El lobi de les armes dels EUA: d'on surt tant de poder?

WashingtonUna de les imatges més icòniques de Charlton Heston és una en què alça per sobre del cap un rifle de l'era de la Revolució Americana, semblant als que es podrien veure en qualsevol pel·lícula western; la cara, dominada per un crit de ràbia i desafiament. "Et donaré la meva arma quan me la treguis de les meves mans fredes i mortes", exclama. Era l'any 2000 i Heston era el president de l'Associació Nacional del Rifle (NRA), un càrrec gairebé honorífic dins del grup lobbista armamentístic més reconegut. La frase ràpidament es popularitzaria entre els defensors del dret a portar armes als Estats Units.

Sempre s'ha parlat de la NRA com el pilar cabdal per entendre per què els Estats Units són un país on hi ha més armes que població civil, on la xifra de rifles d'assalt AR-15 ha passat de 400.000 a 20 milions des del 1994, on cada plantejament de control d'accés a armes és vist com una utopia només imaginable per somniadors idealistes. Els EUA també són el país on no hi ha polítiques ni lleis per intentar minimitzar l'epidèmia de violència que existeix, tot i la coincidència majoritària que cal fer-hi alguna cosa. I és que no hi ha debat: la majoria dels nord-americans volen canvis. Ho diuen totes les enquestes i sondejos, com aquesta de Morning Consult: en només dues setmanes, la distància temporal entre el tiroteig racista en un supermercat a Buffalo (Nova York) i la massacre en una escola de primària a Uvalde (Texas), el suport a polítiques i mesures molt més estrictes sobre tinença d'armes ha augmentat en cinc punts percentuals, del 60% al 65%, impulsat pel viratge dels votants republicans; uns guarismes comparables als dies després de la tragèdia en un institut a Parkland (Florida) i la matança en un concert a Las Vegas, la més mortal de la història dels Estats Units.

Per entendre que mai hi hagi canvis totes les mirades sempre s'han posat en el poder del lobi armamentístic, especialment de la NRA. Es parla de la quantitat indecent de diners que inoculen al sistema polític i electoral per comprar els favors dels legisladors. És una creença que té gran part de certesa: en el cicle electoral de l'any 2020 van donar uns 786.000 dòlars a campanyes polítiques, van invertir més de 5,5 milions en lobbistes i van gastar més de 29 milions en anuncis, segons les dades d'Open Secrets, un projecte del Center for Responsive Politics. Les dades actuals, no obstant això, són realment modestes, comparades amb les inversions de fa uns anys: en el cicle electoral del 2016, el que va dur Donald Trump a la Casa Blanca, es van gastar més de 54 milions de dòlars. Ara la seva capacitat d'influir a través dels diners s'ha minimitzat molt, especialment per uns últims anys plens d'escàndols de corrupció dins l'organització, problemes de recaptació, demandes per intentar dissoldre-la, acomiadaments massius i maniobres infructuoses per declarar-la en fallida. "La seva influència [en eleccions] s'ha reduït força en els últims anys, especialment per les dificultats financeres profundes", corrobora Mike Spies, del diari especialitzat en control d'armes The Trace.

El pes de la NRA ja no està en els bitllets sinó en el moviment que ha aconseguit crear, en la narrativa sobre les armes amb la qual ha impregnat el conservadorisme polític, i en la legió de seguidors (es diu que tenen més de 5 milions d'afiliats) d'una fidelitat extrema.

Sandy Hook, el primer punt d'inflexió

Després del tiroteig de Sandy Hook, el 2012, la NRA va fer una aposta estratègica: avançar cap a una guerra cultural sobre les armes, i apostar-ho tot per seduir el vessant conservador. "[La NRA] Va virar a la dreta, abraçant els republicans completament i abandonant fins i tot la pretensió de dirigir-se als demòcrates", escriu Tim Mak, autor de llibre Misfire, sobre els últims anys de la NRA i el seu declivi. La seva influència dins del Partit Republicà s'ha magnificat durant els últims anys, i ha reconfigurat la política nord-americana fins i tot geogràficament, entre estats conservadors pro armes i estats progressistes que volen controlar-les d'alguna manera.

