El llegat d'Angela Merkel
Després de setze anys com a cancellera, la líder conservadora no es presenta a les eleccions al Bundestag i deixa un escenari incert per a Alemanya i Europa
BerlinQui passeja per davant del Museu de Pèrgam ja està acostumat a veure la policia a l’altra vorera. Després de setze anys, gairebé tothom sap que és on viu Angela Merkel amb el seu marit, professor universitari de química. Hi eren fa setze anys i continuaran sent-hi ara que ella es retira de la política. Quan Angela Merkel va ser escollida cancellera el setembre del 2005, ningú s’esperava que setze anys més tard, amb 67 anys, encara seguiria al poder. Era una dona de l’Est en un partit, el conservador CDU/CSU, dominat per homes de l’Oest. Mai ha fet bandera de ser la primera cancellera, potser perquè l’emancipació de la dona era més generalitzada a la desapareguda Alemanya Oriental (RDA).
Durant la campanya electoral d’aquests dies, la candidata ecologista Annalena Baerbock ha fet valer sovint el fet de ser dona i mare. En canvi, durant els seus quatre mandats, la considerada més d’un cop la dona més poderosa del món sempre va fer campanya “com un home més”. Els temps han canviat de cara a la galeria, però l’Alemanya que deixa Merkel té un 11,5% de dones a les juntes directives de les 200 principals empreses del país i un 28,4% de dones en posicions de lideratge en conjunt.
Matrimoni igualitari
“El matrimoni ha de ser, com recull la Constitució, entre home i dona”, deia als mitjans la cancellera fa quatre anys. Va votar alçant una cartolina vermella, però passarà a la història per haver permès, malgrat el seu partit, que el Bundestag votés sobre el matrimoni homosexual i guanyés el sí. Tres dels seus quatre mandats van ser en Gran Coalició amb els socialdemòcrates (SPD). “Merkel sempre ha aconseguit presentar-se més d’esquerres del que és la CDU/CSU, sobretot en l’àmbit de la família. Els últims anys els socialdemòcrates han perdut a les urnes, però han guanyat a les negociacions colant els seus temes”, explica la politòloga de la Hertie School of Governance (Berlín) Andrea Römmele. Exemples: la introducció d’un salari mínim interprofessional (2015) i l’increment esglaonat des del 2010 dels diners que dona l’estat per cada nen que neix a Alemanya.
L’habitatge ha passat a ser la qüestió social central. Passar mesos buscant un lloc per viure és la nova normalitat. De postal o per plorar va ser la imatge de 1.800 persones esperant per visitar un pis de 50 m2 per 500 euros al barri berlinès de Schöneberg. Els 1,5 milions d’habitatges per frenar l’increment dels lloguers no han arribat quatre anys més tard de la promesa de l’actual Gran Coalició i no hi ha perspectives de mesures federals reals per frenar els lloguers. Dels 83 milions d’alemanys, 13 milions viuen al llindar de la pobresa.
Tècnics de so, actors, músics i exguies viuen ara gràcies a les prestacions del Hartz IV com a conseqüència del coronavirus. Quan Merkel va guanyar el 2005 es va beneficiar dels efectes del controvertit programa de reformes del sistema social i mercat laboral (Agenda 2010) aprovat pel govern anterior (SPD-Verds), que li va costar la cancelleria al seu predecessor Gerhard Schröder (SPD).
En els seus anys de cancellera han revifat les taxes d’ocupació, els volums d’exportacions han batut rècords i s’ha reforçat l’intercanvi comercial amb la Xina. L’atur el 2005 era de l’11,7%, i aquest any és del 5,6% (del 10% a la capital, Berlín). La inflació fa setze anys rondava el 2%; la previsió per al 2022 és del 4%.
Els setze anys de Merkel han seguit el credo de no endeutar-se i no apujar impostos, i s’ha guanyat l’etiqueta de mestressa de casa de Suàbia, l’equivalent al català garrepa. Pausada i reflexiva, Merkel ha prioritzat l’statu quo a les reformes. Amb excepcions: la de l’exèrcit (Bundeswehr), amb la consegüent retirada del servei militar obligatori (2011) durant el govern de coalició amb els liberals (FDP). Deu anys després, en crisi per la retirada de les tropes occidentals de l’Afganistan, Alemanya es debat sobre si replantejar les missions internacionals i si augmentar la seva aportació a l’OTAN fins al 2% del PIB, com reclamen des de fa temps els Estats Units.
El clima, assignatura pendent
Al marge de l’apagada nuclear, amb Merkel de clares reformes climàtiques n’hi ha hagut poques. “Els últims deu anys Alemanya no ha pres les mesures necessàries. Caldran inversions públiques i privades massives en l’adaptació energètica i la transformació digital”, diu Marcel Fratzscher, president de l’Institut Alemany d’Investigació Econòmica (DIW), en una trobada amb corresponsals. En tecnologies verdes, el 2005 es va trepitjar el fre comparat amb el govern socialdemòcrata-ecologista anterior. La indústria automobilística segueix sent la més important de l’economia alemanya (38%), i Merkel l’ha defensat a Brussel·les i al món, malgrat l’escàndol de les manipulacions de dièsel (2008) i els acords climàtics de París (2015-16).
Per barris berlinesos com Kreuzberg o Marzahn és més probable sentir turc o rus, les principals llengües minoritàries a Alemanya. Pel que fa a Turquia, Merkel, cordial, és conscient que és la porta de contenció de més onades migratòries, i és soci de l’aliança transatlàntica. Pel que fa a Rússia, la filla de la RDA hauria pogut actuar més de pont amb Occident, però el conflicte a Ucraïna i el gasoducte Nord Stream 2 no hi han ajudat. Merkel, que prefereix quedar en segon pla, s’ha posat només els últims dies en el rol de Mütti (mama, com se la coneix popularment a Alemanya) per fes costat a Armin Laschet i mirar de salvar la desfeta electoral conservadora.