primera jornada de la cimera d’enguany del G-20 a Rio de Janeiro ha culminat amb la publicació de la declaració conjunta de tots els líders participants. Amb el llançament de l’Aliança Global contra la Fam i la Pobresa, el fins ara líder del G-20 i president del Brasil, Lula da Silva, ha aconseguit enfocar la discussió global en les qüestions socials. En la sessió inaugural, el mandatari brasiler ha recordat que 733 milions de persones al món estan malnodrides, i ha instat els països a reduir la despesa en armament militar i dedicar-la a l’accés al menjar. “És com si la població del Brasil, Mèxic, el Regne Unit, Sud-àfrica i el Canadà sumades estiguessin passant gana –ha assenyalat–. Són dones, homes i infants dels quals els drets a la vida, al desenvolupament i a l’educació són diàriament violats”, i ha afegit: “En un món que produeix gairebé sis bilions de tones d’aliments per any, això és inadmissible”.

A banda de l’Aliança, que ha comptat amb el suport de totes les nacions, inclosa l’Argentina a última hora, la declaració final de la cimera expressa una “profunda preocupació per la situació humanitària catastròfica” que es viu a la Franja de Gaza i, més recentment, al Líban. Els líders del G-20 han demanat que es garanteixi l’ajuda humanitària i han reconegut el dret a l’autodeterminació del poble palestí, reiterant la seva aposta per la solució dels dos estats. Sobre la guerra a Ucraïna, el posicionament ha estat més tímid, fent una crida a les negociacions de pau i a les “bones relacions entre nacions veïnes”.

L’altra proposta estrella de Lula, que les nacions s’han compromès a continuar discutint, és la cooperació tributària internacional, segons el brasiler, “per reduir desigualtats”. Es tractaria d’un impost global del 2% sobre el patrimoni dels multimilionaris, fet que “podria generar recursos del valor de 250 bilions de dòlars per any per ser invertits en l'abordatge dels reptes socials i ambientals del nostre temps”, segons ha dit el mandatari.

En canvi, la lluita contra el canvi climàtic no ha estat tan protagonista; de fet, és aquest dimarts que es discutirà en sessió plenària. Al document de consens, les nacions reafirmen els compromisos de l’Acord de París i reiteren els esforços per mantenir l’augment de la temperatura del planeta a 1,5 graus, i no a 2. Pel que fa a la reforma de les institucions de governança global, han demanat que el Consell de Seguretat de l’ONU “s'alineï amb les realitats i demandes del segle XXI” i es converteixi en un espai “més representatiu, inclusiu, eficient, efectiu, democràtic i que reti comptes”. El G-20 ha inclòs, per primera vegada, la Unió Africana com a membre de ple dret, i ja no com a convidat: “La veu de l’Àfrica s’hauria d’amplificar al G-20 i a tots els altres fòrums internacionals”, afirma la declaració.

Veus dissonants

Alguns líders han secundat la declaració i les intencions de Lula de dalt a baix, com és el cas de Pedro Sánchez, que ha manifestat un alineament total amb el brasiler, o els progressistes de Mèxic, Claudia Sheinbaum; Colòmbia, Gustavo Petro, i Xile, Gabriel Boric, que s’han fet una foto amb Lula celebrant la “unitat llatinoamericana”. Però altres com Javier Milei s’han trobat a Rio en un espai, en general, poc afí a les seves idees. L’ultraliberal argentí ha subscrit tant l’Aliança contra la Fam com la declaració conjunta, però en tots dos casos ha emès una opinió dissonant en forma de comunicat, on ha destacat la seva discrepància amb els òrgans de governança global per representar una “cotilla asfixiant” a la sobirania de les nacions, tant en l'àmbit econòmic com cultural.

Milei ha reconegut la utilitat d’aquestes organitzacions internacionals quan es van crear, però ha apuntat que actualment es troben en una “greu crisi”. Ha reivindicat la “mirada pròpia” que actualment té l’Argentina i ha dit, davant de tots els líders, que no comptin amb ell per regular l’economia, per restringir la llibertat d’opinió o per “inventar privilegis de sexe, raça, classe o qualsevol minoria”. Milei i Lula s’han vist cara a cara per primera vegada des que l’argentí va prendre possessió del càrrec fa gairebé un any; la salutació ha estat freda, a diferència de les càlides rebudes que el brasiler ha conferit a la resta de líders.