El pla va funcionar a la perfecció durant l'era Obama, però va haver-hi un altre punt d'inflexió, víctima del seu propi èxit. "El declivi de la NRA va començar [...] amb l'elecció de Donald Trump. Havien gastat desenes de milions de dòlars per assegurar la seva elecció per davant de Hillary Clinton. Però no tenien cap pla sobre què fer si ho aconseguien. La NRA ven por: amb Barack Obama fora i sense cap amenaça imminent per la qual recaptar fons, els diners es van començar a esfumar", afegeix Mak. Davant aquesta situació, es podria pensar que el poder del lobi acabaria diluint-se: sense tanta capacitat de diners i amb la puixança de grups opositors, com el Moms Demand Action nascut després de Sandy Hook, i més tard el March for Our Lives després de Parkland, potser s'obria una porta al canvi. La conclusió era totalment errònia i demostrava el gran èxit que havia tingut la NRA tot i el seu declivi: potser no té tant poder real, però el seu missatge ultra que uneix patriotisme, llibertat i armes de manera inextricable va unir votants i legisladors republicans. El tema de les armes ja no és un tema de defensa pròpia o individualisme, és un concepte lligat a la identitat. "La força més potent que han tingut i aconseguit és la seva capacitat de transmetre un missatge", explica Spies, una retòrica basada en crear gairebé un subgrup social basat únicament en la cultura de les armes, en la idea que són ciutadans exemplars.

El poder del fins ara principal i gairebé únic grup del lobi armamentístic és ara més simbòlic que real. "Ja no cal la NRA, en realitat, per liderar l'oposició contra lleis d'armes perquè està tan impregnada en el conservadorisme i el Partit Republicà que té el seu propi moviment", assenyala Robert Spitzer, politòleg de la Universitat Estatal de Nova York i autor de diversos llibres sobre política d'armes. De fet, han sorgit organitzacions del mateix caràcter, però més radicals en la seva aproximació de la defensa de les armes, com la National Association for Gun Rights o el Gun Owners of America, nascudes fa poc amb una estructura i idees més modernes i que estan vivint un creixement exponencial en els últims temps.

Molts legisladors conservadors, de fet, accepten sense problema que la relació que volen amb el lobi armamentístic ja no és per diners, sinó pels seus membres, votants incorruptibles que segueixen al peu de la lletra el que mana l'organització. El modus operandi recorda altres moviments conservadors com l'antiavortista: molt fidels a una causa concreta, que condueix el sentit del vot només en funció d'aquest assumpte.

Treball a escala estatal

En les últimes dècades, a mesura que s'acumulaven massacres i tirotejos, el debat sobre el control d'armes a Washington s'ha trobat el mur de la NRA. Una NRA que a través de pressions, demandes i qualsevol tàctica possible ha impedit recerca i investigació sobre la problemàtica de la violència de les armes, de manera que ha donat combustible a un dels mantres dels legisladors conservadors per justificar la seva inacció: sense dades confiables sobre la temàtica de les armes, no es poden prendre decisions ni legislar, en un cercle viciós que es retroalimenta.

L'obra mestra del lobi de les armes, la creació d'un to cultural i social pro armes en els sectors conservadors, ha provocat que cada vegada s'hagi flexibilitzat la tinença d'armes, especialment en l'àmbit estatal. El millor i últim exemple, a Texas. Segons explica el Dallas Morning News, en els últims cinc anys la NRA ha invertit dos milions de dòlars en congressistes estatals, el doble que a qualsevol altra regió. El resultat: l'any passat es va eliminar la necessitat de tenir una llicència d'armes; un alt executiu del lobi era al costat del governador mentre signava la nova llei. "En aquest món tan perillós la gent es vol protegir, i gràcies a Déu Texas està liderant aquest camí al país", van dir des de la NRA. Que a Texas hi hagi 400.000 membres de l'organització, afiliats que confessen que només voten per candidats amb la millor qualificació atorgada per la NRA, hi va tenir molt a veure.