Macron, una història d'ambició i traïció

ParísQuan feia un any i mig que era president, en una jornada de Patrimoni celebrada als jardins de l’Elisi, Emmanuel Macron li va etzibar a un jove a l’atur que es va queixar perquè no trobava feina: “Sempre hi ha restaurants que busquen gent. Creuo el carrer i li trobo una feina”. La frase es va fer cèlebre a França i se n’han fet tot tipus de bromes, però més enllà de l’anècdota serveix per il·lustrar el caràcter sovint arrogant de Macron. Les actituds superbes –alimentades per una gran intel·ligència i un bon domini de l’oratòria– són un dels punts dèbils de l’home que el 2017 es va convertir en el president més jove de la història republicana de França amb 39 anys. Aquest diumenge s’ha convertit en el primer president en 20 anys que aconsegueix ser reelegit. 

Fa cinc anys, Macron va arribar a l’Elisi després de dècades en què França havia alternat presidències socialistes amb presidències conservadores. Es va presentar amb una plataforma nova, La República en Marxa, que rebutjava l’etiqueta de dretes o d’esquerres. Prometia una nova política fresca, optimista, que unís els ciutadans en comptes de dividir-los, i ho feia enmig d’una profunda crisi dels partits tradicionals i d’un enorme desencant i frustració de molts ciutadans d’esquerres per les promeses incomplertes de François Hollande.

“Macron és el producte de la descomposició del sistema. L’enterrador del sistema. És la raó per la qual van votar per ell”, sosté Aquilino Morelle, exassessor d’Hollande. “Què va dir a la gent? «Fa 25 anys que us estan mentint: això que hi ha dreta o esquerra és fals»", explica Morelle, que també va treballar amb Macron, a qui defineix com a “lliure en el pensament i valent, sempre diu el que pensa”. 

Traïció a Hollande

El reelegit de nou president de França havia estat ministre d’Economia d’Hollande i va arribar al poder després d’una jugada que el mateix president socialista va qualificar de “traïció”. El 2012 Hollande el nomena secretari general adjunt del seu gabinet presidencial i el fa ministre el 2014. En aquella època el considera el seu deixeble i els uneix una relació molt estreta. Explica el periodista de Le Monde autor del llibre sobre Macron Le traître et le néant,  Gérard Davet, que Hollande confia en ell i fins i tot s’atreveix a pensar que aquell jove enarca –exalumne de la prestigiosa Escola Nacional d'Administració– ambiciós, culte i intel·ligent podria ser el seu relleu presidencial el 2022 o el 2027. 

Però Macron té pressa per escalar posicions i no esperarà que Hollande faci un pas al costat. Mentre encara està a Bercy, prepara el terreny per crear una plataforma que més tard es convertirà en partit polític. Crea En Marxa d'esquena a Hollande i va teixint relacions polítiques per fer el salt. “Macron percep la terrible nul·litat d’Hollande i pensa que si un tipus així ha sigut president de la República, qualsevol pot ser-ho”, sosté Morelle. Emmanuel Macron aprofita la caiguda de popularitat d’Hollande per deixar el govern i posteriorment llançar la seva candidatura per a les eleccions del 2017. Es consuma la traïció. 

L'àvia Manette

Nascut el 1977 a Amiens (Alts de França), Macron procedeix d’una família de metges. La seva mare és pediatra, i el seu pare, neuròleg. Estava molt unit a la seva àvia materna, a qui deia carinyosament “Manette”, una mestra que a les tardes, després de l’escola, l'ensenyava a llegir i li va transmetre el seu amor per la literatura. És en la seva època de l’institut, encara a Amiens, quan Macron coneix amb 16 anys la que després seria la seva dona, Brigitte. La seva història d’amor és mundialment coneguda: Brigitte, 24 anys més gran que ell, casada i mare de tres fills, era la seva professora de francès. A casa seva no veien amb bons ulls la relació i només l’àvia Manette va fer costat al jove Macron. 

Des de la seva arribada a l’Elisi, Brigitte sempre ha estat a prop de Macron. És habitual veure-la acompanyant el president als viatges, als mítings electorals o les rodes de premsa. En una entrevista el 2020, la primera dama va parlar de la suposada arrogància del seu marit. “No dic que no existeixi […] i en parlem, però no acabo de veure-ho. Es tracta de seguretat, però potser hi ha alguna cosa en les formes que no és l’adequada”, va raonar.

A Macron no només se li retreu la seva arrogància i la seva llunyania amb els ciutadans. També la manca d’un projecte polític clar, d’una ideologia. Després de cinc anys al poder, es percep com un president per als rics, més a la dreta que a l'esquerra. Però ningú sap qui és del tot ni què pensa. “Què faria Macron si pogués fer el que volgués? No ho sabem. Potser ell tampoc. Ni sé si ho sap, potser s’està construint a si mateix a mesura que ho experimenta a la pràctica”, conclou Aquilino Morelle.