Macron, contra les cordes davant d'unes eleccions crucials per al seu futur

Les legislatives franceses poden marcar el principi de la fi del macronisme

4 min
El president francès, Emmanuel Macron.

ParísAl començament de la campanya de les eleccions legislatives franceses es va fer viral un vídeo. S'hi veu el primer ministre, Gabriel Attal, amb el seu somriure tímid fent campanya al carrer. Un veí s'atura per saludar-lo i li parla amb una sinceritat que deixa Attal gairebé sense paraules. "Vostè és bo, però caldria dir al president que tanqui la boca [...]. És ell qui ens està fotent", li etziba. Attal només aconsegueix dir que són eleccions per elegir el primer ministre, no el president.

Les paraules que pronuncia el ciutadà davant d'Attal semblen reflectir un sentiment majoritari, fins i tot entre aquells electors que van votar per Emmanuel Macron a les presidencials. Set anys després de la seva arribada a l'Elisi, el president de la República passa per hores baixes i acusa més que mai el desgast. El descontentament i el malestar per la seva gestió s'ha instal·lat entre molts ciutadans, cada vegada més. El primer avís van ser les eleccions europees, en què l'extrema dreta de Marine Le Pen va aconseguir un resultat històric, amb un percentatge de vot (31,4%) molt superior al de la coalició del president (14,6%). El segon avís pot ser aquest diumenge a la primera volta de les legislatives.

Quan va decidir avançar les eleccions, previstes inicialment per al 2027, el president de la República volia provocar un electroxoc entre l'electorat. Pretenia obrir els ulls als electors davant l'auge de l'extrema dreta i per això va apel·lar a la "responsabilitat" dels ciutadans i a la preservació dels valors republicans. "Ser francès és estar sempre a l'altura dels fets quan cal, saber el preu del vot i el gust de la llibertat, actuar amb responsabilitat siguin quines siguin les circumstàncies", va dir Emmanuel Macron en la seva al·locució per anunciar la convocatòria d'eleccions.

Els analistes creuen que Macron pretenia donar un cop a la taula per despertar els francesos i poder recuperar la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional. "És la convicció que si canvies el relat amb un gir de guió, amb una sacsejada d'aquesta mena, aconseguiràs canviar també la realitat", sosté el politòleg i assagista de la Fundació Jean Jaurès Raphaël Llorca. Però l'estratègia pot resultar fallida si es confirmen les enquestes, que auguren una victòria de l'extrema dreta i apunten a l'enfonsament de la coalició de Macron, que només aconseguiria ser la tercera força a l'Assemblea, per darrere de Le Pen i del Nou Front Popular (NFP), l'aliança de les esquerres.

Campanya sense la cara del president

Molts candidats a diputat de la coalició presidencial han fet la campanya amb cartells i programes electorals sense la foto del president. A les altres eleccions, la seva cara sempre hi era. Fins i tot Attal ha decidit prescindir-ne. Per primera vegada, el president resta i no suma. El cap de l'estat, a més, ha rebut crítiques també de persones del seu entorn i de socis de la seva majoria presidencial. La premsa francesa assegura que la decisió va generar molt de malestar al seu primer ministre, a qui no hauria consultat abans de convocar els comicis. "Hi ha la sensació que el capital simbòlic de la marca Macron s'ha evaporat del tot", afirma el politòleg.

Davant les enquestes que li són desfavorables, l'inquilí de l'Elisi ha optat per atiar la por de l'extrema dreta, però també del Nou Front Popular, a qui el president francès acusa de ser d'extrema esquerra, per bé que entre els partits que l'integren hi ha els socialistes i els ecologistes. Emmanuel Macron ha arribat a dir que les seves propostes electorals conduiran a "una guerra civil" i presenta la seva coalició presidencial com l'única opció per frenar "els extrems" i preservar els valors republicans. Macron sembla dir als ciutadans: o em voteu a mi, o serà el caos, posant en el mateix sac Le Pen i partits moderats o d'esquerra radical, com La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.

La participació, clau

El cap de l'estat es juga el futur a les eleccions d'aquest diumenge i del 7 de juliol. Molts l'acusen d'haver servit en safata el govern a l'extrema dreta de Le Pen i l'assenyalaran com a culpable si, d'aquí una setmana, Reagrupament Nacional és la primera força de l'Assemblea. Si es compleixen les enquestes, Macron quedarà extremadament debilitat. La seva idea de convocar eleccions anticipades per crear un xoc pot resultar el principi de la fi del macronisme. "Ell pensava que, igual que en altres ocasions, se'n sortiria amb una jugada genial. Però molts temen, també els seus íntims, que el que ha fet en realitat el deixarà fora de la història", apunta Llorca.

Però els analistes consideren que Le Pen no ho té tot fet. Hi ha moltes variables que poden frenar la seva victòria, com la participació, que podria ser més elevada que en les últimes legislatives. També pot ser clau si, després de la primera volta, el president de la República fa una crida a votar qualsevol candidat que no sigui d'extrema dreta i, per tant, a votar l'aliança de les esquerres. En un sistema de doble volta hi ha moltes incerteses. "En moltes circumscripcions la bola cau cap a un costat o cap a un altre per pocs vots. És com a la pel·lícula Match point de Woody Allen. La mobilització entre les dues voltes serà essencial", sosté Raphaël Llorca. Emmanuel Macron encara no ho té tot perdut.

stats