Macron apel·la a l'esperit de resistència de De Gaulle: "Aneu a votar, no tingueu por"
El president francès assisteix per primer cop a l'aniversari de la crida contra els nazis per establir paral·lelismes amb el moment present
ParísEn plena Segona Guerra Mundial, quan els nazis ja havien entrat a París, el general Charles de Gaulle feia una crida a la resistència des de Londres, a través de la ràdio pública britànica, la BBC, poc abans que el mariscal Pétain negociés l'armistici amb els alemanys. "Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà mai", va dir en el seu discurs radiofònic que es coneix com la crida del 18 de juny. Era el 1940. La crida a la resistència de De Gaulle davant l'ocupació nazi –en contraposició amb el col·laboracionisme que encarna Pétain– és un dels capítols de la Segona Guerra Mundial més honorat pels francesos i per tots els presidents de la Cinquena República.
84 anys després d'aquell moment històric que ha marcat el relat de la resistència a França, l'extrema dreta de Marine Le Pen –assenyalada sovint com l'hereva de Pétain– amenaça amb convertir-se en la primera força a l'Assemblea Nacional. El president de la República, Emmanuel Macron, ha presidit aquest dimarts l'homenatge a De Gaulle a Île-de-Sein (Bretanya) tenint molt present el moment crític que viu França, a punt de celebrar unes eleccions legislatives més decisives que mai i que apunten a una derrota clara de la coalició presidencial. No és casualitat que Macron hagi assistit aquest any a la commemoració de la crida del 18 de juny. És la primera vegada que hi assisteix.
El president, sempre elegant en les formes, no ha traçat un paral·lelisme directe entre la crida de De Gaulle i la situació que viu avui França. Però el seu discurs, amb cites de poetes i assagistes com Charles Péguy –un dels mestres intel·lectuals del general De Gaulle–, tenia referències clares a la situació actual. "Som els hereus d'aquest esperit de resistència", ha subratllat el president de la República. "No tingueu por –ha dit adreçant-se als francesos–. Aneu a votar i escolliu el vostre futur".
Al matí, l'inquilí de l'Elisi ha participat en la tradicional cerimònia del manteniment de la flama al Mont-Valérien, principal lloc d'execució de resistents i ostatges de l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Macron honorava així Charles de Gaulle quan demanava, simbòlicament, que mai s'apagués la flama de la resistència.
La crida de Le Maire
El ministre d'Economia, Bruno Le Maire, també ha llançat un missatge semblant, però ha estat més explícit que Macron. "Vull apel·lar al vostre esperit de resistència", arranca Le Maire en un vídeo difós a les xarxes socials. "Resistència als deliris programàtics que veiem a l'extrema dreta i l'extrema esquerra", segueix. "Ara més que mai, resistiu!", exhorta el ministre.
Des que va arribar a l'Elisi, Macron s'ha inspirat sempre en el mite de Charles de Gaulle a l'hora de parlar d'una França forta i unida capitanejada per una figura que encarna l'autoritat. Però no ha estat l'únic en utilitzar la figura del general. La líder de Reagrupament Nacional, en un intent de distanciar-se de la imatge pro Pétain, l'ha lloat en diferents ocasions. El 2020 fins i tot va assistir a l'homenatge del general a Île-de-Sein. Alguns assistents ho van veure com un insult a De Gaulle i Le Pen va ser xiulada.
El Front Nacional, fundat per Jean-Marie Le Pen, el pare de l'actual líder, el 1972 era obertament d'ultradreta, racista i antisemita. Va ser fundat per grups feixistes, alguns vinculats al nazisme. Marine Le Pen va intentar trencar amb l'herència del seu pare canviant el nom del partit, distanciant-se de la ideologia antisemita i reivindicant, com han fet sempre els partits tradicionals a França, la figura del general De Gaulle. L'estratègia li està funcionant.
El poble del general
L'acte presidit per Macron no ha estat l'únic per commemorar la crida a la resistència. El nom de l'expresident de la República estarà per sempre íntimament lligat a Colombey-les-Deux-Églises, un poble de poc més de 700 habitants situat en un entorn bucòlic de la regió del nord-est. Era l'indret on estiuejava el general. De Gaulle estimava molt el poble i la casa que hi tenia, La Boisserie. Tant, que hi va morir, al poble, i les seves restes, així com les de la seva família, també hi descansen. Hi ha la seva tomba i un memorial, i és un lloc de peregrinació per als amants de la història. Cada 18 de juny, el poble ret homenatge al general.
En 84 anys les coses han canviat molt i el municipi també s'ha acabat rendint a Le Pen. A les eleccions europees del 9 de juny, el Reagrupament Nacional va ser la força més votada a Colombey-les-Deux-Églises, amb gairebé el 53% dels vots. L'extrema dreta l'ha conquerit. De l'esperit de resistència de Charles de Gaulle ja en queda ben poc.
