Macron desafia l'esquerra elegint el conservador Michel Barnier com a primer ministre

PARISGairebé dos mesos després de les eleccions legislatives i de múltiples rondes de contactes amb líders polítics, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous el nom del nou primer ministre: es tracta del conservador Michel Barnier, de 73 anys, membre del partit de la dreta tradicional, Els Republicans. Barnier va ser comissari europeu de Mercat Interior i negociador del Brexit del bloc europeu. A França també va ocupar els càrrecs de ministre d'Afers Estrangers i d'Agricultura amb Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy.

"Caldrà molta escolta i molt de respecte, entre govern i Parlament, cap a totes les forces polítiques", ha destacat el nou primer ministre en l'acte de presa de possessió, que s'ha celebrat aquesta mateixa tarda. En el seu primer discurs, Barnier ha estat conciliador i ha assegurat que actuarà amb "humilitat" i que el seu govern actuarà molt i parlarà poc.

Amb el nomenament d'una figura de la dreta, Macron aposta per buscar majories amb el centre, la dreta i l'extrema dreta a l'Assemblea Nacional i certifica el seu trencament amb l'esquerra. Per al Nou Front Popular (NFP) –l'aliança de les esquerres, el bloc més nombrós a l'Assemblea encara que no tingui una majoria sòlida–, la tria d'un conservador com a primer ministre suposa una autèntica galleda d'aigua freda i un desafiament del president. "Barnier és el resultat de l'aliança entre Macron i Le Pen", ha resumit La França Insubmisa (LFI), un dels principals partits de l'aliança d'esquerra.

L'NFP va guanyar les eleccions legislatives i havia presentat una candidata a primera ministra, Lucie Castets, descartada pel president amb l'argument de buscar l'estabilitat parlamentària. Macron no només va rebutjar Castets, sinó que finalment també ha descartat nomenar perfils de l'esquerra moderada, com l'ex primer ministre socialista Bernard Cazeneuve. El nomenament d'un polític socialista hauria estat un gest cap a l'aliança de les esquerres i un reconeixement dels resultats electorals. Però el president de la República ha preferit ignorar l'esquerra i buscar aliances amb els conservadors i amb l'extrema dreta.

Programa conservador

El nomenament de Barnier implicarà probablement que el programa de govern que presenti sigui molt conservador en qüestions socials i de política migratòria. Serà una maniobra per evitar que l'extrema dreta de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional, se sumi a la moció de censura que presentarà el Nou Front Popular contra Barnier per intentar fer-lo caure. Le Pen, el segon bloc més nombrós a l'Assemblea, tindrà a les seves mans l'estabilitat política en el nou Parlament. Els vots de l'extrema dreta seran claus per fer caure o mantenir l'excomissari europeu a Matignon.

La líder de l'extrema dreta havia advertit abans del nomenament de Barnier que votaria a favor d'una moció de censura tant si Macron optava pel conservador Xavier Bertrand com per Cazeneuve, els dos noms que estavena priori més ben posicionats per ser primer ministre. Ara caldrà veure si Le Pen i els seus diputats acceptaran Barnier. Macron confia que finalment els diputats de Le Pen no s'atreviran a fer caure un primer ministre conservador. La líder del Reagrupament ha dit aquest dijous que s'esperaran a veure quines propostes posa damunt la taula el nou primer ministre abans de decidir si votaran a favor de la moció de censura.

Michel Barnier és una figura considerada a França de la dreta moderada, europeista i de tradició gaullista, tot i haver mantingut posicions clarament conservadores en el tema de la immigració. Va ser ministre en els governs dirigits per Jean-Pierre Raffarin i François Fillon, sota la presidència de Jacques Chirac, primer, i de Nicolas Sarkozy, després. Amb el seu nomenament, el president espera convèncer una part del centreesquerra per no votar a favor d'una moció de censura, a més de l'extrema dreta. Si no és així, el nou primer ministre podria caure a la primera sessió parlamentària.

Fins a aquest mateix dimecres, el nom de Cazeneuve i sobretot el de Xavier Bertrand, així com la possibilitat d'un primer ministre tecnòcrata, encara estaven sobre la taula. Però el president s'ha decantat per Barnier perquè necessita els vots dels diputats del Reagrupament Nacional. Bertrand, tot i ser de la dreta, mantenia una enemistat manifesta amb Le Pen. Amb el socialista Cazeneuve, Macron considerava que estava en perill el seu llegat polític.

Amb un primer ministre de dretes, Emmanuel Macron té garantit que no es revertiran les seves grans reformes liberals, com la de les pensions. Una de les prioritats per a l'inquilí de l'Elisi és que el nou govern no es carregui les seves polítiques més emblemàtiques. Per a l'aliança de les esquerres, fer marxa enrere en la reforma de les pensions era la màxima prioritat.

Després de la presa de possessió del nou primer ministre, aquesta mateixa setmana o la que ve podria haver-hi nou govern. S'iniciarà així una legislatura a l'Assemblea que s'anuncia més complicada que mai, amb –probablement– mocions de censura i grans dificultats per trobar majories. Les eleccions del juliol van deixar una Assemblea Nacional amb una composició inèdita en què cap força té una majoria sòlida. Si a Macron li ha costat trobar primer ministre, probablement no li serà més fàcil aprovar qualsevol llei. I França –no és una qüestió menor– té urgència en aprovar els pressupostos i les reformes que frenin el deteriorament de les seves finances públiques.