Macron, a Le Pen: "Vostè depèn de Putin”

ParísEncara és aviat per saber si el president de França, Emmanuel Macron, serà capaç de frenar diumenge l’extrema dreta, però el candidat a la reelecció ha aconseguit aquest dimecres exposar públicament les debilitats i contradiccions de la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, en el cara a cara que els dos candidats han fet en directe a la televisió pública francesa, TF1. Le Pen ha aconseguit mostrar-se menys agressiva que en el debat de fa cinc anys, però Macron l’ha posat contra les cordes una vegada rere l’altra desemmascarant el populisme de les seves propostes i posant en dubte la seva capacitat per governar.

Cinc anys després, Macron s’ha tornat a erigir en guanyador del debat presidencial. Le Pen, però, ha estat capaç de posar en marxa la seva estratègia per mostrar una cara més amable i promocionar-se com a moderada. “Voldria dir al poble francès que una altra opció és possible, fonamentada en el respecte i el sentit comú", ha arrencat Le Pen. "Seré presidenta de la concòrdia restaurada entre els francesos, de la pau civil i la fraternitat nacional”, ha afirmat.

El debat, de més de dues hores de durada, ha servit per parlar de totes les qüestions de la campanya, però Macron ha aprofitat la política internacional –un terreny on el president se sent molt còmode– per atacar Le Pen. El president ha aprofitat la proximitat de la candidata d’extrema dreta al president rus, Vladímir Putin, per deixar en evidència que la seva rival, si fos presidenta, estaria hipotecada per aquesta amistat. “Vostè depèn del poder rus. Vostè depèn del senyor Putin”, li ha etzibat. 

Préstec d'un banc rus

Macron feia referència a un préstec que un banc rus proper a Putin va donar al Reagrupament Nacional per finançar una campanya electoral anterior i que el partit encara està retornant. “Si vam anar a buscar diners a Rússia és perquè cap banc francès ens va donar un préstec”, ha dit per intentar justificar-se Le Pen, una de les poques polítiques europees que es va situar al costat de Moscou quan es va annexionar Crimea. 

Un dels moments més tensos del debat s’ha produït quan els dos candidats parlaven del poder adquisitiu, la qüestió que ha protagonitzat la campanya electoral. La líder de la ultradreta defensava que les primes aprovades pel govern francès per ajudar les famílies a fer front a l’augment dels preus haurien de ser fixes, i un augment del 10% dels salaris per millorar el poder adquisitiu dels francesos. “La mesura que proposo d’increment dels ingressos és una cosa capaç de millorar la vida quotidiana dels francesos”, deia Le Pen. 

La resposta de Macron ha deixat callada Le Pen: “No vull que els francesos pensin que amb vostè els sous augmentaran un 10%. Està fent creure que vostè augmentarà el salaris però un cap d’estat no té aquest poder. Això ho han de decidir els empresaris”. De fet, Macron ha desmuntat les propostes econòmiques de Le Pen. La líder de la ultradreta ha criticat la proposta de Macron d’elevar l’edat de jubilació als 65 anys (a França se situa als 62 anys) i l’ha qualificat d’"injusta” i “absolutament insuportable”, però el candidat a la reelecció li ha retret que no és “honesta” respecte a la qüestió perquè no explica com es finançaran les pensions i el progrés social.

Menys agressiva

Amb tot, Marine Le Pen ha intentat reforçar la seva credibilitat mostrant-se presidenciable i evitant el to agressiu del 2017. La candidata ha intentat esprémer al màxim la seva idea que Macron representa les elits del país, l’establishment, la França dels rics. Mentre que ella –que defensa suprimir drets dels immigrants– representa el poble, les famílies treballadores. “Vinc a buscar la força del poble, sí, guanyaré!”, exclamava hores abans del debat. Però els seus esforços artificials per moderar el discurs han acabat jugant-li en contra, sobretot a l’inici del debat, quan semblava que havia renunciat a atacar Macron i ha evitat en molts moments la confrontació. "Està més disciplinada que fa cinc anys", li deia l'inquilí de l'Elisi.

El d’aquest dimecres era el vuitè cara a cara entre els dos candidats a la presidència de la República, un debat que s’ha institucionalitzat a França, tot i que la tradició prové dels Estats Units. El primer a França va ser entre Valéry Giscard d’Estaing i François Mitterrand, i només es va suspendre el 2002, quan Jacques Chirac va rebutjar debatre amb l’ultradretà Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional i pare de l’actual candidata d’extrema dreta. Macron, en canvi, va creure convenient per les seves aspiracions polítiques debatre amb Marine Le Pen el 2017 i ho ha tornat a fer aquest dimecres per segona i última vegada.

Debats poc decisius

Segons els analistes, tot i les expectatives que aixequen els cara a cara i les frases que deixen per a la història, són relativament poc decisius. Segons una enquesta d’OpinionWay publicada pel diari Les Echos, només un 14% dels electors francesos esperen el debat per decidir el seu vot. En tot cas, el cara a cara pot servir per ampliar o escurçar l’avantatge entre els candidats però difícilment per capgirar les enquestes. Segons els últims sondejos d’intenció de vot de la segona volta, Macron no només és el favorit sinó que en els últims dies ha ampliat el seu avantatge: les últimes enquestes apunten a un 56% dels vots per al president davant el 44% per a Le Pen.