Macron ja es prepara per a una cohabitació amb l'extrema dreta

Le Pen acusa el president d'un "cop d'estat administratiu" per l'onada de nomenaments que ha fet en els últims dies

3 min
Emmanuel Macron, en un acte oficial aquest dimarts.

ParísA l'Elisi, la desfeta a la segona volta de les eleccions legislatives es dona per descomptada. El president Macron no aconseguirà ampliar la seva majoria a l'Assemblea Nacional, ni tan sols revalidar-la. Les enquestes apunten que la coalició presidencial serà la tercera força i que l'extrema dreta de Le Pen guanyarà les eleccions i serà, per primera vegada, el primer grup parlamentari. Fins i tot si les projeccions s'equivoquen, una cosa és certa: Macron perdrà més de la meitat dels actuals 250 diputats perquè els candidats que competiran a la segona volta –tenint en compte els més de 80 desistiments que hi ha hagut pel front republicà contra l'extrema dreta–, no arriben a 250.

Amb aquest panorama tan desolador, el president de la República ja es prepara per a una cohabitació amb un primer ministre d'extrema dreta, que amb tota probabilitat serà el jove Jordan Bardella, la mà dreta de Marine Le Pen, si l'extrema dreta aconsegueix una majoria prou àmplia. La premsa francesa, citant fonts de l'Elisi, assegura que Macron prefereix aquest escenari que el d'una Assemblea sense cap majoria sòlida que converteixi França en ingovernable.

Les mateixes fonts sostenen que el president s'ha acabat convencent que un primer ministre del Reagrupament Nacional (RN) pot "fer obrir els ulls als votants de l'RN" i que es faci evident la incapacitat dels seus líders. D'aquesta manera, Macron podria desactivar l'arribada de Le Pen a l'Elisi el 2027. "Creu que donant-los la meitat del poder avui impedirà que tinguin tot el poder d'aquí a tres anys", resumeix una font citada per Le Monde. L'alternativa és una gran coalició a l'Assemblea contra l'extrema dreta o un govern tecnòcrata fins a la convocatòria de noves eleccions legislatives, que no es podrien celebrar fins d'aquí a un any.

Onada de nomenaments

En els últims dies, i especialment a l'últim consell de ministres abans de la primera volta, el cap de l'estat ha fet una onada de nomenaments en llocs clau de l'administració i d'empreses públiques, com el governador militar de París, el director d'afers europeus del ministeri d'Exteriors i tres ambaixadors, entre altres. El govern emmarca aquests nomenaments en la rutina governamental.

Le Pen ha acusat el president a France Info d'estar fent un "cop d'estat administratiu" per aquests nomenaments, que, segons la líder de l'RN, "tenen l'objectiu d'impedir que Jordan Bardella pugui governar el país a la seva manera". Segons Marine Le Pen, "hi ha rumors" que afirmen que el president també nomenarà aquest dimecres alguns càrrecs importants com el director general de la policia o el de la gendarmeria. "Tenint en compte que són persones que donen lliçons de democràcia a tothom, és sorprenent que actuïn d'aquesta manera", ha etzibat la líder d'extrema dreta.

Jordan Bardella, de 28 anys, en una imatge recent.

L'Elisi no ha trigat a reaccionar en un comunicat recordant a la líder d'extrema dreta que l'única persona amb capacitat per nomenar un primer ministre i un govern és el president de la República. I que ho farà després de les eleccions legislatives. Bardella encara no és primer ministre. La mateixa nota també recorda que cada setmana hi ha nominacions de càrrecs públics i "especialment a l'estiu, independentment del moment polític".

Comissari europeu

A l'últim Consell Europeu a Brussel·les, el 27 de juny, el president de la República va comunicar oficialment als seus col·legues europeus que Thierry Breton, actual comissari europeu de Mercat Interior, tornarà a ser el candidat francès a la Comissió Europea. El nou executiu europeu no prendrà el relleu de l'actual fins al novembre, però Macron ha volgut deixar tancada la seva nominació abans de la hipotètica arribada al govern de l'RN. El nomenament del candidat francès és una decisió que han de prendre conjuntament el president i el primer ministre.

Aleshores la líder de l'RN ja va protestar i va advertir a Macron que la decisió "correspon al futur primer ministre, en cas de cohabitació". Marine Le Pen va assegurar que si guanya les eleccions legislatives, no donarà suport a la continuïtat de Breton –que té doble nacionalitat, francesa i senegalesa– com a comissari. Una de les promeses electorals més polèmiques de l'extrema dreta és impedir que les persones amb doble nacionalitat accedeixin a llocs importants i estratègics de l'administració.

Segons Le Monde, Macron també ha maniobrat perquè el seu antic conseller d'afers europeus, Alexandre Adam, sigui el cap de gabinet de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al nou executiu comunitari. Seria la condició que hauria posat Emmanuel Macron a canvi de donar suport a Von der Leyen perquè repeteixi mandat.

210 renúncies per fer funcionar el front republicà

Mentrestant, el front republicà continua fent feina per intentar evitar una majoria sòlida del partit de Le Pen. Més de 210 candidats del Nou Front Popular (NFP) i la coalició del president Macron han renunciat finalment a concórrer a la segona volta. Són candidats que havien quedat en tercera posició a la seva circumscripció i que es retiren perquè els duels siguin entre només dos candidats. D’aquesta manera, el candidat que s’enfronta a un del Reagrupament Nacional (RN) pot aglutinar tot el vot anti extrema dreta i tindrà més fàcil vèncer. 

Aquest dimarts, de fet, s'ha tancat el termini per renunciar a la segona volta i fins dimecres no hi haurà xifres oficials, però segons el recompte de Le Monde, hi ha hagut 218 desistiments, dels quals 131 són de l’aliança de les esquerres i 82 de la coalició de Macron. També han desistit, per altres raons, almenys 4 candidats de la dreta i l’extrema dreta. 

L’anomenat front republicà havia generat reticències per part d’alguns macronistes, que s’havien negat a desistir si era per facilitar l’elecció d’un candidat de La França Insubmisa (LFI), partit liderat per Jean-Luc Mélenchon i considerat d’esquerra radical. Tot i això, la crida del president de la República a construir el front comú contra Le Pen ha tingut força èxit. Segons xifres no oficials, només 25 candidats macronistes que havien quedat tercers no han renunciat. La incògnita ara és saber si l’allau de renúncies per evitar les triangulars servirà d’alguna cosa.

stats