Llatinoamèrica pateix amb una primera onada descontrolada i devastadora per als més pobres
São PauloLa cara més despietada del covid-19 és a Llatinoamèrica, on la pandèmia ja ha deixat moltes imatges esfereïdores: el col·lapse funerari a Bolívia i a l’Equador, on s’acumulaven els morts als carrers de Guayaquil; cues al Perú per omplir bombones d’oxigen medicinal i a les villas miserias argentines per rebre menjar, o les fosses comunes a Manaus, a l’Amazònia brasilera.
La regió és l’epicentre de la pandèmia, amb 4,6 milions de casos (1,8 milions a començaments de juliol) i més de 200.000 morts. A la feblesa dels sistema sanitari s’hi ha unit una crisi econòmica profunda (l’FMI preveu una retracció del 9,4% del PIB i 20 milions de nous aturats). L’ONU alerta que la subnotificació de casos pot ser de fins al 80% i avisa que 142 milions de persones (el 25% del continent) podrien emmalaltir.
La corba de creixement continua desbocada al Brasil, on dimecres es va batre el rècord de 67.800 contagis en un dia; a Colòmbia, on s’ha agreujat la crisi amb 10.000 nous casos diaris, i al Perú, que ha tornat als 5.000 contagis diaris per un rebrot. Els experts apunten que el pic al continent arribarà al setembre.
La pandèmia ara s’estén a les àrees rurals, on malviuen milions d’exclosos invisibles als serveis públics i les estadístiques. La malaltia agreuja la fractura socioeconòmica al llarg de tot el continent i castiga els 100 milions de desfavorits que subsisteixen amb l’economia submergida i viuen en barriades amb alta densitat i sense sanejament públic, que fan inviable el distanciament físic. Per això el covid-19 afecta franges d’edat més joves que a Europa: un 30% dels morts al Brasil i a Mèxic tenen menys de 60 anys.
El factor Bolsonaro
Jair Bolsonaro ha situat el Brasil com el segon país del planeta més castigat, només superat pels Estats Units: amb més de 2,6 milions d’infectats, més de 92.500 víctimes i una mitjana diària de 1.000 morts des del maig. El ministeri de Sanitat, dirigit interinament per un militar, té una actitud genocida i ha implementat menys d’un terç dels recursos contra el covid. Un estudi serològic a São Paulo ha evidenciat la subnotificació de casos, perquè la ciutat tindria 1,3 milions d’habitants amb anticossos (un 11,1% de la població). El biaix social i racial de la malaltia és evident: afecta amb més intensitat els negres (14,1%), que tenen menys ingressos i una baixa taxa d’escolaritat (36,7%).
Un altre populista, Andrés Manuel López Obrador, ha minimitzat la pandèmia i ha accelerat la reactivació econòmica. Mèxic ja té prop de 47.000 morts (és el tercer país del món amb més víctimes) i més de 420.000 casos.
Al Pacífic, el Perú i Xile viuen situacions molt dramàtiques. El confinament de 45 dies decretat pel president peruà Martín Vizcarra ha sigut un fracàs perquè un 70% del país no té ingressos fixos. Com que el 40% de les llars no disposen de nevera, els mercats són un focus crític de contagi: al de La Victoria, a Lima, el 86% dels venedors tenien el covid-19 al maig. El Perú és el setè país del planeta, amb més de 400.000 casos i més de 19.000 morts. El vuitè és Xile (prop de 360.000 infectats i 9.500 víctimes). Tot i ser un model al continent per la generalització dels tests (40.000 per milió), o per emetre codis QR per autoritzar les sortides al carrer, s’ha fallat en la flexibilització.
A l’Argentina, el peronisme debat si cal ser més rigorosos amb l’aïllament (més de 3.500 morts i més de 190.000 infectats). Enmig del caos sanitari, l’Uruguai és un exemple únic de control epidemiològic, sense confinament i apel·lant a la responsabilitat (35 morts i menys de 1.500 casos confirmats). I el Paraguai, tancant fronteres i amb confinaments, només té 50 víctimes i 5.400 casos.
