Els llatins que no votaran per Harris: “No volem que aquest país es converteixi en Mèxic”

Phoenix (Arizona)A l’andana del tramvia que porta des de l’aeroport de Phoenix fins al centre de la ciutat, la veu que indica la parada parla en anglès i en castellà. Bona part dels rètols dels carrers i les cartes de restaurants estan escrits en els dos idiomes, o fins i tot, només en castellà. Les instruccions dels centres de votació anticipada també estan en els dos idiomes. A Arizona la comunitat llatina és una de les que més ha crescut des dels 2000 i ja representa el 25% de l’electorat d’aquest estat clau. El gegant llatí va ser decisiu per decantar l’estat, històricament republicà, a favor de Joe Biden al 2020, i el cinc de novembre tornarà a jugar el mateix paper.

“El 2020 vaig votar demòcrata, però aquest any ja no ho faré. Sento que no ha complert les promeses”, explica María Miranda, de 31 anys. La María té dues feines per arribar a final de mes, “com la majoria de llatins aquí”: treballa en el sector de la restauració i com a responsable de l'Arizona Latino Arts and Cultural Center. Els hispànics representen la segona força de treball més gran a l’estat i, segons el darrer informe del Latino Policy & Politics, treballen més però cobren menys. “La inflació sí que s’ha fet notar, he hagut de retallar la cistella de la compra, però sé que la pujada de preus no només depèn de la gestió econòmica de Biden”, exposa la María.

La mà dura de Donald Trump contra els immigrants durant la seva presidència va mobilitzar la població hispana d’aquest estat fronterer les passades eleccions. Fins llavors, se’ls coneixia com el gegant adormit per la seva baixa participació en els processos electorals. Dels 2,3 milions de llatinoamericans que viuen a Arizona, un 84% dels que poden votar són descendents de mexicans. “Jo vaig néixer aquí, però els meus pares són de Jalisco i van creuar la frontera. Encara hi tinc família allà, tietes i cosins”, explica la Maria.

Entre les “promeses incomplertes” que enumera la María, hi ha el procés de ciutadania per als immigrants. “Han incomplert les promeses sobre una via fàcil d’obtenir la ciutadania. [Els demòcrates] estan ajudant més que els republicans, però podrien fer més. Parlen molt de la nostra comunitat, però després fan poc”, exposa. Ella encara recorda com va ser de difícil el procés de migració que van viure els seus pares per obtenir els papers. “És com si mai deixessis de ser ciutadana de segona”, lamenta.

A menys de dues setmanes per a les eleccions, Trump està trepitjant els talons a Harris a escala nacional. Arizona és un dels set estats clau on el magnat ha aconseguit marcar més distància amb Harris amb un marge de 2 punts percentuals. “Jo no votaré per Trump tampoc. Votaré per un tercer partit. Tampoc m'ha agradat el que ha fet Biden amb Gaza, esperava més d’un president demòcrata. I la frontera... recentment han mort molts de migrants al desert. Sento que el problema l’únic que fa és moure’s entre Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic i Texas [els quatre estats fronterers]”, puntualitza.

Quatre anys després, i a menys de dues setmanes de les eleccions, Trump està aconseguint guanyar terreny entre els llatinoamericans, que representen un 15% de tot l'electorat del país. L'enquesta publicada la setmana passada pel New Nork Times mostrava com un 37% dels votants llatinoamericans prefereixen Trump i com quasi 1 de cada 10 dels votants hispànics que havien donat suport a Biden, votarà per Trump aquest any. La María reconeix que cada cop està sentint a més llatins del seu entorn expressant el seu suport per Trump.

Vot de càstig?

En una cafeteria al centre de Phoenix, Mark Gonzales recull les taules. Ell ja és la tercera generació de migrants nascuts aquí i assegurà que votarà a Trump. La principal raó: l'economia. "És un home de negocis i sap el que es fa", assegura. El jove diu que no està en contra de l'arribada de migrants, però "s'ha de fer de manera ordenada. I per això cal un govern fort com el que pot donar Trump". Mark no es dona per al·ludit quan Trump tracta els immigrants, i enumera la llarga llista de nacionalitats llatinoamericanes, com a "criminals". "Parla dels indocumentats i dels que no volen venir a treballar", respon.

Bianca Gracia tampoc s'hi dona per al·ludida. Durant molts d'anys va votar demòcrata, fins que el 2016 va decidir fundar Latinos por Trump, una de les principals plataformes que coordina el suport de la comunitat hispànica a l'expresident. "Per davant de tot em sento nord-americana perquè és el país que em va acollir", exposa. En aquell moment, explica, la van titllar de "racista" i de "tonta" per ser llatina i donar suport a Trump. "Però cada cop hi ha menys tabú i més llatins surten en defensa del republicà", diu.

"Durant 17 anys vaig ser demòcrata, però em vaig cansar. Els demòcrates han infantilitzat la comunitat hispana com si fóssim més estúpids que els altres pel fet de ser llatins. I han utilitzat la comunitat hispana, aprofitaven que és la comunitat més pobra per fer-los xantatge amb la immigració. Que donarien ajudes del govern si els votaven, de manera que sempre els tenien sota la seva bota", relata la Bianca, que recorda com quan anava a l'escola a Texas la resta de companys la discriminaven. "Em deien: 'Tu ets tonta, no aniràs a l'escola. Només tindràs nens i viuràs de les ajudes del govern'. Però jo vaig lluitar i vaig ser la primera a tenir estudis a la meva família".

L'altra raó del desencant de la Bianca amb els demòcrates és l'agenda progressista. "Quan vaig fundar Latinos per Trump el que volia era que els llatinoamericans es despertessin i comencéssim a votar pels seus valors conservadors, protegint a Déu, la família i el futur dels nostres fills. L'agenda d'esquerres del Partit Demòcrata, el fet d'avortar bebès als nous mesos i després, això no ho volem", diu, citant una de les falsedats que Trump ha repetit en diverses ocasions sobre l'avortament. A cap lloc dels Estats Units no es pot practicar avortaments als nous mesos i molt menys "després de néixer" perquè es tractaria d'un infanticidi.

La Bianca també assenyala la frontera com a la seva principal preocupació, sobretot per la part econòmica. "S'ha de tancar la frontera. Quan els il·legals entren hem de pagar per aquestes persones que no sabem qui són ni què venen a fer", narra. "No volem que aquest país es converteixi en Mèxic ni en cap altre lloc. Volem que aquest país sigui la seva millor versió: la dels nostres somnis, les nostres oportunitats i el nostre futur".