De Lincoln a Reagan: una llarga història de violència política

BarcelonaRecuperem sis episodis de violència política que han marcat la història dels Estats Units.

Abraham Lincoln va ser el primer president dels Estats Units en actiu assassinat. L’autor va ser John Wilkes Booth, un famós actor i simpatitzant confederat. El 14 d’abril del 1865, quan tot semblava indicar que els esclavistes perdrien la guerra, Booth va entrar al Teatre Ford de Washington, on Lincoln assistia a una obra, i li va disparar al cap. Booth va amagar-se dues setmanes, fins que el van trobar i el van matar. Lincoln havia signat feia dos anys la Proclamació d’Emancipació, que concedia la llibertat als esclaus dels estats confederats.

Després de Lincoln, dos presidents més van ser assassinats, James Garfield, el 1881, i William McKinley, el 1901. Uns anys més tard, el 1912, Theodore Roosevelt va ser tirotejat a Milwaukee, però sembla que una funda metàl·lica va afeblir l’impacte de la bala i l’expresident va negar-se a anar a l’hospital fins que no va pronunciar - com Trump alçant el puny - el discurs que havia preparat. El seu cosí llunyà i president, Franklin Delano Roosevelt, va sortir il·lès d’un tiroteig a Miami el 1933.

L’assassinat de John F. Kennedy és potser el més famós de tots els atemptats polítics de la història dels Estats Units. Lee Harvey Oswald li va disparar al cap amb un rifle en una desfilada a Dallas, quan Kennedy avançava en un descapotable en què l’acompanyava la primera dama, Jackie. L’acció va ser televisada i va donar peu a tota mena de teories conspiratòries. Cinc anys més tard, Robert F. Kennedy, el seu germà, era assassinat a l’Ambassador Hotel de Los Angeles. Robert era senador per l’estat de Nova York i estava fent campanya per a les primàries demòcrates.

El 5 de setembre del 1975, quan el 38è president dels EUA, el republicà Gerald Ford, anava cap a una reunió a Sacramento, Califòrnia, una de les seguidores de la secta de Charles Manson, Lynette Squeaky Fromme, va apuntar al successor de Richard Nixon després del Watergate amb una pistola i va prémer el gallet, però la bala no es va disparar. Només disset dies més tard, Sara James Moore, mestressa de casa amb una ideologia d’esquerra radical, va encarar-se a Ford i li va tornar a disparar, però un marine va aconseguir desviar el tret.

El 1981 Ronald Reagan també va patir un intent d’assassinat, del qual es va salvar miraculosament. El president republicà sortia de l’Hotel Hilton de Washington quan John Hinckley Jr.,un home que estava obsessionat amb l’actriu Jodie Foster, li va disparar. Reagan va rebre un tret al pulmó esquerre, a tocar del cor, i es diu que va comentar-li a la seva dona que s’havia oblidat d’ajupir-se.

Un dels últims episodis de violència política als Estats Units és l’assalt a Paul Pelosi, marit de la líder demòcrata Nancy Pelosi, que en el moment de l’atac encara era la presidenta de la Cambra de Representants. David DePape, un seguidor de Donald Trump, va entrar a la casa dels Pelosi a San Francisco per la porta del darrere. Paul Pelosi, de 82 anys, va aconseguir trucar a la policia i va intentar defensar-se. L’atacant li va clavar un cop de martell abans que el poguessin detenir. DePape havia publicat diversos continguts d’ultradreta i conspiratoris.