Macron impulsa, amb polèmica, la seva llei de l'eutanàsia

ParísDespenalitzar l'eutanàsia era una promesa electoral del president Emmanuel Macron. I l'ha complert, però amb molts dubtes. Després de mesos de pensar-s'ho molt, ha posat damunt la taula el projecte de llei. Però les reticències polítiques i l'hesitació del mateix Macron han fet que el text aprovat aquest dimecres pel consell de ministres permeti l'eutanàsia i el suïcidi assistit en condicions molt estrictes.

A diferència d'Espanya, a França la futura llei preveu que només s'hi puguin acollir persones que tenen una malaltia que els condueixi a la mort "a curt o mitjà termini". En queden excloses les persones afectades per malalties cròniques -encara que el patiment físic o psíquic sigui insuportable- i també els qui tenen Alzheimer, demència o qualsevol altra patologia que afecti el discerniment, encara que hi hagi instruccions prèvies del malalt.

El govern presenta la llei com un reforç o una continuïtat de les cures pal·liatives més que no pas una llei d'eutanàsia, però preveu l'ajuda a morir per a alguns malalts. Es privilegiarà el suïcidi assistit -es facilita al pacient la substància letal perquè se l'administri ell mateix- i només permet l'eutanàsia -que sigui el metge qui administri la substància letal- en casos "excepcionals", quan el pacient "no estigui físicament en condicions" de fer-ho per si sol. El text també preveu que els metges es puguin acollir a la clàusula de consciència per rebutjar participar en actes d'eutanàsia o suïcidi assistit.

Eufemismes del govern

Macron ha presentat una llei restrictiva per esquivar les reticències de la dreta, clau per aprovar la reforma, i d'una part de la societat francesa. La sorprenent estratègia del president, avalada llargament per la ministra de Sanitat, la conservadora Catherine Vautrin, és optar pels eufemismes per evitar parlar clarament d'eutanàsia i de suïcidi assistit. El text porta el títol de "Llei de fi de vida" i tant el president com la ministra parlen sempre "d'ajuda a morir" per evitar pronunciar els dos conceptes tabú.

Vautrin ha arribat a dir aquest dimecres per justificar-ho que eutanàsia "és donar la mort a algú amb consentiment o sense" i que el text francès parla sempre de consentiment. L'al·lèrgia del govern a dir les coses pel seu nom i l'ímpetu per donar arguments sorprenents o definicions molt pròpies, com la del consentiment de l'eutanàsia, ha portat la premsa francesa a escriure múltiples articles sobre la qüestió.

Perquè la llei es pugui aplicar, encara ha de superar tots els tràmits parlamentaris. El govern francès ha avisat que la tramitació serà llarga -tot i que arribarà a l'Assemblea aviat, a finals de maig- i calcula que no s'aplicarà abans del 2026. Els contraris es comencen a mobilitzar: aquest dimecres, la Conferència Episcopal de França ha anunciat el nomenament de quatre bisbes que exerciran de portaveus per fer lobi contra el projecte de llei.