Philippe Martinez: “Ens hem de fer forts al carrer per obligar Macron a cedir amb la reforma de les pensions”

ParísFrança ha viscut aquest dimarts la sisena jornada de vaga general en contra de la reforma de les pensions impulsada pel president Emmanuel Macron, un projecte de llei que el Parlament ha d'aprovar aquest mes. Els sindicats francesos consideren "injusta" la reforma, que allarga l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys, i han mobilitzat tot el país. Les manifestacions d'avui al carrer han aplegat, segons la policia, 1,28 milions de persones a tot el país, una xifra rècord, que els organitzadors eleven a 3,5 milions. Philippe Martinez, líder de la CGT, el principal sindicat del sector públic a França, critica en una conversa amb l'ARA l'actitud de Macron, que no ha cedit tot i les protestes "històriques" al carrer.

El govern francès argumenta que el sistema no és sostenible, que s’ha de treballar més perquè no hi haurà diners per pagar les pensions. 

— El govern diu això ara. Abans de les mobilitzacions, fa dos mesos, deia una altra cosa, deia que era per millorar la situació dels jubilats. En qualsevol cas, tots els seus arguments són discutibles. El forat de la guardiola és només del 3% de la massa total del pressupost de les pensions. El 3% no és res. Nosaltres hem proposat solucions per augmentar la recaptació de les cotitzacions i millorar el sistema, com promoure la igualtat salarial entre dones i homes o millorar la taxa d’ocupació de les persones de més de 58 anys. 

Les mobilitzacions són sobretot perquè s’allargarà l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys. A molts estats europeus, com a Espanya o Alemanya, se situarà aviat en els 67. Com explica als treballadors d’aquests països que els francesos es neguin a treballar més enllà dels 62 anys?

— Els sistemes de pensions europeus no són iguals i és difícil comparar-los. Parlo sovint amb els sindicats europeus, i especialment amb els espanyols, i estic segur que els treballadors espanyols, igual que els francesos, no volen treballar més anys. 

Les mobilitzacions per ara no han fet recular el govern.

— Hi ha hagut en les últimes setmanes sis jornades de grans mobilitzacions. És un fet històric: feia 30 anys que no es veia una cosa així a França. Però Macron fa el mateix de sempre: pensa que només ell té raó. I com que no li preocupa la reelecció perquè està en el seu últim mandat, ha fet una qüestió personal de la reforma de les pensions. Això suposa un problema democràtic perquè hi ha més d’un milió de persones al carrer i el 91% dels treballadors estan en contra de la reforma. Que hagis estat escollit no vol dir que no hagis d’escoltar la veu del poble. 

Hi haurà vaga indefinida?

— Molts treballadors han manifestat la seva intenció de fer una vaga indefinida i d’altres han decidit fer cada dia un parell d’hores de vaga. També hi haurà protestes temàtiques: el 8 de març per les dones i el 9 març pels estudiants. La idea és que cada dia hi hagi una vaga. 

I això farà canviar d’opinió el govern?

— No ho sé, però el que està clar és que si no fem res el govern no es mourà. La idea és fer-nos forts per obligar el govern a cedir. Per fer que els diputats es preocupin i diguin al govern que aturi el projecte de llei de les pensions. I les mobilitzacions també serveixen per fer pressió a la patronal, que és favorable a la reforma.

El projecte de llei és ara al Senat, però durant la tramitació a l’Assemblea Nacional no es va arribar a votar l’article 7, el que allarga l’edat de jubilació. N’està decebut?

— Sí, estic decebut. En primer lloc, perquè és una reforma molt important i mereixia tenir temps per debatre-la i votar-la. I el govern ha escollit un procediment inclòs a la Constitució francesa que permet reduir el temps de debat parlamentari. Ha durat només 10 dies quan en qualsevol altre projecte de llei es preveu tot el temps que calgui per poder analitzar tots els articles. I en segon lloc, hi ha hagut un problema amb el debat a l’Assemblea, que és conseqüència del joc parlamentari, i aquí jo no hi entenc gaire. Però la qüestió és que no es va debatre l’article 7, el que tothom té present quan surt a protestar al carrer.

Però no s’ha debatut perquè el govern no hagi volgut sinó pels milers d’esmenes que han presentat els grups parlamentaris per bloquejar el debat, especialment els de l’esquerra radical.

— Sí, però el govern ha deixat molt poc temps per al debat. És clar que també vam dir als grups parlamentaris que calia debatre l’article 7 perquè és el cor de la reforma. I per culpa dels milers d’esmenes que es van presentar no s’ha pogut debatre. Per a nosaltres és un problema, sí.