Londres es queda sense espai per enterrar els seus morts

LondresCada any, entre 140.000 i 150.000 persones són enterrades al Regne Unit. Aproximadament, entre el 22% i el 25 % de les defuncions que es registren, d'acord amb les dades de l'Oficina Nacional d'Estadística. Des del 1968 les cremacions superen els enterraments. Però el desig dels morts i especialment dels vius que els difunts tinguin un lloc on descansar en pau eternament on es pugui anar a visitar-los i recordar-los comença a ser un problema.

Sobretot a Londres, però no només. I és que els cementiris de la ciutat s'estan quedant sense espai. En uns barris més que en d'altres, també per la seva composició ètnica i/o religiosa. La població musulmana o jueva no fa servir, generalment, la cremació, i a Barnet, al nord de Londres, o a Waltham Forest, al nord-est, ja no hi ha marge. I aquesta manca d'espai té tota mena de conseqüències i s'assembla, gairebé, al problema de l'habitatge per als vius. La més evident, l'encariment dels enterraments i el deteriorament dels camps sagrats.

Els 'Set Magnífics'

En general, els cementiris depenen de les autoritats locals. Però són gestionats per tota mena d'empreses: públiques, privades, mixtes o fins i tot fundacions o associacions sense ànim de lucre. Una enquesta de fa dos anys feta entre 235 ens locals de tot el país assegurava que al cap de cinc anys el 15% ja no tindrien espai per enterrar morts.

A Londres la situació és molt més greu. També per les característiques arquitectòniques i monumentals dels coneguts com a Set Magnífics: els cementeris de Kensal Green, West Norwood, Highgate, Abney Park, Nunhead, Brompton i Tower Hamlets. D'època victoriana, tots construïts entre el 1832 i el 1841, són considerats espais que cal protegir: intervenir-hi, per ampliar-los o per reutilitzar tombes, és molt més problemàtic i calen autoritzacions especials. I ningú pensa en aixecar columbaris (nínxols), ni als Set Magnífics ni pràcticament enlloc, perquè no hi ha una tradició estesa al país en aquest sentit.

Sigui com sigui, si no s'hi enterra ningú o s'hi enterra molt poca gent no hi ha diners per mantenir els cementiris i els seus entorns es degraden. I si hi ha enterraments són en zones marginals, com en els camins entre tombes o seccions, sovint el poc terreny que queda lliure. La manca de sòl disponible fa que el preu de les tombes es dispari. Fins a esdevenir astronòmic: quasi 25.000 euros, costa una fossa a la banda est del cementiri de Highgate, fent companyia a les despulles de Karl Marx; el doble a la part oest, al costat, si fa no fa, de les restes del cantant George Michael.

En un barri concret, aquesta manca d'espai també provoca discriminacions sorprenents. Fins al punt que algunes autoritats locals cobren més als no residents que als veïns del districte si, per la raó que sigui, volen ser enterrats fora de la seva àrea habitual. És el cas de Lewisham, al sud-est de Londres, on una tomba costa, de mitjana, 5.300 euros per a l'habitant local, en comparació amb els 13.000 per als no residents.

Tombes de segona mà?

Per intentar posar remei a tot aquest problema, les autoritats locals d'Anglaterra i Gal·les han començat a considerar la controvertida necessitat de reutilitzar les fosses ja existents, a banda d'intentar habilitar més terrenys per a tombes. El reciclatge de tombes, llevat d'alguns recintes que ja compten amb autorització expressa del Parlament per fer-ho, requeriria una nova legislació general per posar al dia les lleis victorianes, del 1857, que regulen els enterraments. Els opositors a la iniciativa parlen de venda de tombes de segona mà.

El cementeri de Highgate és un dels més famosos no només de Londres sinó de tot el món. La raó no és només que Bram Stoker hi va trobar inspiració per escriure Dràcula sinó, com ja s'ha apuntat, la presència de les restes de Karl Marx. El bust de proporcions desmesurades que marca la tomba del filòsof és, més que un monument, un far que l'assenyala com un lloc de peregrinació. Fins al punt que ha esdevingut una atracció turística més de la ciutat.

L'any passat el Parlament va aprovar a través de legislacions locals la Highgate Cemetery Act 2022, que faculta la societat sense ànim de lucre que gestiona el cementiri a reutilitzar tombes que fa més de 75 anys que no es toquen. En principi, la forma de fer-ho és relativament senzilla: és el que es coneix com a aixecament i aprofundiment. En altres paraules: les despulles que hi ha en una tomba s'extreuen temporalment, es cava més profundament en el mateix indret, es tornen a col·locar les restes originals a més profunditat i, a sobre, amb una separació de no menys de mig metre, es col·loca el nou fèretre.

Highgate començarà la pràctica ben aviat. Si no ho fes, l'any vinent la banda est del cementiri, on hi ha, a més de les despulles de Marx, les de George Elliot, ja no podria oferir espai als veïns de la zona. I malgrat la revenda de tombes, ara per ara només té 50 places lliures. L'any 2030 la part oest també es quedaria sense espai si no comença a reutilitzar fosses. Dos cementiris més de Londres, Southgate Brompton i el de la City, també poden dur a terme aquesta pràctica per decisió del Parlament. Però la pràctica no és extensiva, ni de bon tros.

El 2019 una comissió encarregada pel Parlament per estudiar la possibilitat de canviar aquestes lleis va arribar a conclusions preocupants. Conclusions que, de moment i llevat del cas de Highgate i els altres dos cementiris esmentats, no s'han tingut gaire en compte. L'anàlisi de la situació va identificar que "vuit dels barris centrals de Londres [Camdem, City of Westminster, Kensington i Chelsea, Islington, Tower Hamlets, Hackney i Lambeth] no tenen espais funeraris significatius, i quinze més depenen de la reutilització de tombes i de l'habilitació de nova terra per a tombes". O es fa això o la previsió és que entre el 2030 i el 2040, tenint en compte la projecció de dades de mortalitat, ja no hi haurà possibilitat de nous enterraments a la ciutat. Si fos així, descansar eternament en un lloc de propietat en un cementiri serà quasi tan car com continuar viu.