Esclata la ràbia a Beirut contra la incompetència del govern

BeirutEl president francès, Emmanuel Macron, va aixecar ahir passions i odis a Beirut després de la seva visita oficial a la capital libanesa, la primera d’un cap d’estat que viatja al país després de la pitjor tragèdia humana i material des de la guerra civil libanesa (1975-1990), que ha deixat la zona marítima i el centre de la capital reduïts a runa. Les pèrdues materials ascendeixen a entre 3.000 i 5.000 milions de dòlars i almenys 300.000 persones s’han quedat sense casa. La brutal explosió de 2.750 tones de nitrat d’amoni emmagatzemades al port va acabar amb la vida d’almenys 150 persones segons l’últim recompte, a més de 5.000 ferits, molts dels quals estan greus, i encara hi ha desenes de desapareguts.

La visita de Macron va generar encara més caos als intransitables carrers de la capital, on els semàfors no funcionen i s’acumulen muntanyes de runa, ferros i vidres, i multitud de bosses d’escombraries escampades a banda i banda de la vorera. Però també va aconseguir reunir el govern libanès i l’oposició per primera vegada des de la dimissió al novembre de Saad Hariri al palau presidencial de Baabda.

Una de freda i una de calenta

Macron sabia que si començava a parlar de reformes polítiques, d’eleccions anticipades i d’un pla de rescat internacional per al país suposaria obrir la capsa de Pandora, per això va preferir centrar-se en la tan necessària ajuda humanitària que el Líban requereix ara amb urgència per digerir la catàstrofe. “Vull organitzar la cooperació europea i, de manera més àmplia, la cooperació internacional per al Líban”, va indicar el president gal. De fet, Brussel·les ja està mobilitzant 33 milions d’euros per al país com a ajuda de primera necessitat. Macron, però, també va aprofitar per suggerir que “si no es duen a terme reformes, el Líban continuarà enfonsant-se”.

De fet, la Unió Europea fa mesos que va abandonar el país a la seva sort per la falta de voluntat de les seves autoritats d’impulsar reformes polítiques i econòmiques. D’aquestes reformes també en depèn l’ajuda sol·licitada al Fons Monetari Internacional, que ascendeix a 10.000 milions de dòlars. Amb tot, la catàstrofe humanitària ha fet que l’FMI hagi canviat ara d’actitud i ahir la seva directora general, Kristalina Georgieva, va anunciar que “l’FMI explora totes les vies possibles per donar suport al poble libanès”. “És essencial sortir de l’estancament en els debats sobre les reformes essencials, i establir un programa significatiu per a la recuperació de l’economia”, va afegir.

La relació històrica entre França i el país del cedre segueix sent tan forta que els francesos han sigut els primers a enviar tots els recursos possibles per no deixar que el poble libanès s’enfonsi del tot. De fet, molts libanesos veuen París com la capital que els agradaria tenir i 50.000 persones van signar ahir una petició per demanar a Macron que el Líban torni a estar sota el protectorat francès durant els pròxims 10 anys. Si a algú encara li quedava algun dubte del paper “redemptor” que exerceix la “mare pàtria” francesa sobre el Líban, el president francès va anunciar que tornaria a visitar el país l’1 de setembre, quan el Líban commemora 100 anys de la seva independència.

Després de pair el xoc emocional que va ocasionar a tota una ciutat sentir com la vida et pot canviar en un segon, ha sorgit d’entre la runa la ràbia i la impotència. Macron va visitar ahir la zona zero del port i el centre de Beirut, on la devastació parla per ella mateixa, i on també es van sentir les veus de protesta de molts veïns que s’han quedat sense res després de la brutal explosió.

Els alegres barris de Gemmayzeh i Mar Mikhael, coneguts pels seus bars de copes i restaurants, són ara la fantasmagòrica imatge d’una ciutat destruïda. Fins i tot els edificis emblemàtics amb balcons amb més d’un segle d’antiguitat que en temps passats van tenir vistes al mar i que van resistir els bombardejos de la guerra civil, estan ara destrossats.

Súpliques a Macron

No en va, la visita de Macron va fer que molts veïns sortissin a protestar al carrer contra els polítics libanesos que han portat el país a la ruïna. Les consignes revolucionàries de les protestes de l’octubre van tornar a sentir-se al pas de la comitiva del mandatari francès. Al crit de “Revolució”, “La gent vol posar fi al règim!” i “El president Michel Aoun és un terrorista!”, van esclatar molts libanesos que ara han perdut la casa i el cotxe, després d’haver perdut la feina fa uns mesos.

Mentre Macron inspeccionava una farmàcia devastada, un veí va exclamar dirigint-se al mandatari francès: “Ajudi’ns. Sisplau, ajudeu-nos”. El president gal també va apartar els seus guardaespatlles per poder abraçar una dona que li va deixar anar: “Vostè és la nostra única esperança, senyor!”

El primer ministre, Hassan Diab, i el president, Michel Aoun, han promès que faran justícia i portaran a la presó els responsables de l’explosió. La gent creu, però, que els veritables responsables de tot el que ha passat són ells, els mateixos governants.