Macron perd la majoria absoluta a l’Assemblea i haurà de pactar

ParísQuatre hores després de tancar-se les urnes i de fer-se públiques les primeres projeccions, quan ja havien sortit a fer declaracions tots els líders polítics, el president Emmanuel Macron no havia parlat. No s’havia deixat veure ni havia fet cap tuit. El silenci era prou eloqüent. Macron ha perdut aquest diumenge la majoria absoluta al Parlament a les eleccions legislatives i es complica la governabilitat. Ensemble, la seva coalició a l’Assemblea, serà el grup majoritari, però el recompte de vots definitiu li atorga només 245 escons, lluny dels 289 diputats de la majoria absoluta. 

El resultat és la primera gran desfeta política per al president de la República. Més enllà del seu fracàs, els resultats dibuixen una situació de majories molt complicada que podria portar a una situació de bloqueig, de paràlisi política. “Aquesta nit, la situació és inèdita. L'Assemblea Nacional mai havia conegut una configuració així, que constitueix un risc per al nostre país”, admetia la primera ministra, Élisabeth Borne. “Hem de treure’n les conseqüències i assumir una responsabilitat particular”, afegia amb un to seriós, de derrota. De fet, la continuïtat de l’actual govern està en l’aire.

Ensemble serà el grup parlamentari majoritari, però necessitarà buscar noves aliances per impulsar qualsevol llei, una realitat que suposa un veritable revés per al president de la República, que aspirava a continuar governant cinc anys més amb les mans lliures. La gran incògnita és si podrà trobar els suports necessaris. Els resultats ho fan complicat.

Victòria moral de les esquerres

La victòria moral és per a la Nova Unió Popular Ecologista i Social de les esquerres (Nupes), la plataforma que agrupa diferents partits d'esquerra liderada per l'insubmís Jean-Luc Mélenchon. Amb 131 escons, Nupes no ha aconseguit superar Macron –un escenari que era molt poc probable– però ha impedit que el president conservi la majoria absoluta. "La derrota del partit presidencial és total i no pot aconseguir cap majoria –ha advertit Mélenchon–. Hem assolit el nostre objectiu polític". L’esquerra serà la principal força de l’oposició i difícilment s’avindrà a donar suport a les polítiques de Macron. Ara caldrà veure si Nupes forma un sol grup parlamentari o opta per formar diferents grups. En aquest cas, l’esquerra podria perdre el títol de grup de l’oposició. Tot dependrà de si La França Insubmisa de Mélenchon aconsegueix més escons que l'extrema dreta o forma grup amb els diputats comunistes.

L'esquerra puja i ho fa també l'ultradreta. Després d’arribar a la segona volta de l’elecció presidencial, l’ascens del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen a l’Assemblea és espectacular i confirma el preocupant auge de l’extrema dreta. Le Pen passa dels vuit diputats que tenia fins ara, sense dret a grup parlamentari, a 89 diputats. És el millor resultat de la història de l'extrema dreta francesa. Fins ara, l’score més gran l'havia obtingut el seu pare, Jean-Marie Le Pen, amb 35 diputats l'any 1986. Le Pen sortia aquesta nit pletòrica a vantar-se de ser la responsable d’haver evitat la majoria absoluta de Macron. “Constituirem un grup d'oposició decisiu contra els desconstructors des de dalt, els macronistes, i els desconstructors des de baix, aquesta extrema esquerra antirepublicana”, afirmava la líder de Reagrupament.

Aliança amb la dreta

Els conservadors (la coalició d'Els Republicans i la Unió de Demòcrates i Independents), amb 64 escons, seran la quarta força a l'Assemblea i pot ser l’únic salvavides per al president de la República, perquè sumen majoria absoluta amb els diputats d’Ensemble. El més lògic és que Macron busqui el suport parlamentari d'Els Republicans, el partit de Nicolas Sarkozy, que va patir un daltabaix a les eleccions presidencials quan la candidata conservadora, Valérie Pécresse, va obtenir menys d'un 5% dels vots, però aquest diumenge ha aconseguit posicionar-se com el quart grup parlamentari i salvar els mobles. 

El problema és que els conservadors estan sotmesos a una crisi interna, amb diferents corrents polítics, i no sembla tan fàcil que l’inquilí de l’Elisi pugui construir una coalició estable amb Els Republicans per tenir garantida la majoria parlamentària i governar amb més facilitat. “No serem la roda de recanvi d’un macronisme en fallida”, avisava aquesta nit el diputat Éric Ciotti, un dels dirigents del partit conservador, de l’ala més a la dreta dels conservadors. Tot i les paraules de Ciotti, el més probable és que en els pròxims dies Macron explori aquesta possibilitat. La paradoxa és que l'ascens de l'esquerra acabarà provocant que el president de França giri encara més a la dreta.

Amb tot, la nova configuració parlamentària fa preveure un segon quinquenni més complicat per al president, que es veurà obligat a buscar suports parlamentaris per aprovar qualsevol reforma i es podria veure enfrontat a mocions de censura. Emmanuel Macron va prometre quan va ser reescollit president a l'abril una nova forma de governar, menys unilateral, buscant consensos amplis, i ara no tindrà més alternativa que complir amb la seva paraula. Sobre la taula té projectes tan rellevants i controvertits com la reforma de les pensions o, en el curt termini, mesures per garantir el poder adquisitiu dels francesos davant una inflació disparada. No ho tindrà gens fàcil. Per primera vegada, el president s’enfronta a un risc real de bloqueig polític de conseqüències imprevisibles.