El líders del G-7 posen fi a una trobada amb més 'performance' d'unitat que concrecions

Les acusacions mútues entre París i Londres arran del post-Brexit eclipsen els acords per combatre la pandèmia i el canvi climàtic

Activistes del grup ecologista Extintion Rebellion, en una de les seves accions amb motiu de la cimera del G7, que s'ha tancat aquest migdia a Cornualla.
13/06/2021
5 min

londresHavia de ser la cimera de la unitat contra la pandèmia i el canvi climàtic entre els líders dels set països més poderosos del món occidental després de dos anys de no veure's cara a cara, i també el tret de sortida de la Global Britain post-Brexit de què presumia l'amfitrió, Boris Johnson, i ha acabat sent una reunió prou desvirtuada per les diferències entre la Unió Europea (UE) i Londres a propòsit dels acords de divorci que van entrar en vigor l'1 de gener.

Més performance d'unitat, doncs, que concreció i lletra petita sobre com executar els plans proposats a l'hora de presentar un comunicat final que, entre altres punts, demana aprofundir en la investigació sobre l'origen del coronavirus fent-ne una "d'oportuna, transparent, dirigida per experts, basada en la ciència i comandada per l'OMS". Un origen que, segons el mateix Johnson al final de la trobada, no sembla que provingui d’un laboratori: "Però cal tenir la ment oberta davant d’aquesta possibilitat”, ha dit en la conferència de premsa que ha fet al final de la trobada.

El G-7 també s'ha compromès a lliurar mil milions de dosis de vacunes fins a finals de l'any vinent directament als països més pobres o bé a través del mecanisme Covax de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Igualment han reiterat el compromís de retirar les subvencions als combustibles fòssils de cara al 2025 i tallar a la meitat les seves emissions de CO2 al 2030. Tot i així, els membres del G7 no ha arribat a un acord per eliminar l'ús del carbó com a font per generar energia elèctrica, un dels punts que les organitzacions ecologistes consideraven fonamental. Sí que han acordat establir un fons de creixement ecològic i net per construir infraestructures als països en procés de desenvolupament, un intent d'oposar-se a la Xina en la seva expansiva política geoestratègica d'inversions a l'Àfrica i a Llatinoamèrica. No hi ha cap xifra concreta per a aquesta partida, ni tampoc terminis, i la falta de detalls fa pensar en una declaració d'intencions, impulsada en aquest cas pels Estats Units.

Imatge de família del G7 al principi de la cimera, el passat divendres

Tant la Xina com Rússia també són objecte de la retòrica del document. Pel que fa al règim de Ji Xinping, el G-7 assegura que "es continuarà consultant sobre enfocaments col·lectius per desafiar polítiques i pràctiques no mercantils que soscavin el funcionament just i transparent de l'economia mundial", i també demana a Pequín que respecti els drets humans dels uigurs a Xinjiang i les llibertats de l'excolònia britànica de Hong Kong. Pel que fa a Rússia, el G-7 exhorta Putin perquè reti comptes amb els pirates informàtics que desestabilitzen empreses occidentals, i es fa una condemna explícita dels abusos dels drets humans a Bielorússia.

A la conferència de premsa final, i en relació amb la Xina, el president dels EUA, Joe Biden, ha volgut destacar que al comunicat precedent, el de la cimera de Biarritz del 2019, no s'hi feia referència i en canvi en "aquest sí". Una manera de refermar el compromís de les democràcies occidentals amb els valors de la llibertat davant de poders "autòcrates", ha dit. Immeditament després, Biden ha sortit cap al palau de Windsor, on l'ha rebut la reina Elisabet, i després s'ha desplaçat a Brussel·les, per a la cimera de l'OTAN que s'inicia demà dilluns.

Fracàs moral

Però tots aquests acords han quedat prou eclipsats tant per les crítiques d'organitzacions humanitàries i ecologistes, que han assegurat que no s'ha fet un compromís prou ferm per combatre la pandèmia –Gordon Brown, ex primer ministre britànic, ha assegurat que el G-7 "ha fracassat moralment" en aquest sentit– ni el canvi climàtic, com pel soroll generat pel conflicte diplomàtic a propòsit del Brexit entre les dues ribes del canal de la Mànega.

