Per què Macron il·legalitza el grup ecologista més actiu de França?

ParísEl president de França, Emmanuel Macron, ha complert la seva promesa de dissoldre el moviment ecologista més actiu els últims mesos al país, Les Soulèvements de la Terre [les revoltes de la terra], tot i les crítiques que ha rebut. Es tracta d'un col·lectiu nascut el 2021 que agrupa més d'un centenar d'organitzacions i grups ecologistes, actors rurals i moviments socials, i que ha protagonitzat les últimes grans manifestacions contra infraestructures franceses, com els megaembassaments artificials, la futura línia ferroviària entre Lió i Torí i la variant de Rouen.

Fa temps que el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin –de l'ala més conservadora de l'executiu–, tenia en el punt de mira el moviment i havia amenaçat de dissoldre'l. El govern els acusa de promoure actes violents, atès que les manifestacions impulsades per Les Soulèvements de la Terre han acabat amb greus aldarulls.

"Amb l'excusa de defensar la preservació del medi ambient, aquest moviment incita a cometre sabotatges i degradacions materials, fins i tot amb violència", afirma el decret que el govern ha aprovat per dissoldre el col·lectiu. Darmanin es refereix sovint al moviment parlant d'ecoterroristes, un terme que no existeix al Codi Penal francès. El moviment tampoc ha comès cap atemptat terrorista.

L'executiu feia temps que estudiava com il·legalitzar un grup ecologista que no té entitat jurídica pròpia perquè està format per diferents col·lectius i no ha estat mai formalment registrat, però segons el govern que no estigui registrat no impedeix dissoldre'l. Per fer-ho, es refereix a un article del codi de seguretat interior que regula els motius que poden justificar la dissolució d'un grup, que van des de la incitació a l'odi fins als actes terroristes, passant per l'impuls de manifestacions armades o moviments que actuen amb violència. Aquest últim motiu és el que esgrimeixen Macron i Darmanin per il·legalitzar Les Soulèvements de la Terre. "El recurs a la violència no és legítim en un estat de dret i és exactament això el que estem sancionant", deia aquest dimecres el portaveu governamental.

Crítiques dels ecologistes

El moviment ecologista rebat els arguments i assegura que la violència que hi va haver durant les manifestacions a Sainte-Soline a principis d'any contra els embassaments artificials –que van acabar amb una batalla campal entre la policia i els ecologistes– va ser provocada per les forces de l'ordre, que van intentar reprimir la protesta amb granades de gasos lacrimògens i ensordidores. Fins a 47 policies i 200 manifestants van resultar ferits i el president de la República va acusar els militants ecologistes "d'anar a fer la guerra".

"Després d'haver-nos tirat granades mutilants a la cara, el govern considera que no hauríem de tenir el dret d'existir conjuntament ni d'organitzar-nos", lamentava el moviment després de l'anunci del govern. Les Soulèvements de la Terre considera que la seva dissolució és il·legal i promet guerra als tribunals. "La batalla jurídica comença", advertia aquest dimecres el col·lectiu. Els seus advocats han denunciat públicament "l'autoritarisme del govern" i han anunciat que recorreran contra la decisió al Consell d'Estat. Aquest dimecres desenes de persones es van concentrar davant de l'organisme, a París, per protestar per la dissolució, entre elles l'activista climàtica sueca Greta Thunberg.

L'anunci de dissolució ha provocat una onada de solidaritat amb el col·lectiu entre els partits polítics ecologistes i els d'esquerres, que han reaccionat amb vehemència contra la decisió del govern. També personalitats i intel·lectuals francesos van donar el seu suport als militants ecologistes després dels fets de Sainte-Soline. "Prefereixen atacar els militants, dissoldre un moviment, abans que mirar de cara el problema de l'escalfament global", va criticar la diputada ecologista Sandrine Rousseau aquest dimecres. El moviment deixava clar a Twitter que malgrat la seva dissolució "tot continua".