La llarga guerra enfonsa l'economia dels ucraïnesos

Dos anys i mig després de l'inici de la invasió russa, Ucraïna pateix la crisi, les perspectives fosques i la manca de treballadors

Dues noies a un bar de Kíiv.
Olha Kosova
28/07/2024
4 min

KíivLa Tatiana té 46 anys i és una exitosa dentista de Kíiv amb més de 22 anys d'experiència. Quan va començar la guerra a gran escala, la seva principal prioritat va ser la seguretat de la seva família. Reunint una maleta d'emergència i els seus estalvis, que garantirien un any de vida estable sense treballar, es va dirigir amb el fill de 25 anys a les regions occidentals d'Ucraïna. Van viure uns quants mesos en una zona muntanyosa que aquell hivern es va convertir en un gran espai de treball compartit per a molts. Els empresaris més estratègics i pessimistes havien llogat cabanes per als seus treballadors als pintorescos paisatges dels Carpats setmanes abans de la invasió.

Amb l'inici de la guerra, els preus del lloguer a la zona es van disparar i els petits restaurants rurals es van omplir de hipsters urbans amb roba de moda i cotxes cars. Algunes empreses i professionals s'hi van establir de manera permanent. D'aquesta manera, Újhorod, una de les ciutats més segures i provincianes d'Ucraïna, es va transformar en un petit Silicon Valley proper a la frontera amb la Unió Europea. Nous edificis i oficines estan en construcció, es creen empreses i hi arriben nous especialistes. Però no tothom pot treballar només amb un portàtil.

La Tatiana, per exemple, va haver de tornar a casa, a Kíiv, i ni ella ni la seva família van aconseguir tornar a la relativa estabilitat econòmica de classe mitjana que tenien abans de la guerra. Els bombardejos regulars a la infraestructura energètica han dificultat molt la seva feina a Kíiv: les hores de treball s'han reduït a dues hores al dia, quan hi ha electricitat. La seva base de clients també ha disminuït significativament: alguns són a l'exèrcit, altres han mort, alguns han perdut la capacitat de pagar pels seus serveis i altres han emigrat.

Segons enquestes recents de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíiv (KIIS), l'esperança que els pacients de la Tatiana tornin és cada vegada més remota: el 66% dels refugiats ucraïnesos estan satisfets o molt satisfets amb les seves condicions de vida als nous països de la UE (el setembre del 2022, aquesta xifra era només del 28%).

El fum s'eleva a la ciutat de Kíiv després d'un atac rus amb míssils

Tot i això, la Tatiana es pot considerar prou afortunada: pertany al grup de persones menys afectades pel conflicte. La situació econòmica dels ucraïnesos que viuen o vivien més a prop del front acostuma a ser pitjor. Allí abunden les ciutats fantasma o, directament, destruïdes.

Un dilema que creix

El seu fill, Ievgeni, havia tingut sort abans de la guerra treballant al sector tecnològic, fins al punt que era considerat el nen prodigi de l'economia ucraïnesa. El salari del Ievgeni en una empresa emergent bielorussa era superior a la mitjana del sector, però quan la invasió va començar, els clients van abandonar el mercat a causa dels riscos associats amb la guerra, i ell, com molts altres joves especialistes, va ser acomiadat. Ara treballa en un projecte més petit per un salari significativament menor, però la por de ser mobilitzat i portat al front el manté gairebé confinat a casa.

Aquest, però no és un cas aïllat. Tot i que els treballadors del sector tecnològic fan donacions generoses a l'exèrcit (al voltant del 10% dels salaris de mitjana), la mobilització s'ha convertit en un dels problemes més rellevants arran de la guerra.

Al voltant del 75% dels especialistes tecnològics són homes, i l'exempció de la mobilització (una pròrroga de sis mesos per a especialistes crítics per a l'economia) ha esdevingut una qüestió urgent. Per a les empreses és crucial garantir als clients que poden complir amb els terminis. També és rellevant tenir la capacitat de viatjar a l'estranger per establir noves relacions amb els clients, cosa que els homes ucraïnesos no poden fer.

L'equilibri entre la mobilització d'efectius i la capacitat de mantenir l'economia està sent un dels dilemes importants d'aquesta guerra. Segons una enquesta del ministeri d'Economia, la manca de treballadors a causa de la mobilització és el principal problema per al 58% de les persones que necessiten contractar-ne. De fet, el ministeri calcula que Ucraïna necessita 4,5 milions de treballadors per funcionar i reconstruir la seva economia. Molts homes estan al front. Alguns pocs han aconseguit fugir. Moltíssimes dones i adolescents han marxat del país.

Indignació al front

L'exempció econòmica ha causat indignació entre els militars. Una de les opositores a les noves mesures és la militar i escriptora Iaroslava Txornoguz, que va publicar un post del seu marit, Petr Stefanukuk, que ha estat lluitant durant 8 anys, en què acusava el govern de no estar preparat per a la guerra a gran escala. “Els importa un rave i es burlen de nosaltres. Volen continuar vivint la seva vida pacífica, sense mort, fent lleis, resolent assumptes i considerant-se millors que nosaltres, els que fa molt temps que lluitem”, va sentenciar Txornoguz. El militar reivindicava que on més "treballadors" necessita Ucraïna ara mateix és a les trinxeres, fent referència a la manca d'homes que l'exèrcit de Kíiv està patint des de fa mesos. Els soldats que porten mobilitzats des de l'inici de la guerra es queixen que no els estan rellevant, tot i que la fatiga que senten és considerable.

Soldats ucraïnesos preparen un llançacoets al front.

Una altra crítica habitual que recorden els soldats des del front és que, si el govern aprova més exempcions econòmiques per protegir aquells treballadors prèmium, la guerra acabarà sent només per als pobres.

Tot i que la majoria dels països occidentals continuen donant suport a Ucraïna, dur a terme una guerra de desgast s'està tornant cada vegada més difícil. La sortida de capital del país, la destrucció d'empreses a les regions industrials de l'est i sud del país, la reducció de les exportacions i les severes restriccions en el subministrament d'electricitat a causa dels bombardejos russos d'infraestructures energètiques estan ofegant l'economia del país. Alhora, les empreses, acostumades a les crisis dels 90, les revolucions i les guerres, continuen lluitant per sobreviure. I això només és l'impacte econòmic d'una guerra horrorosa.

stats