De fet, les últimes hores de la reunió, aquest diumenge al matí, han sigut un constant estira-i-arronsa entre els portaveus oficials del palau de l'Elisi, seu de la presidència francesa, i de Downing Street, residència del primer ministre britànic, per destacar les respectives versions de la sessió bilateral que van mantenir Emmanuel Macron i Boris Johnson.

A través del seu ministre d'Afers Estrangers, Londres s'ha mostrat molt ofès perquè, aparentment, Macron va dir ahir a Johnson que Irlanda del Nord no formava part del Regne Unit. En diferents entrevistes al llarg d'aquest matí, Dominic Raab ha assegurat: "Hem vist reiteradament figures de la UE parlant d’Irlanda del Nord com si fos un país diferent del Regne Unit. Això no només és ofensiu, sinó que té efectes reals a les comunitats d’Irlanda del Nord, on genera una gran preocupació i consternació".

A aquestes declaracions s'hi ha sumat amb entusiasme Edwin Poots, el nou líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), majoritari al govern compartit de la província, que com Londres demana la revisió o l'anul·lació del protocol nord-irlandès del Brexit. Poc després de les intervencions de Raab, des de l'Elisi s'han negat aquestes afirmacions i s'assegurava que el president de la república havia emfasitzat el fet que el Regne Unit era constituït per quatre nacions diferents i que Irlanda del Nord no formava part de l'illa de la Gran Bretanya, cosa geogràficament impossible de contradir.

Emmanuel Macron i Boris Johnson, en els moments previs a la trobada bilateral que han mantingut aquest dissabte a Cornualla, en la cimera del G7

En la conversa entre Johnson i Macron, aquest últim hauria volgut fer veure al primer que no era el mateix transportar salsitxes o carn refrigerada des de Lió a París que des de la Gran Bretanya fins a Irlanda del Nord. La raó és que la província, gràcies als acords del post-Brexit, té un estatus especial en tant que forma part, per a determinats béns de consum, del mercat únic europeu. I, en aquest sentit, les normes de seguretat alimentària de la UE no permeten que aquests aliments hi puguin entrar des de països tercers, com ara el Regne Unit. Per tant, a partir de l'1 de juliol les salsitxes i productes semblants fets a la Gran Bretanya no es podrien exportar a Irlanda del Nord pel risc, almenys teòric, que acabessin entrant a Irlanda.

Les converses Londres-Brussel·les que han tingut lloc aquesta setmana no han donat cap fruit i les trobades a la cimera del G-7 han servit, bàsicament, per atiar encara més la polèmica. D'acord amb informacions de l'agència France Presse, el que Macron també hauria dit a Johnson és que no podia donar crèdit al fet que "desconegués" les conseqüències del que va signar a finals de l'any passat amb la UE. A la conferència de premsa posterior a la cimera, Johnson ha assegurat: "Espero que els problemes amb el protocol nord-irlandès es resolguin". Però vint-i-quatre hores abans havia dit que podria actuar unilateralment si el problema persistia més enllà de finals de mes. D'acord amb les paraules de Johnson, "les discussions sobre el Brexit han constituït una proporció mínima de les nostres deliberacions".

En la seva intervenció final davant els periodistes, Macron també ha volgut posar els punts sobre les is. "França no s’ha permès mai qüestionar la sobirania britànica, la integritat del territori britànic ni el respecte de la seva sobirania". I després ha recordat a Johnson que el que se signa s'ha de complir: "El primer ministre Johnson era ben conscient que hi havia un problema de control [fronterer], i ell mateix va signar el que en preveu [el protocol d'Irlanda del Nord]. Perquè el respecte total de la sobirania, inclosa la d’Irlanda del Nord, no encaixaria al mercat únic dels 27 estats membres. Per tant, la UE no hauria d’haver de fer front a certes incoherències que la gent coneixia bé al principi". Una manera de recordar a Johnson que el pecat original es diu Brexit. Els pròxims dies, abans del 30 de juny, el que la premsa britànica ja ha titllat de guerra de les salsitxes generarà encarà més discussions.

stats